Resultats de la cerca

S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida…

Vida Exercí d’operador de cabina al Cinema Unió d’Horta de Barcelona després inaugurà el Dante més tard treballà al Cinema Teatro Nuevo, on es projectà el sistema Cinerama i acabà a l’Astor de Sant Andreu de Palomar D’altra banda, el 1970 obrí la primera botiga llibreria especialitzada en cinema de l’Estat espanyol i una de les pioneres d’Europa Posteriorment l’ajudà en el negoci el seu fill Ramon Seriñà i Merino, que s’inicià en el cinema el 1965 en la distribuïdora Filmax-Bengala La botiga fou guardonada el 1976 per la Diputació de Barcelona en reconeixement a la difusió del cinema amb una…

Vida Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller , amb la companyia d’Adrià Gual Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc, i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina…

Es donà a conèixer amb el film Tasio 1984 Posteriorment ha dirigit 27 horas 1986, Las cartas de Alou 1990, Concha d’Or del Festival  de Sant Sebastià i premi Goya 1991 al millor guió original, Historias del Kronen 1994, premi Goya 1995 al millor guió adaptat, Secretos del corazón 1997, dos premis Goya el 1988 i premi Sant Jordi, Silencio roto 2001, Obaba 2005, Premi Internacional Terenci Moix 2006 i No tengas miedo 2011 El 1998 fou guardonat amb el Premio Nacional de cinematografia i l’any 2020 rebé la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts

Als anys trenta fou crític de cinema, i a la dècada següent es dedicà sobretot a fer d’ajudant de direcció i d’escenògraf en una quarantena de films Debutà juntament amb Stefano Vanzino Steno , amb el qual en 1949-52 codirigí una sèrie de pellícules còmiques de gran èxit, especialment les protagonitzades per Totò  Al Diavolo la celebrità , 1949,  Guardi e ladri , 1951, Totò e i re di Roma , 1951, etc Posteriorment, continuà dirigint en solitari pellicules generalment del mateix gènere, i el 1958 rodà  I soliti ignoti , clàssic del cinema còmic conegut a l’Estat espanyol amb el nom de Rufufú…

Interrompé els estudis de periodisme a causa de la Guerra Civil El 1945 s’inicià com a actor en el teatre Debutà en el cinema el 1947 en Dos cuentos para dos , de Lluís Lúcia Treballà assíduament amb L García Berlanga Bienvenido Mr Marshall , 1953 Calabuch , 1956 Los Jueves Milagro , 1957 El verdugo , 1963 i J A Bardem Cómicos , 1954 Felices pascuas , 1954 Muerte de un ciclista , 1955 Calle Mayor , 1956, i també per a altres directors com J M Forqué Atraco a las tres , 1962 Des dels anys setanta es dedicà a produccions més populars Actuà també sovint per a la televisió, on destacà el seu…

Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de Cipriano…

Començà estudis de dret però es decantà pel teatre Debutà l'any 1952, i actuà en les companyies de Conchita Montes i de Fernando Fernán Gómez, i malgrat que fou conegut sobretot pel cinema i la televisió no abandonà mai la carrera teatral, de la qual es va retirar l'any 2008 Des del 1950 actuà en sèries de televisió i en telefilms, que li donaren una gran projecció Destacaren, sobretot, les interpretacions a Estudio 1 1966-2000, La saga de los Rius 1976-77, per la qual rebé el TP de Oro, La huella del crimen 1985, Brigada Central 1989 i Hospital Central 2002-03 Bé que havia debutat en el…

D’infant emigrà amb els seus pares a diversos països europeus Retornà a l’Estat espanyol, on visqué durant uns anys en condicions molt precàries Pràcticament autodidacte, el 1968 començà a treballar com a tècnic d’efectes especials Participà en el rodatge de Patton , de Franklin J Schaffner 1970, com també en la popular sèrie de televisió  Curro Jiménez 1976, i es convertí en el primer dissenyador a l’Estat espanyol en aquest camp Fou també requerit molt sovint per a rodatges de films estrangers a l’Estat espanyol El 1979 fundà la seva empresa Guanyà nou premis Goya als millors efectes…

Llicenciat en història de l’art, posteriorment es diplomà en estètica i història de la cinematografia per la Universitat de Valladolid i en semiologia de la imatge audiovisual pel Centre Internacional de les Arts Escèniques i de la Comunicació Social de Roma L’any 1994 fundà l’ Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya  ESCAC, que dirigí des de la seva creació, institució adscrita a la Universitat de Barcelona dedicada a l’ensenyament i la difusió del cinema El 1999 creà la productora Escándalo Films, adscrita a l’ESCAC per fer de pont entre el món acadèmic i el món professional…