Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Cinema de Praga i treballà com a guionista i director a la televisió Esdevingué un dels directors més destacats del nou cinema txec Amb un marcat realisme objectiu, entre la seva producció txeca es destaquen els films Černý Petr ‘Pere el Negre’, 1963, Lásky jedné plavovlásky ‘Els amors d’una rossa’, 1965 i Hoří, má panenko ‘Al foc, bombers’, 1967, sàtires més o menys velades del règim comunista de postguerra Arran de la invasió soviètica de Txecoslovàquia s’exilià als Estats Units, on es nacionalitzà el 1975 i continuà la seva filmografia amb  Taking Off 1971, Gran Premi…

Estudià història a la Universitat de Cambridge Posteriorment exercí de bibliotecari a Nova York i de crític musical a Anglaterra Després de l'estrena de la seva primera obra,  The Salt Land 1952, obtingué un gran èxit amb Five Fingers Exercise 1958, que decidí la seva dedicació al teatre Després del drama doble sobre el tema de l'amor The Private Ear/The Public Eye 1962, presentà el drama històric  The Royal Hunt of the Sun 1964, basada en la vida de Pizarro Els seguiren el psicològic  Equus 1973 i Amadeus 1979, especulació entorn de la vida de Mozart Ambdues obres reberen el premi Tony 1975…

Fou un dels principals representants de l’anomenat “nou cinema txec”, que qüestionava el realisme socialista dictat per les autoritats Al seu país rodà el curtmetratge  Fádní odpoledne ‘Tedi de tarda’, 1964, Gran Premi del Festival de Locarno i el llargmetratge Intimní osvětlení ‘Illuminació íntima’, 1968, pel qual obtinguè reconeixement, i collaborà en diversos guions de Miloš Forman, com ara el film  Lásky jedné plavovlásky ‘Els amors d’una rossa’, 1965 Amb ell, s’exilià als Estats Units el 1968 i continuà la seva carrera, bé que no aconseguí el mateix reconeixement Born to Win 1970, Law…

Després d’estudis inacabats de filosofia i arquitectura, treballà en ocupacions diverses i, finalment, seguí cursos de cinematografia a l’Escola d’Arts Escèniques de Praga Autora de diversos curtmetratges, esdevingué un dels màxims valors del nou cinema txec dels anys seixanta, juntament amb Miloš Forman i Jiri Menzel El seu primer llargmetratge fou  O necem jiném ‘Dues vides’, 1963, al qual seguí  Sedmikrásky ‘Les margarides’, 1966, un cant a la llibertat que és considerat la seva obra principal, prohibit durant més d’un any a l’antiga Txecoslovàquia Després d’ Ovoce stromu rajských jíme ’…

Començà a treballar de molt jove en la indústria cinematogràfica Després de ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, recomençà amb Carlo Ponti , amb el qual produí alguns dels més destacats films de la postguerra, entre els quals La Strada 1954, de Federico Fellini , guardonada l’any 1957 amb l’Oscar a la millor pellícula estrangera Produí, també, aquests anys, Riso amaro 1949, de Giuseppe De Santis, amb la protagonista del qual, Silvana Mangano , es casaria el mateix any, Ulisse 1954, de Mario Camerini, i War and Peace 1956, de King Vidor El 1964 creà els seus propis estudis, que…

Els primers films txecs foren realitzats per Jan Křížnecky i presentats en l’Exposició de Praga el 1898 Altres experiments aïllats foren els de Max Urban, les pellícules del qual foren protagonitzades per la seva muller, Anna Sedláčkova A la fi de la Primera Guerra Mundial Praga reprengué les activitats cinematogràfiques el cinema txec assolí un relleu extraordinari i fou creada una Federació per al Comerç i la Indústria del Film, amb una producció mitjana d’unes 30 pellícules anuals, fins a convertir-se, després del cinema alemany, en la segona potència cinematogràfica centreeuropea, amb…

Després de participar en alguns films de Pierre Étaix i Jacques Tati, inicià una llarga collaboració amb Luis Buñuel, que abasta tots els seus films des del 1964, i dels quals destaquen Le charme discret de la bourgeoisie 1972 i Cet obscur objet du désir 1977, pels quals fou nominat a l’Oscar Prolífic i brillant, també aplicà la seva ironia als guions de Viva Maria 1965 i Milou en mai 1989, de Louis Malle Taking Off 1971 i Valmont 1989, de Miloš Forman Liza 1972, de Marco Ferreri Die Blechtrommel 1978, de Volker Schlöndorff Sauve qui peut la vie 1980, de Jean-Luc Godard Danton 1982, d’Andrzej…

El 1984 emigrà als Estats Units amb els seus pares, on manté, no obstant això, la doble nacionalitat Tot i que feu alguns papers durant l’adolescència Léon , 1994, de Luc Besson Beautiful Girls , 1996, de Ted Demme Anywhere but Here, 1999, de Wayne Wang, estudià psicologia a Harvard, on l’any 2003 es graduà Després d’una incursió en el teatre 2001 i algunes actuacions com a secundària, especialment en episodis de Star Wars , l’any 2004 rellançà la seva carrera com a actriu amb el film  Garden State , de Zach Braff, al qual seguiren Closer 2004, Globus d’Or a la millor actriu secundària 2005…

Es formà com a actor al Drama Centre London El 1983 s’inicià en el teatre amb l’obra Another Country , de Julian Mitchell, i l’any següent debutà al cinema en protagonitzar-ne la versió cinematogràfica de Marek Kanievska Des del final dels anys vuitanta ha esdevingut un dels actors britànics més destacats Ha combinat les actuacions en produccions del seu país amb d’altres de nord-americanes Cal esmentar, entre d’altres, els films  A Month in the Country 1987, de Pat O'Connor  Valmont 1989 de Milos Forman  Apartment Zero 1989, de Martin Donovan  Wings of Fame 1990, d’Otakar…

Llista de premiats 1929-1940  /  1941-1950  /  1951-1960  /  1961-1970  /  1971-1980   / 1981-1990 / 1991-2000  /  2001-2010  /  2011-2020  /  2021- 1981 edició núm 53 Pellícula Ordnary People de R Redford Director Robert Redford per Ordinary People Actor principal Robert de Niro per Raging Bull Actriu principal Sissy Spacek per Coal Miner’s Daughter 1982 edició núm 54 Pellícula Chariots of Fire de H Hudon Director Warren Beatty per Reds Actor principal Henry Fonda per On Golden Pond Actriu principal Katharine Hepburn per On Golden Pond 1983 edició núm 55 Pellícula Gandhi de R Attenborough…