Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Thomas Harper Ince
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic nord-americà.
Autodidacte, els seus films es caracteritzen per l’agilitat de les històries i per l’amor que mostren a l’home i a la natura Convertí el western en un art veritable i el cow-boy en un personatge mític Realitzà The Dream 1911, The Deserter 1911, The Battle of Gettysburg 1913, The Typhoon 1914, The Coward 1915 i Civilization 1916
Robert Mulligan
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Inicià una prolífica carrera a la televisió als anys cinquanta, de la qual destaca la producció de The Moon and Sixpence 1959, basada en una novella de W Somerset Maugham, amb la qual guanyà un premi Emmy El 1957 debutà al cinema amb Fear Strikes Out , a la qual seguiren divuit pellícules més, entre les quals destaquen ara l’allegat antiracista To Kill a Mockingbird 1962, la més famosa, adaptació de la novella guanyadora del Premi Pulitzer de Harper Lee, que fou guardonada amb tres Òscars millor actor, millor guió i millor direcció artística, The Stalking Moon 1969, Summer of ‘42…
Janet Leigh
Cinematografia
Actriu nord-americana, de nom real Jeanette Helen Morrison.
Estudiant de psicologia i de música, entrà al món de l’espectacle com a vocalista de l’orquestra del seu marit, Stanley Roberts Poc després fou contractada per la Metro Goldwyn Mayer, i fou el director d’aquesta companyia, Louis B Mayer, qui li posà el nom artístic de Janet Leigh i li donà un paper al cinema l’any 1947 a The Romance of Rosy Ridge Leigh actuà en unes 50 pellícules, entre les quals Little Women 1949, Scaramouche 1952, Colorado Jim 1953, The Vikings 1958, Touch of Evil 1958, d’Orson Welles, The Manchurian Candidate 1962 i Harper 1966 La seva interpretació més…
William Goldman
Cinematografia
Literatura
Guionista i escriptor nord-americà.
Graduat en arts per la Universitat de Columbia 1952, s’inicià com a novellista, i en aquest gènere publicà una quinzena de títols, que obtingueren un ressò discret El 1965 fou contractat per primer cop com a guionista, tasca en la qual aviat sobresortí Guanyà dos Oscar al millor guió, el primer per Butch Cassidy and the Sundance Kid el 1970, pellícula dirigida per George Roy Hill, amb Robert Redford i Paul Newman 1969 i el segon, el 1977, per All the President’s Men 1976, d’Alan J Pakula, amb Redford i Dustin Hoffman Altres films destacables són Harper 1966, Jack Smight, els…
Shelley Winters
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Shirley Schrift, actriu cinematogràfica nord-americana.
Es formà al Hollywood Studio Club, amb Charles Laughton i a l’Actors Studio de Nova York Inicialment encasellada en papers determinats pel seu físic, aviat trencà amb aquest estereotip i desenvolupà unes aptituds dramàtiques que li permeteren interpretar papers diversos fins a una edat molt avançada Debutà el 1943, però el seu primer paper protagonista fou a Take one False Step , de Ch Erskine 1949, als quals seguiren, entre més d’un centenar de títols, Winchester 73 , d’A Mann 1950, A Place in the Sun , de G Stevens 1951, The Diary of Anne Frank , de G Stevens Oscar del 1959 a la millor…
Lauren Bacall
© Fototeca.cat
Cinematografia
Pseudònim de l’actriu cinematogràfica nord-americana Betty Joan Perske.
Treballà de model i el 1944 debutà sota la direcció de Howard Hawks a To Have and Have Not , al costat de Humphrey Bogart Lauren Bacall amb Bogart, amb qui es casà el 1945, esdevingué una de les parelles més populars de Hollywood gràcies a aquest film, i també a The Big Sleep 1946, del mateix director, Dark Passage 1947, de Delmer Daves, i Key Largo 1948, de John Huston Aquests anys destacà així mateix el seu treball a Bright Leaf 1950, de Michael Curtiz, How to Marry a Millionaire 1953, de Jean Negulesco, i Designing Woman 1957, de Vincente Minnelli Després de la mort de Bogart 1957, se…
Paul Leonard Newman
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actor i realitzador cinematogràfic nord-americà.
Estudià art dramàtic a Yale i s’incorporà a l’Actor's Studio de Nova York Debutà com a actor teatral a Broadway el 1953, i l’any següent debutà en el cinema en The Silver Chalice , de V Saville Posteriorment actuà entre d’altres, en els films de R Wise Somebody Up There Likes Me 1956 i Until they sail 1957, Cat on a Hot Tin Roof 1958, R Brooks, The Long, Hot Summer 1958 M Ritt, pel qual fou premiat a Canes, The Young Philadelphians 1958, V Sherman, Exodus 1960, O Preminger, The Hustler 1961, R Rosen, Hud 1963, M Ritt, Harper 1966, M Ritt, Butch Cassidy and Sundance Kid 1969, G R…
Danny De Vito
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Estudià a la New York Academy of Dramàtic i es donà a conèixer en films com Bananas 1971, de W Allen, One Flew Over the Cuckoo’s Nest 1975, de M Forman, o The jewel of the Nile 1985, de L Teague L’èxit li arribà amb l’actuació a la sèrie televisiva Taxi 1978-83, per la qual guanyà un premi Emmy i un Globus d’Or Ja al cinema, es consolidà amb la realització i interpretació de les comèdies Throw Momma from the Train 1987, The War of the Roses 1989, Hoffa 1992 i Matilda 1996 També ha interpretat, entre d’altres, Mars Attacks 1996, de T Burton LA Confidential 1997, de C Hanson The Rainmaker…
western
Cinematografia
Gènere cinematogràfic l’acció del qual se situa al Far West, durant la segona meitat del segle XIX.
El gènere aprofita l’esperit d’aventura, les condicions atzaroses i el caràcter violent que acompanyaren la colonització d’aquests territoris A partir d’una visió romàntica, un conjunt d’arquetips el xèrif , els fora de la llei, el cow-boy , els indis, les caravanes, el ferrocarril, la diligència, el foraster, etc i d’arguments el viatge, la transhumància, la rivalitat ramaders-agricultors, la guerra contra els indis, la febre de l’or, etc es repeteixen amb variacions i superposicions, acompanyades d’una estètica inconfusible el barret vaquer, les pistoles, el saloon , el paisatge dels…
Projecció exterior de la cultura catalana 2013
Folklore
Literatura catalana
Gastronomia
Art
Cinematografia
Fotografia
Música
Dansa i ball
Història
Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…