Resultats de la cerca

Evolució Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B Moll…

Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense illuminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pellícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat Idioterne ‘Els idiotes’, 1998, de Lars von Trier, fou la pellícula inaugural del moviment

Periodistà, fou enviat especial en diversos conflictes internacionals Posteriorment esdevingué cap d’espectacles del diari Avui A partir del 1977 realitzà diversos curtmetratges, documentals i els llargmetratges Viatge a l’última estació 1982, L’home de neó 1988 i La recerca de la felicitat 1991

Per mitjà dels seus pares, professionals de la indústria cinematogràfica, entrà en contacte amb el cinema i es familiaritzà amb les tècniques de filmació i d’illuminació Durant la guerra de Corea fou destinat a un equip de filmació per a la instrucció de pilots de l’aviació En tornar a Nova York, treballà per a la televisió en documentals i publicitat Debutà en el cinema el 1970 i es convertí en un dels directors de fotografia més sollicitats El seu treball destacà sobretot a la trilogia The Godfather 1972, 1974 i 1990, en què introduí la imatge dels rostres en penombra, i en diversos…

Es graduà a l’escola de cinematografia de la University of Southern California, i s’inicià com a productor de documentals a l’Orient Mitjà per als serveis d’informació dels EUA Posteriorment passà a la televisió també com a director de documentals i l’any 1958, a instàncies de Roger Corman , dirigí el seu primer film de ficció, Stakeout on Dope Street Seguiren una desena de films de gèneres diversos comèdia, drames, acció, terror  The Young Captives 1959,  The Hoodlum Priest 1961, pel qual fou premiat al festival de Canes, A Fine Madness 1966,  The Flim-Flam Man 1967, Loving 1970…

Diplomat en direcció cinematogràfica i televisiva pel Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, des del 1981 collabora en el setmanari cultural i cinematogràfic Cartellera Túria , així com en diaris, revistes, ràdio, televisió i festivals de cinema Ha escrit els llibres Los años más cortos de nuestra vida 1995, La mirada secreta de Gianni Amelio 1994 i Paolo Branco La producción independiente Ha coproduït el llargmetratge El cielo sube Marc Recha i Joaquín Ojeda, 1991 És director de diversos curtmetratges, entre els quals destaquen De los caníbales 1995, Si llegas o es…

Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L' art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els…

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre…