Resultats de la cerca

Destaquen les collaboracions amb JJ Porto El curso que amamos a Kim Novak , 1979, PAlmodóvar Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón , 1979 Qué he hecho yo para merecer esto , 1984 i Todo sobre mi madre , 1999, premi Goya, AAristarain Un lugar en el mundo , 1992 i Martín Hache , 1997, premi Goya i A Agresti Una noche con Sabrina Love , 2000 Alternant els treballs entre l’Argentina i Espanya, posteriorment ha interpretat Antigua vida mía 2001, d’HOlivera Vidas privadas 2001, de FPáez Deseo 2002, de GVega Kamchatka 2002, de MPiñeyro La hija del caníbal 2003, d’ASerrano, i…

Cursà direcció d’actors i guionatge a la Universitat de Califòrnia Los Angeles UCLA, i direcció a l’American Film Institute de Los Angeles El seu curt Kill me later 1993 obtingué el premi del Públic dels Festivals d’Oberhausen i Houston El 1996 retornà a Catalunya Ha dirigit The Man with Rain in His Shoes 1998, premi Gran Angular del Festival de Sitges, Tortilla Soup 2001, Utopía 2003, Tu vida en 65' 2006, el documental Cromosoma 5 2013, Rastres de sàndal 2014, premi Gaudí 2015 a la millor pellícula en llengua catalana, Ara o mai 2015, No culpis el karma del que et passa per gilipolles 2016,…

Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J Oristrell …

Filla dels intèrprets Salvador Soler i Marí i Empar Leal, a catorze anys debutà en el teatre actuant en una obra d'Alfonso Paso Formà part de la companyia de María Guerrero, dins la qual consolidà la seva carrera com a actriu teatral, que compaginà amb el cinema, en el qual debutà el 1952 Puebla de las mujeres , d’Antonio del Amo, any que assolí una gran projecció amb la seva actuació a Usted puede ser un asesino , de Josep Maria Forqué A les ordres de Luis Buñuel a El discreto encanto de la burguesía 1971, fou una actriu habitual en pellícules dels realitzadors espanyols més innovadors dels…

Vida Estudià Relacions públiques i debutà fent publicitat, fins que fou escollida per a la sèrie televisiva Secrets de família 1995, Eduard Cortés i Pep Armengol Al cinema debutà en Taxi 1996, Carlos Saura, un thriller sobre la xenofòbia pel qual rebé una menció del jurat al Festival de Cinema de Sant Sebastià 1996 i un elogi unànim de la crítica Convertida en una actriu molt sollicitada, intervingué el mateix any en el rodatge de tres títols un petit paper a En brazos de la mujer madura Manuel Lombardero, basat en la novella homònima de Stephen Vizinczey la comèdia Más que amor, frenesí…

S’incorporà al cinema des d’una perspectiva experimental, tot utilitzant formats marginals fins el 1980, any que es professionalitzà S’interessà pel teatre, en el qual treballà temporalment com a actor, i escriví tres relats i una novella Reconegut com el cineasta més innovador i original del cinema espanyol actual, ha obtingut projecció internacional amb films com Laberinto de pasiones 1982, Entre tinieblas 1983, Qué he hecho yo para merecer esto 1984, Matador 1985, La ley del deseo 1986, Mujeres al borde de un ataque de nervios 1988, Átame 1990, Kika 1993, La flor de mi secreto 1995, Todo…

Vida Compaginà l’activitat professional com a industrial tèxtil amb una intensa dedicació al cinema amateur És considerat com el cineasta amateur més important de la generació de realitzadors terrassencs que sorgí després de la guerra civil Font Films Debutà el 1944 amb la realització de nou films i al final de la seva carrera totalitzà més de quaranta títols, molts guardonats tant a Catalunya com a l’estranger També representà a Espanya en nou ocasions en el Concurs Internacional de la UNICA, en què aconseguí premis vuit vegades Cultivà sobretot l’argumental i en la seva obra es troben…

Vida Treballà filmant escenes per al No-Do durant vint anys, des que a tretze anys començà a portar una càmera de 16 mm, i fou conegut amb el renom de Juanito, el del No-Do També filmà pel seu compte una gran quantitat de plans d’arxiu, que després serviren per a films de directors com Pere Lazaga o José María Forqué Treballà com a foquista a Escuela de Periodismo 1956, Jesús Pascual, la seva primera feina, i després entrà a TVE, acabada de crear Gràcies a Pere Portabella i Leopoldo Pomés conegué Jacinto Esteva, director del dilatat projecte Lejos de los árboles 1963-70, que fotografià…

Vida Filla de l’actor valencià Salvador Soler i Marí i de l’actriu madrilenya Milagros Leal Vázquez, a catorze anys deixà el batxillerat per debutar en la companyia teatral dels seus pares El 1952 ho feu en el cinema, en Puebla de las mujeres Antonio del Amo, i des de llavors ha alternat els escenaris i les pantalles gran i petita Feu el meritoriat en el teatre María Guerrero de Madrid sota la direcció de Luis Escobar i Humberto Pérez de la Ossa, i passà a encarnar personatges del repertori del teatre classic espanyol i internacional El 1959 rebé el premi Nacional de Teatre pel seu treball a…

La primera projecció cinematogràfica pública tingué lloc en un local de la plaça de Catalunya de Barcelona el 5 de maig de 1895, amb el Kinetoscope d’Edison A Madrid la primera projecció fou a l’Hotel de Rusia el 15 de maig de 1896 l’operador era APromio, que treballava a la casa Lumière Mesos més tard, Eduardo Jimeno impressionà la primera pellícula espanyola, Salida de misa de doce del Pilar de Zaragoza A partir d’aquí l’interès pel cinema anà creixent fins a prendre cos real amb les figures de Fructuós Gelabert, capdavanter de la indústria cinematogràfica als Països Catalans i a tot l’…