Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
John Howard Lawson
Cinematografia
Escriptor, guionista i escenògraf cinematogràfic nord-americà.
Amb una sòlida experiència teatral, escriví els guions de films com Heart of Spain 1937, Blockade 1938, Counter-Attack 1945, etc, Fou víctima del maccarthisme
Herbert Biberman
Cinematografia
Teatre
Director de teatre, guionista i realitzador cinematogràfic nord-americà.
En ple apogeu del maccarthisme realitzà Salt of the earth 1953, un allegat polític en favor del sindicalisme que truncà la seva carrera cinematogràfica fins a la realització de Slaves , el 1969
László Benedek
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic hongarès emigrat als EUA.
Els seus dos grans films, de concepció brechtiana, són Death of a Salesman 1951, segons l’obra d’Arthur Miller, i The Wild One 1953 Víctima del maccarthisme, retornà durant uns quants anys a Europa
Carl Foreman
Cinematografia
Guionista i realitzador cinematogràfic nord-americà.
Fou perseguit pel maccarthisme arran de la seva participació en guions com Champion 1949 i High Noon 1952 Es traslladà posteriorment a Anglaterra on escriví el guió de The Bridge over the Kwai River 1957 i dirigí The Victors 1964
Emile De Antonio
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Des d’una òptica marginal, amb els seus documentals de muntatge denuncià diversos aspectes de la política del seu país, com el maccarthisme Point of Order , 1963, la guerra del Vietnam In the Year of the Pig , 1968 i el president Richard Nixon Millhouse A White Comedy , 1971, entre d’altres El seu últim film fou Mr Hoover and I 1989, sobre el FBI
Sidney Robert Buchman
Cinematografia
Guionista cinematogràfic nord-americà.
Es dedicà especialment a la comèdia de costums, sobretot pel seu treball amb Frank Capra Broadway Bill , 1934 Mister Smith goes to Washington , 1939 i amb George Cukor Holiday , 1938 Implicat en els processos de maccarthisme contra Hollywood no reaparegué fins el 1961 amb The Mark 1961 de G Green, guió al qual seguiren Cleopatra 1963 de JL Mankiewicz, The Group 1966 de S Lumet i La maison sous les arbres 1971 de R Clément
Dalton Trumbo
Cinematografia
Guionista i realitzador cinematogràfic nord-americà.
Excellent guionista durant els anys quaranta — A Guy Named Joe 1943, 30 Seconds Over Tokyo 1944, etc—, sofrí les conseqüències del maccarthisme El 1957 li fou concedit un Oscar per The Brave One , que presentà amb pseudònim, i cap als anys seixanta reaparegué públicament amb els guions de Spartacus 1960, Exodus 1961 i Lonely Are the Brave 1962, entre d’altres Posteriorment realitzà Johnny Got his Gun 1971, basat en la seva pròpia novella escrita el 1939
Jules Dassin
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Començà com a realitzador Brute Force , 1947 The Naked City , 1948 als EUA, però el 1950, pressionat pel maccarthisme, marxà a Europa, i s’establí a Atenes Recomençà brillantment la seva carrera amb Night and the City 1950 i Du Rififi chez les hommes 1955, premiat al Festival de Canes Films seus posteriors són Potè tìn Kyriakí ‘Mai en diumenge’, 1960, Phaedra 1961, Topkapi 1964, Up tight 1968, The Rehearsal 1973, Cri des femmes 1978 i Circle of Two 1980, etc Estigué casat amb l’actriu Melina Mercouri 1966-94
Joseph Losey
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Cerebral i científic, el seu cinema critica incisivament alguns aspectes del món que coneix El 1954, perseguit pel maccarthisme, deixà els EUA, i s’installà a la Gran Bretanya, on realitzà els seus films més notables El 1967 i el 1971 fou premiat a Canes per Accident i The Go-between , respectivament Ha dirigit, a més, Time Without Pity 1956, Blind Date 1959, The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Secret Ceremony 1968, The Assassination of Trotsky 1972, Mr Klein 1975 i Don Giovanni 1980, entre d’altres
Kirk Douglas

Kirk Douglas
(CC0)
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà de nom de naixement Išur Danilovič Demskij.
Fill d’immigrants jueus russos, cresqué en una família pobra i hagué de treballar des de la infantesa en una multitud de feines, que compaginà amb la formació d’actor a l’American Academy of Dramatic Arts, on començà a utilitzar el pseudònim pel qual seria conegut i que acabà adoptant com el seu nom El 1941 s’allistà a la marina, que abandonà dos anys més tard per una lesió Inicialment orientat al teatre, la bona acollida de la seva actuació a The Strange Love of Martha Ivers 1946, de Lewis Milestone, el decantà pel cinema Després de I Walk Alone 1947, Byron Haskin, el 1949 protagonitzà…