Resultats de la cerca

Cerebral i científic, el seu cinema critica incisivament alguns aspectes del món que coneix El 1954, perseguit pel maccarthisme, deixà els EUA, i s’installà a la Gran Bretanya, on realitzà els seus films més notables El 1967 i el 1971 fou premiat a Canes per Accident i The Go-between , respectivament Ha dirigit, a més, Time Without Pity 1956, Blind Date 1959, The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Secret Ceremony 1968, The Assassination of Trotsky 1972, Mr Klein 1975 i Don Giovanni 1980, entre d’altres

Serví a la marina a Indoxina i, un cop desmobilitzat 1953, el 1957 debutà a Quand la femme s’en mêle , d’Yves Allegret La seva consagració arribà tres anys més tard amb Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti A diferència del personatge que interpretà en aquest film, la seva trajectòria posterior estigué dominada pels personatges complexos i inquietants, potenciats pel seu gran atractiu personal  Plein soleil 1959, de René Clement  Il Gattopardo 1962, de Luchino Visconti  L’eclisse 1972, de Michelangelo Antonioni  Mélodie en sous-sol 1963, d’Henri Verneuil  Carambolages 1963, de…

Formà part de la Comédie Française i del Théâtre National Populaire de Jean Vilar Dedicada al cinema, començà a adquirir popularitat amb Ascenseur pour l’échafaud 1958 i Les amants 1959 Interpretà personatges sensuals i de vegades misteriosos, sovint dominats per una mena de fatalisme Entre les seves interpretacions, cal destacar les de les pellícules  Le Dialogue des carmélites 1959, La notte 1960, Moderato cantabile premi d’interpretació a Canes, 1960, Jules et Jim 1962, Le journal d’une femme de chambre 1963, Viva María, Chimes at Midnight 1965, L’histoire immortelle 1966, Mrs Klein…

Sorgit del corrent del “nou cinema alemany”, s’especialitzà en l’estudi d’éssers marginats per la seva lucidesa quasi mística, tant en un context històric — Aguirre, der Zorn Gottes ‘Aguirre, la còlera de Déu’, 1972, Jeder für sich und Gott gegen alle ‘L’enigma de Kaspar Hauser’, 1975, Nosferatu, Phantom der Nacht ‘Nosferatu, el vampir de la nit’, 1978, Woyzech 1979, Fitzcarraldo 1981, Where the Green Ants Dream 1984, Cobra verde 1987— com contemporani Auch Zwerge haben klein angefangen ‘També els nans foren petits’, 1970, Stroszek 1977 o Scream of Stone 1991 El 1991 realitzà Jag…

Vida Nascuda en una barraca del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino , de molt petita ja ballava en locals públics de la ciutat, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano , arran de la passió en la interpretació de les seves danses El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on actuà formant part del Trío Amaya Triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires on un teatre porta el seu nom, i el 1941 es presentà i feu gires als EUA amb el quadre flamenc  Carmen Amaya and Her Gipsy Dancers , en…