Resultats de la cerca

En teatre, cal assenyalar els seus treballs en Las galas del difunto , Pessoa en persona , El hombre deshabitado , Funció de gala i Damunt l’herba En cinema ha participat, entre d’altres, en Las edades de Lulú 1990, de Bigas i Luna, Land and Freedom 1995, de Ken Loach, En brazos de la mujer madura 1996, de M Lombardero, Arde amor 1998, de R Veiga, L’arbre de les cireres 1999, de Marc Recha, i Leo 2000, de José Luis Borau Per la interpretació a Land and Freedom rebé el 1996 el premi Goya a l’actriu revelació, i els premis a la millor actriu d' El Temps , l’Associació…

Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, cal esmentar Rebecca 1940, This land is mine 1943, The picture of Dorian Gray 1945, All about Eve 1950, Oscar al millor actor secundari, That kind of woman 1959, A shot in the dark 1964, Trunk to Cairo 1965, The quiller memorandum 1966, etc Se suïcidà en un hotel de Castelldefels

Format a Londres, s’integrà en el “nou cinema” suís amb Charles mort ou vif 1969 i La salamandre 1970 Els seus films mostren una societat immersa en el consumisme, la incomunicació, i un desig utòpic de canvi Le retour d’Afrique 1972, Jonas qui aura 25 ans l’an 2000 1976, Messidor 1978, Light years Away 1981, Dans la ville blanche 1983, No Man’s Land 1985, Une flamme dans mon coeur 1987, La femme de Rose Hill 1989, Le Journal de Lady M 1992, Fourbi 1996, Requiem 1998, Jonas et Lila, à demain 1999,  Fleurs de sang  2002, Paul s’en va 2004, etc

Graduat per la Universitat de Harvard en estudis visuals i mediambientals 2007, en els seus films hi té una gran rellevància la música, especialment el jazz , tant en la banda sonora com pel que fa al contingut És l’autor dels guions de les seves pellícules, la primera de les quals estrenà el 2009 Guy and Madeline on a Park Bench , seguida del curt Whiplash 2013, que guanyà el premi al millor curt del Festival de Sundance i del qual l’any següent rodà una versió en llargmetratge que el 2015 obtingué tres premis Oscar millor mescla de so, millor edició i millor actor de repartiment L’any 2017…

Després de dirigir anuncis publicitaris i curtmetratges experimentals, el llargmetratge Mala noche 1985 el convertí en un nom prometedor dins el cinema independent nord-americà A Drugstore Cowboy 1989 manifestà el seu interès pels marginats, confirmat a My Own Private Idaho 1991 i Even Cowgirls Get the Blues 1993 La comèdia To Die For 1994 donà pas a una etapa de títols més comercials, com Good Will Hunting 1997, Psycho 1998 i Finding Forrester 2000, però tornà al cinema experimental amb Gerry 2002, Elephant 2003, guanyadora de la Palma d’Or i premi al millor director del Festival de Canes,…

Descoberta per Charles Laughton, que li donà el nom artístic, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on junt amb Laughton coprotagonitzà el seu primer gran èxit, The Hunchback of Notre Dame , a les ordres de William Dieterle, consolidat amb How Green was my Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford Títols notables també foren  The Black Swan 1942, de Henry King This Land is mine 1943, de Jean Renoir Miracle on 34th Street 1947, de George Seaton Sinbad, the Sailor 1947, de Richard Wallace…

Després de graduar-se a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh 1960, començà a dirigir curtmetratges El 1968 obtingué un gran èxit amb The Night of the Living Dead , que inaugurà un nou subgènere del cinema de terror les pellícules de zombis Posteriorment dirigí altres produccions que, sense obtenir el mateix ressò, el consolidaren en el mateix àmbit Dawn of the Dead 1978  Creepshow 1982  Monkey Shines 1988, premi al millor director i de l’Associació Catalana de Crítics al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya  The Dark Half 1993  Land of the Dead 2005 …

Es formà a l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle INSAS de Brusselles i a l’escola Louis Lumière de Paris El 1980 dirigí el seu primer film, el curt Maedli la Brèche 1980, al qual seguiren, entre d’altres, È pericoloso sporgersi 1984 i De Boot 1985 El seu primer llargmetratge, Toto le héros 1991, guardonat amb el premi Càmera d’Or al millor jove director al Festival de Canes i amb el premi César, assenyala la seva projecció internacional, que ha continuat amb Le huitième jour 1996 i Mr Nobody 2009, films que tenen com a constant l’intent de reflectir la visió del món de…

Al principi de la dècada dels setanta combinà petites aparicions en sèries televisives amb el cinema El reconeixement internacional li arribà amb Rocky 1976, de J Avildsen Des d’aleshores s’especialitzà en films d’acció, en molts dels quals fou el guionista i també algunes vegades el director Sobresurten la sèrie Rambo First Blood , 1982, de TKotcheff First Blood II , 1985, de G P Cosmatos Rambo III , 1988, de P MacDonald Rambo , 2008, les seqüelles de Rocky Rocky II, 1979 Rocky III, 1982 Rocky IV, 1985 Rocky V, 1990, Rocky Balboa , 2006, FIST 1978, de N Jewison Paradise Alley 1978, Staying…

Estudià història a la Universitat de Cambridge Posteriorment exercí de bibliotecari a Nova York i de crític musical a Anglaterra Després de l'estrena de la seva primera obra,  The Salt Land 1952, obtingué un gran èxit amb Five Fingers Exercise 1958, que decidí la seva dedicació al teatre Després del drama doble sobre el tema de l'amor The Private Ear/The Public Eye 1962, presentà el drama històric  The Royal Hunt of the Sun 1964, basada en la vida de Pizarro Els seguiren el psicològic  Equus 1973 i Amadeus 1979, especulació entorn de la vida de Mozart Ambdues obres reberen el…