Resultats de la cerca

Comparteix amb el seu germà Ethan Coen Minneapolis, Minnessotta, 21 de setembre de 1957 les tasques de guionista, director i productor Les seves pellícules han esdevingut un dels exponents més destacats del cinema nord-americà independent Han realitzat Blood Simple 1985, Miller’s Crossing 1990, Barton Fink 1991, Palma d’Or al Festival de Canes i premi BAFTA 1997, Fargo 1996, Oscar a la millor direcció i a la millor actriu, The Big Lebowski 1998, O Brother, Where Art Thou 2000, The Man Who Wasn’t There 2001, premi del Festival de Canes al millor director, Intolerable Cruelty 2003 i The…

Començà en el món del cinema fent el disseny de vestuari per a directors com Woody Allen Sleeper , 1973 Interiors , 1978 Després de dirigir un parell de telefilms, debutà com a director de cinema amb la comèdia fantàstica The Incredible Shrinking Woman 1981 El drama adolescent St Elmo’s Fire 1985 posà de manifest una de les característiques de la seva obra la capacitat de descobrir nous valors de la interpretació Cineasta eclèctic amb inquietuds bàsicament comercials, feu incursions en gèneres molt diferents el terror The Lost Boys , 1987 Flatliners , 1990 The Number 23 , 2007 Town Creek ,…

Vida Graduat a l’Institut del Teatre, el 1992 començà a actuar en diversos muntatges teatrals dirigits per Sergi Belbel o Calixto Bieito, com ara La filla del mar i Somni d’una nit d’estiu Entrà en el món del cinema com a figurant i debutà amb un petit paper a Rosita, please 1993, Ventura Pons Però obtingué un gran èxit amb les peces escrites per Jordi Sánchez, actor, director escènic i soci de la companyia Kràmpack amb Kràmpack 1995, que Cesc Gay portà a la pantalla el 2000 amb el mateix títol el musical Sóc lletja , premi de la Crítica 1997 i Excuses 2000, que escriví juntament amb J…

Traslladada a Austràlia, debutà en el cinema d’aquest país en papers secundaris fins que l’èxit de Dead Calm 1989, de Phillip Noyce, on exercia de protagonista, li obrí les portes del cinema nord-americà i s’ha convertit en una de les actrius més distingides Altres títols són Days of Thunder 1990, de Tony Scott Billy Bathgate 1991, de Robert Benton Far and Away 1992, de Ron Howard Malice 1993, de Harold Becker My Life 1993, de Bruce Joel Rubin Batman Forever 1995, de Joel Schumacher To Die For 1995, de Gus van Sant, en la qual obtingué un Globus d’Or Portrait of a Lady 1995, de Jane Campion…

La formen quatre categories d’acadèmics numeraris, associats, membres d’honor i premis Gaudí d’Honor Entre les seves activitats hi ha la concessió dels premis Gaudí , els quals, creats el 2008 i atorgats el 2009, substituïren els Premis Barcelona instituïts el 2002 pel Collegi de Directors de Cinema de Catalunya  Joel Joan i Juvé en fou nomenat primer president, càrrec en el qual fou rellevat l’abril del 2013 per Isona Passola , reelegida el 2017 El juny del 2021 la directora  Judith Colell  fou elegida nova presidenta de l’Acadèmia

Llista de premiats 1929-1940  /  1941-1950  /  1951-1960  /  1961-1970  /  1971-1980  /  1981-1990  /  1991-2000 / 2001-2010 /   2011-2020  /  2021- 2001 edició núm 73 Pellícula  Gladiator de Ridley Scott Director  Steven Soderbergh per Traffic Actor principal  Russell Crowe per Gladiator Actriu principal  Julia Roberts per Erin Brockovich 2002 edició núm 74 Pellícula  A Beautiful Mind de Ron Howard Director Ron Howard per A Beautiful Mind Actor principal  Denzel Washington per Training Day Actriu principal  Halle Berry per Monster’s Ball 2003 edició núm 75 Pellícula  Chicago de Rob Marshall…

Graduat a l’escola de comunicació de la Universitat de Texas, Austin, l’any 1993, començà a actuar el 1991 i obtingué el primer paper important a Dazed and Confused 1993, de Richard Linklater Posteriorment, continuà la trajectòria, entre d’altres, amb A Time to Kill 1996, de Joel Schumacher  Contact 1997, de Robert Zemeckis  U-571 2000, de Jonathan Mostow  Thirteen Conversations About One Thing 2001, de Jill Sprecher  Tiptoes 2003, de Matthew Bright, i Sahara 2005 de Breck Eisner La seva carrera es consolidà, sobretot, a partir de Bernie 2011, de Richard Linklater  Killer Joe 2011, de William…

Vida Després d’estudiar dos anys a l’Escola de Cinematografia Aixelà, el 1969 entrà de meritori als estudis Balcázar sota les ordres de Lluís Puigvert i Teresa Alcocer Ja com a muntador en cap d’aquests estudis, edità una cinquantena de documentals, curts, publicitat i més d’una dotzena de films de directors com ara Francesc Bellmunt, La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978 Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 1977-78 en català, 1985 i Caniche 1978-79, i Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa 1983 A partir del 1983 es dedicà a tasques de realització i…

Graduat en art dramàtic el 1989, debutà en una producció independent el 1991 L’any següent interpretà el seu primer paper important a My New Gun , de Stacy Cochran, i es projectà com un dels actors més sollicitats del cinema independent en Boogie Nights 1997, de Paul Thomas Anderson Posteriorment actuà en Happiness 1996, de Todd Solondz  Flawless 1999, de Joel Schumacher The Talented Mr Ripley 1999, d’Anthony Minghella  Magnolia 1999, de Paul Thomas Anderson  Almost Famous 2000, de Cameron Crowe  State and Main 2000, de David Mamet  Red Dragon 2002, de Brett Rattner, i Cold…

Cursà estudis de pintura i escultura i, gràcies al curtmetratge  The Alphabet 1968, accedí a l’American Film Institute Els seus films exploren un món malaltís i subterrani, tan angoixant i absurd com suggeridor Eraserhead 1976, el seu primer èxit, se situà en els circuits comercials malgrat l’estètica surrealista del film i l’ambigüitat del relat, i amb The Elephant Man 1980 es consolidà com un dels directors més originals Després del fracàs comercial de la superproducció de ciència-ficció  Dune 1984, retornà al seu món inconnex i oníric amb  Blue Velvet 1986, considerat el seu millor film,…