Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona, Imperia Film ARGUMENT Josep Maria Forn, José León GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA José FAguayo Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Miquel Sitges INTERPRETACIÓ María Rosa Salgado Suzette, Antonio Vilar Fèlix, Mara Lane Teresa, Frank Latimore Alfred, Manolo Morán el carterista, Miguel Gila, Francisco Piquer, Josep Maria Caffarel, Jesús Puche ESTRENA Madrid, 10021958, Barcelona, 21051958, TV, 02031986 en català Sinopsi En l…

Riera i J Sagré En certa manera fou la continuadora de "Summa España Films Divulgación" 1951 trimestral quatre quaderns dirigida pels mateixos Riera i Sagré Hi collaboraren, entre altres, J Palau, M Pérez de Somacarrera, L Cot i M Abizanda Ben documentada, informà sobre el cinema d’arreu, però prestà força atenció al cinema de l’Estat espanyol En sortiren 502 números

Descoberta per Otto Preminger pel seu rostre infantil però revelador d’una gran força interior, la féu protagonista de Saint Joan 1957 i de Bonjour Tristesse 1957 Altres pellícules seves són À bout de souffle 1959, In the French Style 1963, Les oiseaux vont mourir au Pérou 1968, Paint your Waggon 1969, Airport 1970, L’attentat 1972, etc Se suïcidà el 1979

Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat

En sortiren 1 225 números, amb el subtítol "Revista popular de espectáculos" El propietari i director era L Argilés, a qui succeí el 1926 M Coronas Hi collaboraren, entre altres, M Santos, J Pérez de la Fuente, R Puente, M Torres, L Gómez Mesa Gumucio , F Barangó Solís, J M Castellví, F Méndez-Leite, C Gotarredona, A Furnó Anfurso , S Aguilar, C Gallart, I Polo, A M Ferry, A Sau, D Pruna, A Guerra, M Díaz de Cossío, M L Morales i P Crespo Incloïa novelles per entregues, arguments illustrats, partitures, etc Tenia un bon nombre de corresponsals i prestava força atenció al cinema…

Vida Collaborador d’Ignasi F Iquino, escriví força obres teatrals i comèdies musicals, sovint amb partitura de Ramon Farrés, pare del cineasta Després es convertí en un dels guionistes més habituals d’Iquino des que el 1941 adaptaren El difunto es un vivo F Prada aportà el seu domini de la comèdia d’embolics a les trames o diàlegs dels films d’Iquino Boda accidentada 1942, La culpa del otro 1942, Fin de curso 1943, El obstáculo 1945 i Quiéreme con música 1956 Sempre per a la seva empresa, redactà els guions d’ El terrible de Chicago 1967 i La viudita ye-yé 1968, tots dos de Joan Bosch Altres…

Vida Collaborador ocasional d’"Arte y Cinematografía" i format en cineclubs a Catalunya, portà aquesta experiència a Colòmbia després de la guerra civil, on muntà força sessions i fundà amb Gabriel García Márquez la Filmoteca Nacional Després es traslladà a Mèxic, on treballà professionalment d’editor i distribuïdor de llibres Formà part del grup cinèfil Nuevo Cine, i feu d’administrador i difusor de la seva revista homònima 1960 D’altra banda, feu d’extra en el film Napoleó 1925-26, Abel Gance, i a Mèxic feu de l’amo del billar a En este pueblo no hay ladrones 1964, Alberto…

Autor de films humorístics i sàtires de gran força expressiva, esdevingué la figura més significativa de l’Escola Cinematogràfica de Zagreb Debutà el 1951 i aconseguí renom internacional, especialment amb Surogat 'Succedani', 1961 que obtingué el primer Oscar atorgat a un dibuix animat no nord-americà És autor també del llargmetratge per a infants Sedmi Kontinent 1966, realitzat amb imatges reals La seva trajectòria comprèn una vintena de títols, entre els quals, a més dels esmentats, hom pot esmentar Piccolo 1959,  Igra 'Joc', 1962, Mrlja na savjesti ’La taca a la consciència’,…

Els primers anys se centraren en la realització de reportatges com ara La Fira de la Perdiu 1980 de totes les danses 1981, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1982 Ja era hora 1982, sobre Pau Casals, i Firacontrast 1982, sobre la Fira de Mostres de Barcelona Però el més interessant de la seva filmografia són els curts argumentals com ara I demà 1983 Joc de temps 1984, basat en la novella de Manuel de Pedrolo Seqüència 1985 Continuïtat 1987 Estimada Núria 1987 Assaig , i Tia Julia 1991, segurament la seva obra més madura Des del 1985, aquests curts representaren l’Estat…

Vida Entrà d’aprenent a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on feu d’ajudant de fotografia de Josep Gaspar a Los sucesos de Barcelona Semana Trágica 1909 A partir del 1910 esdevingué l’operador habitual de la casa i rodà nombrosos documentals i reportatges per a noticiaris, entre els quals destaca Incendio del cine "La Luz" de Villarreal 1912 El 1915 filmà a l’Hospital Clínic de Barcelona una sèrie de curts documentals, Operaciones quirúrgicas del oftalmólogo doctor Ignacio Barraquer , els quals, realitzats amb força rigor i perícia tècnica de microcinematografia, han estat…