Resultats de la cerca

Generalment interpretà papers dinàmics i violents Entre els seus films destaquen The Magnificent Seven 1960, The Great Escape 1963, Nevada Smith 1966, Papillon 1973, The Towering Inferno 1974, Tom Horn 1980 i The Hunter 1980

Actor-tipus, protagonitzà, entre altres pellícules, The King and I 1956 de Walter Lang, The ten Commandments 1956 de Cecil B de Mille, The Brothers Karamazov 1958 de Richard Brooks, The Sound and the Fury 1959 de Martin Ritt i The magnificent seven 1960 de John Sturges 1960

Començà treballant a Alemanya i durant la Segona Guerra Mundial anà als EUA viatjà encara, i a partir de la segona meitat del segle realitzà els films més importants de la seva obra, en un to melodramàtic Magnificent Obsession 1954, All that Heaven Allows 1955, Written on the Wind 1956, Imitation of Life 1959 Installat després a Suïssa, dirigí diversos muntatges teatrals

Debutà en el cinema el 1948, actuant de primer en westerns i films d’aventures i després en melodrames, entre els quals han sobresortit els realitzats per Douglas Sirk, Magnificent Obsession 1954 i Written on the Wind 1956, i també en comèdies, com Man's favorite Sport 1963 de H Hawks Quan la seva popularitat anava decaient, es revifà amb la interpretació de la sèrie televisiva Mc Millan and Wife

Realitzà estudis de conservatori i treballà per al teatre i la televisió abans de lliurar-se a una prolífica carrera cinematogràfica que inicià amb Sudden Fear 1952, David Miller The Man with the Golden Arm 1955, Otto Preminger, The Ten Commandments 1956, Cecil B De Mille, The Magnificent Seven 1960, John Sturges, The Great Escape 1963, John Sturges, Thoroughly Modern Millie 1967, George Roy Hill —Oscar de l’Acadèmia—, The Shootist 1976, Don Siegel, The Blues Brothers 1980, John Landis, Heavy Metal 1981, Gerald Potterton, etc

Acabats els estudis de periodisme i art dramàtic a la Fordham University de Nova York, aconseguí una gran popularitat amb la sèrie televisiva St Elsewhere Debutà amb el llargmetratge Carbon Copy 1981, de Michael Schulz, seguit, entre d’altres, d’ A Soldier’s Story 1984, de Norman Jewison  Cry Freedom 1987, de Richard Attenborough  Glory 1989 Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari 1990, d’Edward Zwick, i Malcolm X 1992, Os d’Or del Festival de Berlín 1993, de Spike Lee Entre els films posteriors destaquen Philadelphia 1992, de Jonathan Demme  The Pelican Brief 1993, d’Alan J Pakula…

Cinema nord-americà Tradicionalment, el cinema del Hollywood clàssic sempre ha estat vinculat a l’estricta divisió en gèneres codificats I, malgrat el pas dels anys, les revisions autorals i les difuses fronteres entre els esmentats gèneres, aquesta classificació segueix essent la base del cinema nord-americà En aquest sentit, dos autors personals com el nord-americà Quentin Tarantino i el mexicà Alejandro González Iñárritu van oferir aquest any la seva visió del que es considera el gènere més específicament americà, el western, a The Hateful Eight , ­una intriga claustrofòbica, i The…

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…