Resultats de la cerca

S’inicià el 1980 en una sèrie per a la televisió Debutà al cinema amb Splash R Howard, 1984 i s’especialitzà en el gènere de la comèdia amb títols com The Money Pit R Benjamin, 1986, The Burbs J Dante, 1988 i Big P Marshall, 1988 La seva versatilitat li ha permès també interpretar drames i obtenir els Oscar del 1993 i del 1994 per Philadelphia , de J Demme, i Forrest Gump , de R Zemeckis, respectivament Després interpretà The Bonfire of the Vanities B de Palma, 1990, Joe Versus the Volcano JP Shanley, 1990, Sleepless in Seattle N Ephron, 1993, Apolo XIII R Howard, 1995, Saving Private Ryan S…

Als quinze anys La moglie piu'bella 1970 la revela com la gran actriu que triomfarà amb L’ultima donna 1975, Storie di ordinaria follia 1981 i Il futuro e'donna 1984 de M Ferreri, Un amour de Swann 1983, Codice privato 1988, Wait Until Spring, Bandini 1989, Oscar 1991, etc

Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il…

Creaà personatges populars Fanfan la tulipe 1951, Pane, amore e fantasia 1952, La donna più bella del mondo 1955, Trapeze 1955, Salomon and the Queen of Sheba 1959, Hotel Paradiso 1965, etc

Creà, amb FBertini i PMenicelli, un dels primers mites fílmics la diva o dona fatal Interpretà Ma l’amor mio non muore 1913, La donna nuda 1914, Rapsodia satanica 1915, La vergine folle i La falena 1916, Carnavalesca 1918, etc

Autor de diversos curtmetratges durant la postguerra mundial, s’imposà com un dels mestres de la comèdia italiana a partir de l’èxit de Pane, amore e 1955 i  Poveri ma belli 1957, i es consolidà amb Il sorpasso 1962 El seu humor es convertí en la constant d’una prolífica filmografia, entre la qual destaquen I mostri 1963, Vedo nudo 1969, In nome del popolo italiano 1971, Profumo di donna 1974, guardonat amb un César,  Sesso e volentieri 1982, Le bon roi Dagobert 1984, Scemo di guerra 1985, Il commissario Lo Gatto 1987, Teresa 1988,  Tolgo il disturbo 1990, Giovani e belli 1996 i…

Fundador a Milà, juntament amb Alberto Lattuada, de la Cineteca Italiana 1937, durant la postguerra fou crític de cinema en diverses publicacions El 1946 debutà amb el documental Bambini in città , i el 1948 rodà el primer film de ficció Proibito rubare , i posteriorment obtingué un gran èxit amb Pane, amore e fantasia 1953 i Pane, amore e gelosia 1954 Amb Tutti a casa 1960 adoptà un caràcter més personal, dins el qual seguiren La ragazza di Bube 1963, Infanzia, vocazione e prime esperienze di Giacomo Casanova, veneziano 1969, Lo scopone scientifico 1972, Delitto d’amore 1973, La donna…

D’una gran ductilitat interpretativa, els seus èxits a I soliti ignoti 1958 i Il sorpasso 1962 el decantaren inicialment cap a la branca còmica, on perfilà el personatge del burgès cínic i egoista Posteriorment, amb la participació en una gran diversitat de produccions, amplià els seus registres Riso amaro 1948, Il successo 1963, La congiuntura 1964, Il tigre 1966, L’arcangelo 1969, Profumo di donna 1974, Caro papà 1978, La Terrazza 1979, Camera d’albergo 1980, The Tempest 1982, La vie est un roman 1983, Benvenuta 1983, La famiglia 1987, Lo zio indigno 1989, Tolgo il disturbo…

El 1954 debutà a la Comédie Française i l’any següent ho feu al cinema És especialment remarcable el seu treball amb Claude Lelouch , del qual protagonitzà moltes pellícules Hom pot destacar de la seva abundant filmografia Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti La donna scimmia 1963, de Marco Ferreri Le belle famiglie 1964, d’Ugo Gregoretti Trois chambres à Manhattan 1965, de Marcel Carné Vivre pour vivre 1967, de Claude Lelouch Un homme qui me plaît  1969, de Claude Lelouch Traitement de shock 1972, d’Alain Jessua Les Feux de la Chandeleur 1972, de Serge Korber…

Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència temàtica de la crisi de…