Resultats de la cerca

Constitueix la representació del més interessant dels tres corrents cinematogràfics britànics d’aquells anys les altres dues tendències eren la de ficció autòctona i la representada per la Big Production cinema britànic Nasqué sota l’impuls de John Grierson Drifters ‘Els impulsors’, 1929, per al qual el documental era una interpretació original de la vida ordinària, amb un objectiu educador L’escola seguia la tècnica cinematogràfica d’Eisenstein i tendia al reformisme social Durant la Segona Guerra Mundial realitzà documentals bèllics Seguiren les directrius de Grierson Arthur Elton, Paul…

Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes,…

Revista de los Medios y Procedimientos Audio-Visuales" que editava Casa Aixelà de Barcelona, es feren càrrec del Seminari Universitari de Cinematografia SUC El I Curs de Cinematografia Aixelà se celebrà el 1968 sota la direcció de Casademont, l’administració de Figuera i la secretaria de Carme Carreras El cap d’estudis fou Joaquim Romaguera i el coordinador de disciplines tècniques, Oriol Bassa El quadre de professors el formaren Miquel Porter i Moix, José Luis Guarner, Enric Ripoll i Freixes, Magí Torruella, Pere Balañà i Bonvehí, Arnau Olivar, Andrés Boglar, Arnau Puig, Joan Francesc de…

Vida Ebenista, tallista i comerciant de mobles de professió, el 1953 s’installà a Mollerussa i practicà l’escultura en fusta, la crítica cinematogràfica i el cinema de manera independent amb la seva productora Monfà Films des del principi de la dècada del 1960 Autodidacte, començà amb el format 8 mm i el 1967 es passà al 35 mm, amb la realització de curts no professionals de vocació amateur lliure com ara Reacción humana 1963 El pobre romántico 1965, seleccionat per a representar a l’Estat espanyol en el XXVII Concurs Internacional de Dubrovnik Iugoslàvia, i Aversión 1972, que guanyà un premi…

Fou el primer centre d’Espanya a formular una pla d’estudis d’Imatge i So, aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència El 1972 es regulà la Formació Professional de 1r i 2n graus d’Imatge i So El primer director fou el pedagog, promotor cultural i cineasta Josep Serra i Estruch, que al final de la dècada del 1970 fou substituït pel professor Tomàs Subirà Aquest dimití el 1980 i ocuparen la responsabilitat Silvestre López 1980-88, Antoni Ferrer 1988-93i Juan Manuel Romo Asenjo A la dècada del 1990 s’establí a la Via Laietana, i ocupà l’espai del Centre d’Imatge Experimental per a Joves CIEJ de…

Tingué com a objectiu oferir al jovent una formació cultural i artística alternativa Estructurada en diverses seccions, l’Aula de Cinema tingué com a responsables Pere Balañà i Jordi Cadena, amb els quals collaboraren Tomàs Pladevall, Josep Maria Forn, Josep Anton Pérez i Giner, Ricard Albiñana, Domènec Font, Joan Lorente o Alfons Garcia i Seguí Produïren alguns curts malgrat l’alt nombre d’alumnes matriculats i l’elevat cost del material que calia comprar o llogar També s’hi impartiren seminaris, hi assistiren cineastes que presentaven els seus films i s’hi reté un homenatge a Luis G…

Dirigida per Josep Maixencs i Agustí, nasqué de l’experiència prèvia de la Formació Professional de segon grau de tècnics en l’audiovisual iniciada el 1987 al Centre Calassanç de l’Escola Pia de Sarrià, així com d’iniciatives programàtiques com la de la Conselleria de Cultura de la Generalitat amb la finalitat de crear una Escola Superior de Cinema de Catalunya La Fundació Privada que la gestiona possibilità el seu funcionament amb un programa d’estudis de quatre anys, orientat a la capacitació dels estudiants en direcció tècnica, direcció artística, fotografia, so, edició/ muntatge,…

Fou promogut per Joaquim Romaguera i organitzat pel Cineclub Associació Bonanova sota la responsabilitat d’Oriol Bassa, entre el 21 de febrer i el 30 de maig de 1967 El quadre de professors el formaren principalment Miquel Porter Història del cinema introducció i període mut i José Luis Guarner Historia del cine de la postguerra hasta hoy també impartiren lliçons Pere Ignasi Fages, Romà Gubern, Pere Balañà i Bonvehí, Alfons Garcia i Seguí, Jordi Torras, Joan Francesc de Lasa, Arnau Olivar i Enric Ripoll i Freixes Parallelament, es realitzaren tot un seguit de projeccions presentades per…

Dirigit per Héctor Fáver, començà a funcionar el 1985 com a escola de formació fins que el 1990 es fundà el Grup Cinema-Art, orientat a la producció Es dedica a la formació pedagògica especialitzada d’àrees com direcció, fotografia i operador de càmera, muntatge i so, guió i interpretació, i seminaris especialitzats com ara el documental A més d’impartir formació teòrica i fer exercicis pràctics basats en el treball en equip, ofereix una experiència integradora dels diferents aspectes de la producció audiovisual Ha produït més de 200 curts, alguns dels quals han participat en festivals…

Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari Avui des del 1983 Coautor dels llibres Conèixer el cinema , El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans , dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre 1987 i 1990