Resultats de la cerca

Compaginà la seva professió de model publicitària amb petites intervencions en diversos films al principi dels vuitanta Les seves primeres pellícules com a protagonista són, entre d’altres, King Solomon's Mines 1985 i Allan Quatermain and the Lost City of Gold 1987 Es convertí en el sex-symbol femení dels noranta arran de l’èxit de Basic Instinct 1992 Entre els seus treballs posteriors destaquen Last Action Hero 1993, Diabolique 1995, Last Dance 1996, Sphere 1998, The Mighty 1998, Gloria 1999, The Muse 1999, Simpatico 1999, Beautiful Joe 2000, Cold Creek Manor 2003, A Different Loyalty 2004,…

A partir de l’èxit del seu segon film, The Graduate 1976, de M Nichols, seguí una carrera molt regular que es consolidà amb l’Oscar per la seva interpretació a Kramer versus Kramer 1979, de R Benton També ha interpretat, entre d’altres, Midnight Cowboy 1969, de J Schlesinger, Little big Man 1970, d’A Penn, Straw Dogs 1971, de S Peckinpah, Lenny 1974, de B Fosse, Family Business 1989, de S Lumet, Dick Tracy 1990, de W Beatty, Billy Bathgate 1991, de R Benton, Hook 1991 de S Spielberg, Hero 1992, de SFrears, Outbreak 1995, de WPetersen, Sleepers 1996, de BLevinson, American Buffalo 1996, de…

Format a la televisió, feu esporàdiques incursions cinematogràfiques — Gumshoe 1971 i The Hit 1984— fins que l’èxit de My Beautiful Laundrette 1985 li permeté desenvolupar la seva mirada crítica a través dels films Prick Up Your Ears 1987, Sammy and Rosie Get Laid 1987, Dangerous Liaisons 1988, César a la millor pellícula estrangera el 1990 i premis Sant Jordi 1990 del públic i del jurat a la millor pellícula estrangera o The Grifters 1990, adaptació d’una novella de Jim Thompson realitzada als Estats Units d’Amèrica També ha dirigit Hero 1992, The Snapper 1993, Mary Reilly 1995, The Hi-Lo…

De ben petit, emigrà a Miami Florida L’èxit de la sèrie de televisió Hill Street Blues el portà a interpretar, al cinema, personatges secundaris de caire llatí, com ara a The Untouchables 1987, de B de Palma D’expressió freda, però de caracter impulsiu, s’ha caracteritzat per la interpretació de personatges durs, com a The Godfather III FFCoppola, 1990 També ha intervingut a Black Rain TScott, 1989, Hero SFrears, 1992, To Have and to Hold LMandoki, 1993, Night Falls on Manhattan SLumet, 1996, Death in Granada MZurinaga, 1996, Night Falls on Manhattan SLumet 1997, The Disappearance of Garcia…

El 1967 s’inicià en la música professional amb la formació de Blues New York Rock and Roll Ensemble més tard New York Rock Ensemble Posteriorment féu arranjaments pop/rock per a David Bowie, Queen, Eric Clapton i Pink Floyd, entre d’altres A partir de la seva relació amb aquests darrers, el director de cinema Alan Parker li oferí la direcció musical i els arranjaments del film Pink Floyd The Wall 1982, el primer de tot un seguit de treballs al món del cinema També destacà la seva participació en les sèries Lethal Weapon 1987-98, RDonner i Die Hard iniciada el 1988-95, JMcTiernan, RHarlin…

Vida Estudià a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i treballà en El Noticiero Universal  1961 i com a crític de cinema a Ràdio Barcelona, a la Cadena SER i a  Fotogramas Es dedicà a la publicitat cinematogràfica en les productores Este Films 1962 i Pefsa El 1964 marxà a Madrid contractat per Ocean Films/Joan Subirana, per dedicar-se a la producció i a coescriure guions per a coproduccions, bàsicament amb Itàlia, amb títols com ara El espontáneo 1963, Jordi Grau Els pirates de Malàisia I pirati della Malesia / Les Pirates de Malaïsie , 1964, Umberto Lenzi, i l’emblemàtic Per un…

Biografia Abandonà l’escola a quinze anys i visqué una adolescència i primera joventut entre bohèmia i marginal Es traslladà a París i començà a actuar en el teatre Triomfà com a protagonista de Les valseuses 1973, de Bertrand Blier, i es convertí en un dels més actius i interessants actors europeus, amb prop de 200 títols És també un dels actors europeus no anglosaxons que més sovint ha actuat en produccions nord-americanes Entre els nombrosos premis amb què ha estat guardonat cal esmentar dos premis César del 1981 i el 1991 atorgats, respectivament, per Le dernier métro 1980, de François…

Vida Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1936 Dos anys abans, ja publicà el seu primer text dedicat a la fotografia, de la qual en fou un bon aficionat, i el seu primer de cinema, l’interessant assaig cartesià Esquemas sobre el cine 1935, que refeu un parell de cops Precisa divagación sobre el cine 1947 i Digressió sobre el cinema 1961 En aquesta obra relaciona l’art amb la ciència i la tècnica, reafirma el cinema com a art i fixa el moviment com a essència del film Després de participar com a voluntari de la República, el 1939 s’exilià a París i d’allí a l’…

Llista de premiats 1929-1940 / 1941-1950 / 1951-1960 / 1961-1970 /  1971-1980  / 1981-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2011 edició núm 83 Pellícula  The King’s Speech de Tom Hooper Director  Tom Hooper per The King’s Spreech Actor principal  Colin Firth per The King’s Spreech Actriu principal  Natalie Portman per Black Swan Actor secundari Christian Bale per The Fighter Actriu secundària Melissa Leo per The Fighter Pellícula en llengua no anglesa  In a Better World Pellícula d’animació  Toy Story 3 de Lee Unkrich Guió original David Seidler per The King’s Speech Guió adaptat…

Cinema nord-americà En un cinema tan propens a l’espectacle com és el nord-americà, possiblement el títol més destacat de l’any va ser Boyhood , de Richard Linklater, en què el principal efecte especial és el mateix pas del temps Linklater ja havia explorat l’efecte del pas del temps en les persones en la seva cèlebre trilogia iniciada amb Before Sunrise , però en aquest cas ha anat més enllà rodant una mateixa història al llarg de dotze anys Algunes de les pellícules més importants de l’any van ser fetes per cineastes que, sense pertànyer a les generacions més veteranes de Hollywood, ja…