Resultats de la cerca

En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil Debutà a El cementerio de las àguilas 1938, del cineasta Luis Lezama D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda 1942, dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy Hipólito el de Santa 1949, de F de Fuentes  La malcasada 1950, de José Díaz Morales Amor perdido 1950, de M Morayta María Cristina 1951, de R Pereda  Los tres amores de Lola 1955, de René Cardona Locos peligrosos 1957, de F Cortés Café Colón 1958, de Benito Alazraki el film nord-americà…

Vida Era nebot d’Adrià Gual Com a crític signà Enric F Gual i publicà en el setmanari "Gràcia – Rambles" 1934 i a les revistes "Art" 1934-35 i "Espectáculo" 1936 També fou un membre destacat del FAD 1935 Després de la guerra civil, s’exilià amb el seu fill Pere Fernández i Miret, primer a França i després a Mèxic, i es naturalitzà mexicà Allí fou conferenciant, professor i crític d’art en diaris i revistes a "Quaderns de l’exili" escriví dos articles sobre el cinema a Catalunya i les possibilitats d’un cinema català el 1945, i publicà catàlegs i monografies de pintors a l’editorial que creà…

Vida Filla de l’esmaltador Ricard Crespo Fou funcionària de la Generalitat republicana i secretària particular del conseller Joan Comorera El 1940 s’exilià a Mèxic i es casà amb Avellí Artís-Gener, Tísner , matrimoni que durà poc Escriví contes en català que publicà en revistes de l’exili, i fou guardonada als Jocs Florals de la Llengua Catalana Debutà en el cinema mexicà el 1946 a Contra la ley de Dios , d’Adolfo Fernández Bustamante Intervingué també en els escenaris del Teatro Latino La heredera , dos anys en permanència i Teatro del Caballito Una esfinge llamada Cordelia , i participà…

Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée Nationale…

Vida De petit visqué a Mèxic, on el seu pare Roberto feia de baríton de sarsuela A Barcelona cursà estudis primaris i es professionalitzà en el teatre i el cinema El seu primer film fou Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo En una gira per Hispanoamèrica s’installà a Mèxic el 1942 i realitzà el primer film, Secreto eterno Carlos Orellana, amb el pseudònim d’Armando Dávila, que només utilitzà en aquesta ocasió Fins a la dècada de 1970 interpretà més de cinquanta títols, la majoria com a secundari, que alternà amb els escenaris, la ràdio i la televisió Es naturalitzà mexicà El 1974, amb August…

Vida Fill d’un magistrat de l’Audiència de Barcelona, a setze anys fugí a França i entrà en una troupe de circ Després de recórrer Europa durant tres anys, retornà a Barcelona i s’inicià en la companyia d’Enric Borràs, amb la qual viatjà per Espanya i Llatinoamèrica El 1914 s’installà als EUA i l’any següent debutà en Nens del gueto Children of the Ghetto , Frank Powell sense deixar el teatre El seu domini de l’anglès li obrí les portes de Hollywood a partir de la implantació del sonor, on feu les versions espanyoles dels films americans Gràcies al seu eclecticisme i a la seva…