Resultats de la cerca

El 1949, sota l’impuls de Jordi Bringué, es constituí la Secció de Cinema Amateur, que inicià les activitats amb la projecció de films d’autors amateurs vinculats al CEC El 1950 organitzà el I Gran Concurs Local de Guions Cinematogràfics, que guanyaren Fermí Marimón en l’apartat de tema lliure amb La cova del cec i Agustí Martí amb Prat documental El guió d’aquest últim, estrenat el 1952, fou filmat per Bringué amb la collaboració de Marimón, Josep Muns, Manuel Villanova, Jordi Marcé i Francesc Padrosa, i recull 40 m d’escenes de vida pratenca rodat en 9,5 mm, blanc i negre i sense so Els…

L’espionatge en el context de la guerra freda proporcionà el punt de partida, i l’exageració fins a la fantasia d’alguns elements d’aquesta pràctica constitueix la idiosincràsia del gènere L’arquetipus d’agent secret és James Bond, el qual, creat pel novellista Ian Fleming, fou incorporat al cinema i donà lloc a un nou mite del cinema de gran difusió Les pellícules i les novelles d’agents secredes, destinats sobretot a l’entreteniment, participen en graus diversos dels gèneres policíac i d’aventures i tenen en l’acció violenta i l’erotisme el principal dels seus ingredients A diferència de l’…

Per exemple, el Pigmalió de George Bernard Shaw, traslladada del món original londinenc al barceloní per Joan Oliver, o la novella El procés de Franz Kafka, convertida en peça dramàtica per André Gide i Jean-Louis Barrault i, més tard, convertida en film per Orson Welles Les adaptacions d’obres literàries al cinema són molt abundants aquest és el cas de l’anomenat film d’art

Vida A quinze anys inicià la seva tasca literària en diverses publicacions El 1935 participà en la fundació del Cineclub Avançada, que feu sessions en alguns locals de Terrassa A la dècada del 1940 liderà la creació del cineclub Cinema, i reprengué la tasca literària Collaborà en revistes especialitzades com ara "Otro Cine" 1952-75, "Arte Fotográfico", "Proyector" 1956-57 i "Imagen y Sonido" 1963-75, en butlletins d’entitats locals i al setmanari "Presència" de Girona Organitzà i participà en cicles de cinefòrum a les entitats Amics de les Arts, Centre Parroquial de…

Començà a Vilanova Esportiva 1926 i fundà amb Manuel Amat la revista literària Prisma 1930-36 Traslladat a Barcelona, collaborà a Films Selectos , Mirador , Xut , La Rambla , En Patufet , L’Esquitx , TBO , El Once , Tururut , etc Tingué una intervenció molt destacada al setmanari infantil Pocholo de València Figurà entre els capdavanters catalans del dibuix d’animació i treballà per a una sèrie de vuit films curts sobre el personatge de Joan Milhomes, projectada en castellà 1940-45 Participà en la realització d' Alegres vacaciones, Polito en el circo i El mago de los sueños

Les primeres projeccions cinematogràfiques foren les de Scheveningen 1896 La indústria productora s’inicià amb els curtmetratges i noticiaris d’Albert i Willy Mullens 1902 La casa Hollandia, a Haarlem ~1908, realitzà pellícules d’argument, dirigides pel fundador, Maurits Bingen Levensschaduwen , ‘Ombres de la vida’, 1917 La producció holandesa però, ha aconseguit destacar només en el documental GRutten fou premiat a Venècia amb Dood water ‘Aigua morta’, 1934 i Bert Haanstra destacà amb Spiegel van Holland ‘Mirall d’Holanda’, 1950 WStaudt adaptà una obra literària holandesa en…

Després d’uns estudis irregulars, des del 1964 fou professor de literatura a la universitat de Mèxic Traduí clàssics de la literatura angloamericana, francesa i alemanya i el 1975 ingressà a l’Acadèmia Mexicana i formà part del jurat de premis importants en l’àmbit llatinoamericà El 1965 publicà la novella Farabeuf o la crónica de un instante , que rebé el premi Xavier Villaurrutia i considerada una fita en la narrativa llatinoamericana moderna Publicà també la novella El hipogeo secreto 1968, reculls de contes Narda o el verano , 1966 El retrato de Zoe y otras mentiras , 1970 i d’assaigs i…

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

Vida Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece 1964 i El roedor de…