Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Marc Recha i Batallé

Marc Recha i Batallé
© Dies d’agost
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006,…
Carl Theodor Dreyer
Fotograma del film Dies Irae (1943), de Carl Theodor Dreyer
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic danès.
D’un estil lent i reflexiu, la cerca de l’abstracció, acabada sovint dins la realitat concreta, dels seus films és sobretot reflex de l’ànima i de la condició humana Són films seus Blade af Satanas bog ‘Fulls del llibre de Satanàs’, 1919, La passion de Jeanne d’Arc 1926-27, Vampyr 1932, Dies Irae 1943, Ordet ‘La paraula’, 1954, premi del festival de Venècia, i Gertrud 1964
Carlos Marques-Marcet
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Format a Barcelona, el 2006 es graduà en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra El 2008 anà becat a Los Angeles a estudiar un màster de direcció cinematogràfica a la Universitat de Califòrnia Ha treballat com a editor per al cinema i la televisió, entre d’altres dels llargmetratges Caracremada 2010, L Galter i It Felt Like Love 2013, Eliza Hittman Després de diversos curtmetratges I’ll Be Alone , 2010 5456 Miles Away , 2010 Say Goodnight , 2011 The Yellow Ribbon , 2012 Mateix lloc, mateixa hora , 2012, el 2014 rodà el llargmetratge 10000 km , guardonat amb cinc premis al…
Erik Aæs
Cinematografia
Teatre
Escenògraf cinematogràfic danès.
Es formà a Berlín i a París i collaborà amb els avantguardistes Realitzà la part millor de la seva obra amb Marcel L’Herbier Feu Mathias Pascal , 1925, Alberto Cavalcanti, Bertolt Brecht i Carl Dreyer Dies irae , 1943, i Ordet , 1955
Aleksandar Petrovič
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iugoslau, d’origen francès.
Estudià a Praga i a París L’aparició de la seva filmografia contribuí al llançament del cinema iugoslau Dvoje ‘La parella’, 1961, Dani ‘Els dies’, 1963 i Tri ‘Tres’, 1965 Posteriorment realitzà Skuplajasi Perja ‘Vaig trobar zíngars feliços’, 1967, Gruppenbild mit Dame ‘Retrat de grup amb senyora’, 1977, etc
germans Vasil’jev
Cinematografia
Nom amb què són coneguts Sergej Dmitrevič Vasil’jev (Moscou 1900 — 1959) i Georgij Nikolajevič Vasil’jev (? 1899 — ? 1946), directors cinematogràfics russos.
Sense cap grau de parentiu, es trobaren a l’estudi Sorsapkino de Leningrad i iniciaren una estreta collaboració, sobretot en l’estètica del realisme socialista, amb èxits com Čapajev 1934 i Oborona Caricyna ‘La defensa del Caricyn’, 1942 Per aquests dos films reberen el premi Stalin 1941 i 1942 A la mort de Georgij, Sergej dirigí altres films, com ara V dni Okt'abr'a ‘En els dies d’octubre’, 1958
Dragon Rapide
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 105 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Romà Gubern, Ian Gibson assessor històric FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Félix Murcia MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Xavier Montsalvatge SO Bernardo Menz INTERPRETACIÓ Juan Diego general Franco, Victòria Peña Carmen Polo, Manuel de Blas general Mola, Pedro Díez del Corral tinent coronel Salgado Araujo, Francesc Casares tinent coronel Martínez Fuset, Santiago Ramos Luis Bolín, José Luis Pellicena Calvo Sotelo, Miguel Molina Paco ESTRENA Madrid, 10071986,…
premis Gaudí

Trofeu dels premis Gaudí
Cinematografia
Premis atorgats per l’Acadèmia del Cinema Català a produccions cinematogràfiques realitzades a Catalunya.
Creats el 2008, tenen el precedent en els premis Barcelona del Collegi de Directors de Catalunya 2002 Dividits, en un inici, en 22 categories a produccions de l’any anterior, el 2023 havia augmentat a 26 categories Inclouen també el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter a la trajectòria d’un professional que, pel seu prestigi, hagi contribuït amb la seva obra i el seu compromís a promoure el cinema català El trofeu és una estatueta dels escultors Montse Ribé i David Martí, inspirat en els caps dels guerrers de les xemeneies de la Pedrera de Barcelona L’acte de lectura de les nominacions té lloc a…
András Kovács
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic hongarès, d’origen romanès.
Format com a guionista i influït pel documentalisme, la seva obra afronta la problemàtica de l’intellectual socialista Nehéz emberek ‘Els intractables’, 1964, Hideg napok ‘Dies gelats’, 1966, Falak ‘Els murs’, 1968, Labirintus ‘Laberint’, 1976, A ménesgazda ‘La quadra’, 1978, Októberi vasárnap ‘Un diumenge d’octubre’, 1979, A vörös grófnő ‘La comtessa roja’, 1985 i Valahol Magyarországon ‘En algun lloc d’Hongria’, 1987 Després de la caiguda del règim comunista continuà qüestionant la societat hongaresa a Az álommenedzser ‘L’administrador de somnis’, 1994, Egy nehéz ember…
Nikita Mikhalkov
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic rus Nikita
Sergejevič Mikhalkov-Končalovskij.
De família de pintors, escriptors —com el seu pare, Sergej Vladimirovič Mikhalkov — i cineastes —com el seu germà Andrej Mikhalkov-Končalovskij —, treballà inicialment com a actor, faceta que ha continuat conreant al llarg de la seva carrera interpretant, sovint, pellícules dirigides per ell mateix, entre d'altres, Raba l’ubvi ' ‘L’esclava de l’amor’, 1975, Mekhaničeskoje Pianino ‘La pianola mecànica’, 1977, P'at Večerov ‘Cinc vetllades’, 1978, Neskolko dnej iz Žizni Oblomova ‘Alguns dies en la vida d’Oblomov’, 1978-79, Occi Ciorni ‘Ulls negres’, 1987, Urga 1991, Otomlionnye…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina