Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Abel Folk i Gilsanz
© TNC / David Ruano
Teatre
Cinematografia
Actor i director teatral i cinematogràfic.
S’inicià en el teatre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, amb el qual participà en muntatges com Home amb blues 1977 o Antígona , de Salvador Espriu 1978, ambdues dirigides per Josep Montanyès Com a actor ha treballat amb nombroses companyies, com la Companyia Núria Espert Una altra Fedra, si us plau , d’Espriu dirigida per Lluís Pasqual, 1978 Zitzània Teatre Marat Sade , de Peter Weiss dirigida per Pere Planella, 1982 la companyia Adrià Gual Fills d’un déu menor , de Mark Medoff dirigida per Ricard Salvat, 1984 la companyia de Josep M Flotats Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand…
,
seqüela
Cinematografia
Literatura
Obra audiovisual o literària que es basa en els personatges o els fets d’una altra obra creada amb anterioritat i que narra fets posteriors als esdeveniments que relata l’obra inicial.
seqüela
Cinematografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Literatura
Obra audiovisual o literària que es basa en els personatges o els fets d’una altra obra creada amb anterioritat i que narra fets posteriors als esdeveniments que relata l’obra inicial.
preqüela
Cinematografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Literatura
Obra audiovisual o literària que es basa en els personatges o els fets d’una altra obra creada amb anterioritat i que narra fets previs als esdeveniments que relata l’obra inicial.
actor | actriu
Cinematografia
Teatre
Persona que interpreta, representa o encarna un dels personatges d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…
paper
Cinematografia
Teatre
En una obra dramàtica o en una pel·lícula, personatge representat per un actor.
ambient
Cinematografia
Teatre
Medi material, intel·lectual i moral que situa l’acció de l’obra ( ambientació
).
adaptació
Cinematografia
Literatura
Reelaboració d’una obra literària en una altra llengua, gènere o mitjà expressiu.
Per exemple, el Pigmalió de George Bernard Shaw, traslladada del món original londinenc al barceloní per Joan Oliver, o la novella El procés de Franz Kafka, convertida en peça dramàtica per André Gide i Jean-Louis Barrault i, més tard, convertida en film per Orson Welles Les adaptacions d’obres literàries al cinema són molt abundants aquest és el cas de l’anomenat film d’art
estrenar
Cinematografia
Arts de l'espectacle (altres)
Representar, executar, per primera vegada (una obra teatral, un film, una composició musical, etc).
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina