Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Ernest Vilches
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
Inicià la carrera de dret, però l’abandonà per dedicar-se al teatre Debutà a Cartagena en teatre castellà Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero Formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest 1916, recorregué l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina, on assolí èxits al costat de l’actriu Irene López de Heredia, fins que se'n separà 1927 Es destacà en obres de JBenavente i en la creació de personatges exòtics Intervingué en nombroses pellícules, mudes i sonores, filmades a l’Estat espanyol, a…
No-Do
Cinematografia
Noticiari cinematogràfic setmanal produït a l’Estat espanyol.
Creat per ordre del 17 de desembre de 1942, fou d’exhibició obligatòria a tots els cinemes fins el 1976 Produïa dos setmanaris nacionals, que després s’ampliaren a tres, la revista monogràfica Imágenes i noticiaris especials per a l’Amèrica Llatina i Portugal
Roman Karmen
Cinematografia
Tècnic i realitzador cinematogràfic ucraïnès.
Operador durant la Guerra Civil Espanyola — Ispanija , 1939, Grenada, Grenada, Grenada moja ‘Granada, Granada, Granada meva’ 1967— rodà també a la Xina V Kitaje ‘A la Xina’, 1942, als fronts soviètics durant la Segona Guerra Mundial, al Vietnam Vietnam , 1954 a Cuba Pylajuščij ostrov , ‘L’illa ardent’, 1961 i a l’Amèrica Llatina Continente en llamas, 1971-73
Dolors Gaos i González-Pola
Cinematografia
Teatre
Actriu de teatre, cinema i televisió.
Germana dels poetes i escriptors Vicent i Alexandre Gaos, es formà en els escenaris de l’Amèrica Llatina, on es traslladà amb la seva família el 1939 Prolífica a l’Estat espanyol en el camp teatral, i més tard en la televisió, figura també com una de les millors actrius cinematogràfiques secundàries De la seva extensa filmografia cal assenyalar títols com Molokai 1959, de LLucía la seva primera interpretació Viridiana 1961 i Tristana 1969, de LBuñuel El verdugo 1963 de LGBerlanga El arte de vivir 1963, de JDiamante La busca 1966, d’AFons Mi querida señorita 1972, de Jde Armiñán…
María Félix
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què fou coneguda María de los Ángeles Félix Güereña, actriu de cinema mexicana.
El 1942 interpretà el seu primer film El peñón de las ánimas de M Zacarías Formà parella amb Jorge Negrete, que fou el seu tercer marit, i molt aviat es convertí en la primera i única vamp del cinema mexicà Treballà per tota l’Amèrica Llatina i també per Europa, on gaudí d’una gran popularitat Sobresortí en les obres dirigides per Emilio Fernández Enamorada, Río Escondido, Belleza maldita , així com a French Can-Can 1954 de J Renoir, Los ambiciosos 1959 de L Buñuel, La casa de cristal de L Alcoriza 1967, i La Generala 1971, de J Ibáñez, després de la qual es retirà Publicà les…
Jacint Montllor i Pujal
Cinematografia
Empresari.
Vida De jove marxà a Nova York, on acabà dirigint l’Hotel Plaza Tornà a Barcelona i es feu càrrec de l’Hotel Ritz i després del Ritz de Madrid Finançà una part de la primera i única producció del jove debutant Domènec Pruna, El Cafè de la Marina 1933-34, basat en la peça teatral de Josep Maria de Sagarra i realitzada en la doble versió catalana i castellana El seu nebot Joan Pere Montllor i Puigvert Barcelona 1919, fill del seu germà Salvador antiquari, arribà els EUA el 1937 i treballà a la Paramount Pictures al costat de Joan Ventura, com a traductor de films nord-americans al castellà per…
El otro
Cinematografia
Pel·lícula del 1919; ficció de 127 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Eduardo Zamacois [dir. art.], J.Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ EZamacois FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ EZamacois, Bianca Valoris, Ramon Quadreny, Josep Balaguer, Leandro Cinca, Anita Stephenson, Silvia Mariategui, Antònia Baró, Julián de la Cantera ESTRENA Barcelona, juny del 1919 i agost del 1920 Sinopsi L’esperit del Dr Riaza turmenta la vida de dos amants La trama comunica el misteriós terror que envaeix els personatges a través d’un curiós cas de desdoblament de personalitat Producció El film de la prestigiosa productora Studio Films s’estrenà…
Eudald Serra i Güell
Cinematografia
Escultor i cineasta amateur.
Vida Es formà com a escultor al taller d’Enric Clarasó, estudià a Llotja i aprengué d’Àngel Ferrant, el seu mestre i guia artístic Començà a exposar a la dècada del 1930 Interessat per les cultures i les ètnies primitives i exòtiques, ho reflectí en la seva vasta obra materialitzada en varietat de suports i formats Responsable de les colleccions i collaborador del Museu Etnològic de Barcelona, dirigit per August Panyella, hi aportà una munió de peces de gran valor, amb l’ajuda del matrimoni Albert Folch i Margarida Corachán, que conegué el 1950 Amb ells viatjà també en les moltes expedicions…
Ramon Ferrés i Mussolas
Cinematografia
Compositor.
Vida Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel El seu començament en el cinema estigué sota el guiatge de Ricard de Baños, per a qui feu la banda sonora d’ El relicario 1933 El seu segon treball fou per…
crítica cinematogràfica
Cinematografia
Activitat del qui comenta i valora el cinema des d’una tribuna pública, especialment periòdica.
En general, els crítics cinematogràfics han estat molt sovint també teòrics A part Riccioto Canudo, el contradictori avantguardista que encunyà la denominació setè art , hom considera fundador de la crítica cinematogràfica el francès Louis Delluc León Moussinac fundà la primera secció de cinema en una gran revista literària francesa “Mercure de France”, 1921-37, Juan Piqueras, de Requena, esdevingué a Madrid i a París el pioner de la crítica espanyola, mentre Josep Palau, des de “Mirador”, orientava el públic català A Itàlia, Luigi Chiarini fundà la revista “Bianco e Nero” 1937, i a la…