Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Cinematografia
Escriptor.
Vida Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer i es llicencià també en dret S’acostà al fenomen cinematogràfic "fent un esforç per a situar el cinema com una font de doctrina estètica, en relació amb totes les manifestacions de la cultura contemporània", segons les seves mateixes paraules El 1927 començà a collaborar a la premsa periòdica "La Noche" i feu els primers articles sobre cinema a "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-1929 i al setmanari "Mirador" a partir del 1929, que vertebraren el seu llibre Una cultura del cinema…
Glauber Rocha
Cinematografia
Director cinematogràfic brasiler.
Adscrit al moviment del Cinema Novo , per al qual redactà el manifest teòric A estética da fame El seu inconformisme el portà a produir un cinema original, basat en l’estètica de la violència i que reflecteix la problemàtica del seu país L’any 1969 fou premiat en el festival de Canes per Antonio das Mortes 1968 D’altres films seus són Barravento 1962, Terra em transe 1966, Cabezas cortadas 1970, Historia do Brasil 1973 i A idade da terra 1980
asincronisme
Cinematografia
Trencament de la correspondència lògica de les imatges amb els sons que, les acompanyen.
La seva utilització estètica, que s’insereix en les lleis generals del contrapunt entre veu i imatge, ha esdevingut d’una considerable importància expressiva
Paul Morrissey
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Realitzà per a AWarhol Flesh 1968, Trash 1970 i Heat 1973, exponents de l’estètica underground Posteriorment derivà vers el cinema comercial Dirigí Mixed Blood 1983 i Beethoven's Nephew 1985
Luis Cuadrado
Cinematografia
Fotografia
Director de fotografia cinematogràfic.
Un dels operadors més destacats del cinema europeu contemporani, caracteritzà el nou cinema espanyol dels anys seixanta i, especialment, l’estètica d’alguns films de CSaura, J Camino i El espíritu de la colmena , de VErice A causa de la ceguesa deixà la professió el 1975
Alejandro Jodorowsky
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic mexicà, d’origen xilè.
El 1960 fundà el grup teatral Pánico, amb FArrabal i RTopor Amb una estètica violenta i d’inspiració surrealista realitzà a Mèxic els seus films Fando y Lis 1968, El topo 1971, La montaña sagrada 1973 i Tusk 1980 Posteriorment realitzà Santa Sangre 1989 i The Rainbow Thief 1990 Ha collaborat en guions de còmics i en guions cinematogràfics amb Moebius
germans Vasil’jev
Cinematografia
Nom amb què són coneguts Sergej Dmitrevič Vasil’jev (Moscou 1900 — 1959) i Georgij Nikolajevič Vasil’jev (? 1899 — ? 1946), directors cinematogràfics russos.
Sense cap grau de parentiu, es trobaren a l’estudi Sorsapkino de Leningrad i iniciaren una estreta collaboració, sobretot en l’estètica del realisme socialista, amb èxits com Čapajev 1934 i Oborona Caricyna ‘La defensa del Caricyn’, 1942 Per aquests dos films reberen el premi Stalin 1941 i 1942 A la mort de Georgij, Sergej dirigí altres films, com ara V dni Okt'abr'a ‘En els dies d’octubre’, 1958
Cinema Novo
© Fototeca.cat
Cinematografia
Corrent cinematogràfic originat els anys seixanta al Brasil.
Els seus antecedents són l’obra crítica d’Alex Viany, pròxima al neorealisme, i els films de Nelson Pereira dos Santos Definit teòricament pel manifest A estética da fome de Glauber Rocha com un cinema del Tercer Món, popular, revolucionari, que adopta postures radicals i anticolonials Els autors més importants del moviment han estat G Rocha, Nelson Pereira dos Santos , Roberto Santos i Rui Guerra, entre d’altres
Michel Brault
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic canadenc.
Després d’iniciar-se com a operador i productor de films documentals, es convertí en un especialista en aquest gènere cinematogràfic amb Les Raquetteurs 1958, Pour la suite du monde 1962, Entre la mer et l’eau douce 1966, Les enfants du néant 1968, L’Acadie, l’Acadie 1972 i Les ordres 1974, premi a la millor direcció el 1975 als festivals de Canes i del Canadà És considerat un dels millors cineastes del cinema directe i pioner de l’estètica càmera en mà
Marcel Carné
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
El 1926 dirigí el film humorístic i d’avantguarda Nogent, Eldorado du dimanche Adscrit al “realisme poètic”, és autor d’obres definitives dins aquesta tendència Drôle de Drame 1937, Quai des Brumes, Hôtel du Nord 1938 i Le jour se lève 1939 A Les visiteurs du soir 1942-43 i a Les enfants du Paradis 1943-45 establí, en clau, una voluntat de definició estètica prevertiana Entre les seves obres posteriors es destaquen Les portes de la nuit 1946, Juliette et la clef des songes 1951, Thérèse Raquin 1953, Les Tricheurs 1958, Trois chambres à Manhattan 1965, Les jeunes loups 1967, La…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina