Resultats de la cerca

Després d’estudiar a la universitat de Califòrnia de Los Angeles, collaborà amb Roger Corman , el qual produí alguns dels seus primers films Debutà el 1959 amb Beast from Haunted Cave , al qual  seguiren Flight to Fury 1964, Back Door to Hell 1964 els westerns protagonitzats per Jack Nicholson Ride in the Whirlwind 1965 i  The Shooting 1967, que li donaren una gran projecció, Two-Lane Blacktop 1971, Cockfighter 1974, The Greatest 1977, China 9, Liberty 37 1978, Iguana 1988, Silent Night, Deadly Night 3 Better Watch Out 1989,  Road to Nowhere 2010 i el curt Vive l'amour 2013 Un dels directors…

Especialitzat en papers d’home dur, el 1965 obtingué el premi d’interpretació al festival de Berlín i l’Oscar a la millor interpretació masculina per Cat Ballou Altres films seus són The Man who Shot Liberty Valance 1961, The Killers 1964, Monte Walsh 1970, The Big Red One 1978, etc

Es formà a l’Institut del Teatre Al llarg de la seva carrera fins el 2008 interpretà papers secundaris en uns 200 films, generalment personatges malvats, pertorbats o terrorífics Participà en molts spaghetti-westerns , entre els quals Tierra brutal , de M Carreras, amb el qual debutà en el cinema el 1961, i Il buono, il brutto, il cattivo 1966, de S Leone, així com en films fantàstic i de terror de l’Estat espanyol i també a l’estranger, com ara La residencia 1969, de N Ibáñez Serrador, El bosque del lobo  1971, P Olea, Necrophagus 1971, M Madrid, El cadáver exquisito 1968, de V Aranda, El…

Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962,  Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren guardonades…

D’una família d’immigrants italians, el 1935 s’incorporà a la marina, en la qual serví durant deu anys Reincorporat a la vida civil, després d’un temps dedicat a feines diverses, ingressà en una escola d’art dramàtic i, acabats els estudis, durant quatre anys fou actor d’una companyia teatral de Virginia, on interpretà papers molt diversos L’any 1949 debutà a Broadway, i el 1951 es traslladà a Hollywood  Aquest any hi aconseguí el primer paper cinematogràfic en  The Whistle at Eaton Falls , de Robert Siodmak Especialitzat en papers de secundari en els quals interpretà sobretot personatges “…

Vida Estudià a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i treballà en El Noticiero Universal  1961 i com a crític de cinema a Ràdio Barcelona, a la Cadena SER i a  Fotogramas Es dedicà a la publicitat cinematogràfica en les productores Este Films 1962 i Pefsa El 1964 marxà a Madrid contractat per Ocean Films/Joan Subirana, per dedicar-se a la producció i a coescriure guions per a coproduccions, bàsicament amb Itàlia, amb títols com ara El espontáneo 1963, Jordi Grau Els pirates de Malàisia I pirati della Malesia / Les Pirates de Malaïsie , 1964, Umberto Lenzi, i l’emblemàtic Per un…

De família de músics, com a actor se centrà inicialment en el teatre, i formà part de la companyia d’avantguarda Théâtre de Babylone, gestionada com a cooperativa obrera Debutà en el cinema el 1945, i actuà en papers poc rellevants fins el film  Le mépris 1963, de Jean-Luc Godard, amb el qual obtingué reconeixement Des d’aleshores es convertí en un dels actors més sollicitats del cinema europeu, especialment francès i italià Interpretà sovint personatges intrigants, tèrbols, sensuals i al límit de l’alienació Contribuïren especialment a la seva projecció els films dirigits per Marco Ferreri…

Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…

Vida Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón 1934, un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza , migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra 1966,…

Vida De jove viatjà per Europa i s’installà a París, on treballà per a la Gaumont 1909 i després per a l’Éclair, confeccionant i traduint títols i rètols El 1911 collaborà en guions del realitzador Léonce Perret, per a qui escriví el de Le Gosse de Paris 1912 A Barcelona muntà una seu de l’Éclair, el laboratori Manufactura del Film 1914 i captà vistes aèries de Catalunya També dirigí el seu primer film, Tauromanías La vocación de Rafael Arcos o Los oficios de Rafael Arcos o Grandeza y decadencia de Rafael Arcos , 1914, curt semidocumental per a l’Éclair rodat als estudis de Ricard de Baños i…