Resultats de la cerca

Estudià enginyeria electrònica a la Universitat del Bòsfor, i posteriorment s’incorporà a l’exèrcit, on passà uns quants anys amb la intenció de prosseguir la carrera militar Posteriorment estudià cinematografia a Istanbul i a Londres La seva filmografia, que gira entorn de drames personals en la Turquia actual, s’inicià amb el curt Koza 1995, nominat a la Palma d’Or del Festival de Canes Seguiren Kasaba ‘La ciutat’ 1997, Mayis sikintisi ‘Núvols de maig’, 1999, Uzak ‘Llunyà’, 2002, Gran Premi del Jurat al Festival de Canes i premiat el 2003 al de Sant Sebastià,…

Representà un important paper com a productor en fundar el 1905 l’empresa Cines, primera gran empresa productora italiana L’any 1914 inventà un procediment de vistes panoràmiques, i el 1935 n'estudià un d’estereoscòpia

Estudià a Praga i a París L’aparició de la seva filmografia contribuí al llançament del cinema iugoslau Dvoje ‘La parella’, 1961, Dani ‘Els dies’, 1963 i Tri ‘Tres’, 1965 Posteriorment realitzà Skuplajasi Perja ‘Vaig trobar zíngars feliços’, 1967, Gruppenbild mit Dame ‘Retrat de grup amb senyora’, 1977, etc

Estudià cinematografia a la Universitat de Harvard Després de dirigir diversos curts, el 1998 dirigí Pi , al qual seguiren Requiem for a Dream 2000, The Fountain 2006 i The Wrestler 2008, guardonat amb el Lleó d’Or al Festival de Venècia, amb els quals s’ha situat com un dels directors més destacats de la seva generació

Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot —adaptació d’una novella de Maria Jaen— com a pas previ dels retrats històrics La teranyina 1989 i Havanera 1992 Posteriorment realitzà Parella de tres 1995

Estudià ciències exactes i arquitectura S'interessà pel cinema documental i més tard, vinculat a l’anomenada Escola de Barcelona , realitzà films d’argument, com Dante no es únicamente severo 1967, amb Joaquim Jordà, i Después del Diluvio 1968, en els quals emprà elements surrealistes, dadaistes i contestataris, dirigits, però, a un públic intellectualitzat Altres films seus són Metamorfosis 1971 i El hijo de María 1973, que no tingueren difusió comercial

Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films

Estudià dret i arquitectura A París entrà en contacte amb l’avantguarda artística dels anys vint En 1939-49 residí a Anglaterra, on dirigí documentals i curtmetratges entre els quals destaquen Pett and Pott 1934 i Coal Face 1936 Novament a París, fundà la productora Vera Cruz 1949 Posteriorment residí a Àustria, on adaptà al cinema l’obra de Brecht Herr Puntila und sein Knecht Matti 1956 i tornà al Brasil, on es convertí en un dels inspiradors del “nou cinema” brasiler

Estudià enginyeria i periodisme, fins que el 1937 entrà a dirigir els estudis de la Metro Goldwyn Mayer Juntament amb Joseph Barbera fundà, el 1957, la seva pròpia companyia Hanna Barbera Studios, factoria cinematogràfica de dibuixos animats d’on sorgiren personatges com l’os Iogui, el gos Scooby Doo, i les històries dels Picapedra i de Tom i Jerry, entre d’altres Una extensa producció —més de 3000 films animats— els feren mereixedors en set ocasions dels Oscar i de nombrosos premis televisius

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, i el 1927 es traslladà a París per completar els seus estudis Installat a Girona el 1932, treballà de publicista, cartellista i escenògraf, activitats que compaginà amb la seva afecció pel cinema i amb les exposicions dels seus olis i aquarelles Entre els seus films cal esmentar La muerte del día 1951, Niños 1951, Roc 1958, L’home del sac 1963, El Tapís de la Creació 1964, etc Realitzà nombrosos documentals d’encàrrec