Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Stephen Frears
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic britànic.
Format a la televisió, feu esporàdiques incursions cinematogràfiques — Gumshoe 1971 i The Hit 1984— fins que l’èxit de My Beautiful Laundrette 1985 li permeté desenvolupar la seva mirada crítica a través dels films Prick Up Your Ears 1987, Sammy and Rosie Get Laid 1987, Dangerous Liaisons 1988, César a la millor pellícula estrangera el 1990 i premis Sant Jordi 1990 del públic i del jurat a la millor pellícula estrangera o The Grifters 1990, adaptació d’una novella de Jim Thompson realitzada als Estats Units d’Amèrica També ha dirigit Hero 1992, The Snapper 1993, Mary…
Ang Lee
Cinematografia
Director cinematogràfic taiwanès.
Realitzà curtmetratges als EUA i debutà en el llargmetratge amb la producció xinesa rodada a Nova York Fushing Hands 1991 Es consagrà internacionalment amb The Wedding Banquet 1993, Os d’Or a Berlín, on ironitza sobre el fals i simbòlic matrimoni entre la Xina continental i la insular, i també amb Eat Drink Man Woman 1994, ambdues nominades a l’Oscar a la millor pellícula estrangera Sense and Sensibility , Os d’Or a Berlín i Oscar al millor guió adaptat, escrit per l’actriu Emma Thompson a partir de la novella de Jane Austen 1995 The Ice Storm 1997, Ride with the Devil 1999,…
René Clément
Fotograma de Jeux interdits , de René Clément
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic gascó.
Iniciat com a amateur , i com a guionista, operador i director de curtmetratges, el 1946 realitzà La bataille du rail , film realista i compromès, rodat sense actors professionals La corealització, amb Jean Cocteau, de La belle et la bête , el mateix any, i les realitzacions Jeux interdits 1952, d’un gran èxit arreu i que li valgué un Oscar a la millor pellícula estrangera, Monsieur Ripois 1954, Gervaise 1956, Plein soleil 1960, Paris, brûle-t-il 1965 i Baby-Sitter 1975 en són les obres més notables
Jean-Jacques Annaud
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Després d’estudiar a l’IDHEC parisenc realitzà La victoire en chantant 1976, que obtingué l’Oscar al millor film estranger A continuació dirigí Coup de tête 1979 i emprengué una insòlita trajectòria internacional amb La guerre du feu 1981, Le nom de la rose 1986, César a la millor pellícula estrangera —adaptació del relat d’Umberto Eco—, L’ours 1988, premi César al millor director, L’amant 1992, segons la novella homònima de Marguerite Duras, Wings of Courage 1995, Seven Years in Tibet 1997, Enemy at the Gates 2001, Deux frères 2004 i Sa majesté Minor 2007
Ingrid Bergman
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica sueca establerta als EUA.
El seu treball sobri i la seva fotogènia serena es combinaren amb una gran riquesa de registres expressius Cal esmentar-ne els films Intermezzo 1936, Dr Jekill and Mr Hyde 1941, Casablanca 1942, Gaslight Oscar a la millor actriu estrangera, 1943, Notorious 1946 i Joan of Arc 1948 Treballà amb Roberto Rossellini a Stromboli terra di Dio 1949 i a Europa 51 1952, i amb Jean Renoir a Elena et les hommes 1956 Amb Anastasia 1956 obtingué el segon Oscar Aimez-vous Brahms 1961, Cactus Flower 1969, Murder on the Orient-Express 1974 i Höstsonaten ‘Sonata de tardor’, 1978 d’I Bergman són…
Susane Bier
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica danesa.
De pares jueus alemanys exiliats durant la Segona Guerra Mundial, estudià arts a la Universitat Hebrea de Jerusalem i arquitectura a Londres L’any 1987 es graduà a l’Escola de Cinematografia de Copenhaguen La seva filmografia, generalment centrada en fets que trastoquen la vida quotidiana, inclou Freud flytter hjemmefra ‘Freud s’emancipa’, 1991, Pensionat Oskar 1995, Det bli'r i familien ‘Afers de família’, 1994, Sekten ‘Sectes’, 1997, Den eneste ene ‘L’únic’, 1999, Livet är en schlager ‘Un cop a la vida’, 2000, Elsker dig for evigt ‘L’amant etern’, 2002, Brødre ‘Germans’, 2004, Efter…
Gabriel Axel
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de Gabriel Mörch, autor i director teatral i cinematogràfic danès.
Cresqué a París i, a divuit anys, tornà a Dinamarca, on estudià a l’Escola d’Actors, i s’inicià com a actor, productor i director Contractat per la Nordisk Films Kompagni el 1955, realitzà Altid ballade 1955, En kvinde er overflöding ‘Una dona és supèrflua’, 1957, Guld or gronne skove ‘Els diners ho són tot’, 1958, Den Röde Kappe ‘L’abric vermell’, 1967, Det kaere legetöj ‘L’estimada joguina’, 1968, Amour 1970, Babettes gaestebud ‘El festí de Babette’, 1986, adaptació d’un conte d’Isak Dinesen que obtingué l’Oscar a la millor pellícula estrangera i una menció especial a Canes,…
Audrey Tautou
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Estudià art dramàtic a l’escola Cours Florent, una institució teatral on han estudiat actors com Isabelle Huppert, Daniel Auteuil i Guillaume Canet Després d’interpretar petits papers en cinema i televisió, la seva primera gran oportunitat fou Vénus beauté 1999, film amb el qual guanyà el César a la millor actriu revelació Accedí a l’estrellat amb el film d’èxit Le fabuleux destin d’Amélie Poulain 2001, pel qual rebé el premi Sant Jordi a la millor actriu estrangera Després ha intervingut en pellícules com À la folie pas du tout 2002, L’auberge spagnole 2002, Dirty Pretty Things…
Giuseppe Tornatore
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Començà de molt jove com a director teatral i rodant curtmetratges Posteriorment treballà per a la RAI en reportatges i documentals El 1982 guanyà un premi al Festival de Cinema de Salern amb el documental Le minoranze etniche in Sicilia Debutà com a director el 1986 amb Il camorrista al qual seguí l’èxit internacional Nuovo cinema paradiso 1988, que entre altres premis li valgué un Gran Premi del Jurat del Festival de Canes el 1989 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera el 1990 Posteriorment ha estrenat Stanno tutti bene 1990, La Domenica specialmente 1991, Una pura…
cinema holandès
Cinematografia
Cinema realitzat als Països Baixos.
Les primeres projeccions cinematogràfiques foren les de Scheveningen 1896 La indústria productora s’inicià amb els curtmetratges i noticiaris d’Albert i Willy Mullens 1902 La casa Hollandia, a Haarlem ~1908, realitzà pellícules d’argument, dirigides pel fundador, Maurits Bingen Levensschaduwen , ‘Ombres de la vida’, 1917 La producció holandesa però, ha aconseguit destacar només en el documental GRutten fou premiat a Venècia amb Dood water ‘Aigua morta’, 1934 i Bert Haanstra destacà amb Spiegel van Holland ‘Mirall d’Holanda’, 1950 WStaudt adaptà una obra literària holandesa en Ciske de rat ‘…