Resultats de la cerca

Llicenciat el 1975 a l’Escola Oficial de Periodistes de Barcelona, el 1976 començà a treballar per a la revista Interviú El 1984 entrà a Televisió de Catalunya , on fou un dels principals reporters del programa 30 minuts i guanyà el premi Ondas Internacional pel documental  Txecoslovàquia el cor de la revolta 1990 A partir d’un reportatge del 1994 sobre famílies cubanes que preparaven la seva marxa de l’illa dirigí, juntament amb Josep Maria Domènech, el documental Balseros 2002, que fou nominat als Goya i als Oscar, i que rebé importants guardons, com ara el Premi Nacional de cinematografia…

Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…

Vida Després de la guerra civil fou destinat a Zamora, on collaborà en una emissora local amb monòlegs humorístics El 1941 s’inicià com a periodista, dibuixant i escriptor humorístic quan Miguel Mihura, Edgar Neville i Conchita Montes li facilitaren l’entrada al setmanari "La Codorniz" Traslladà el seu sentit de l’humor a la ràdio i a les sales de festa, tot innovant els monòlegs tradicionals amb la invenció d’un peculiar telèfon des del qual bastia caricatures d’estaments sovint intocables com l’exèrcit o la guerra El 1952 estrenà la comèdia musical Tengo "momia" formal , escrita amb Eduardo…