Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Otto Preminger

Otto Preminger
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic austríac, nacionalitzat nord-americà.
Establert molt aviat a Hollywood, treballà en diversos gèneres adaptació de novella, del teatre, de tema policíac, etc La seva inclinació vers els grans temes el portà a una certa dimensió crítica, però amb molta ambigüitat en les seves conclusions Algunes de les seves pellícules són Laura 1944, The Moon is Blue 1953, Carmen Jones 1955, The Man with the Golden Arm 1956, Bonjour, tristesse 1957, Exodus 1960, The Cardinal 1963, Hurry Sundown 1966, Julie Moon 1970, Rosebud 1975 i The Human Factor 1979
cinema negre
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda una tendència del cinema, que es desenvolupà sobretot als EUA entre el 1941 i el 1955, i tingué una certa continuïtat a Europa, especialment a França.
Violència, sexe, criminalitat i societat marginal són elements bàsics d’aquesta tendència, i n'és l’origen el film The Maltese Falcon 1941 de John Huston Gilda de Charles Vidor 1946, The Lady of Shanghai 1947 d’Orson Welles, The Asphalt Jungle 1950 de Huston i bastants films d’Otto Preminger o d’Alfred Hitchcock poden ésser inscrits, també, en aquesta tendència
Jean Seberg
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Descoberta per Otto Preminger pel seu rostre infantil però revelador d’una gran força interior, la féu protagonista de Saint Joan 1957 i de Bonjour Tristesse 1957 Altres pellícules seves són À bout de souffle 1959, In the French Style 1963, Les oiseaux vont mourir au Pérou 1968, Paint your Waggon 1969, Airport 1970, L’attentat 1972, etc Se suïcidà el 1979
Elmer Bernstein
Cinematografia
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà.
Realitzà estudis de conservatori i treballà per al teatre i la televisió abans de lliurar-se a una prolífica carrera cinematogràfica que inicià amb Sudden Fear 1952, David Miller The Man with the Golden Arm 1955, Otto Preminger, The Ten Commandments 1956, Cecil B De Mille, The Magnificent Seven 1960, John Sturges, The Great Escape 1963, John Sturges, Thoroughly Modern Millie 1967, George Roy Hill —Oscar de l’Acadèmia—, The Shootist 1976, Don Siegel, The Blues Brothers 1980, John Landis, Heavy Metal 1981, Gerald Potterton, etc
,
Marcello Mastroianni
Cinematografia
Actor cinematogràfic italià.
Debutà el 1949 i en pocs anys esdevingué un dels actors europeus més populars Actor flexible, representà encertadament personatges de diversos tipus en films dirigits per Antonioni, Visconti, Fellini, De Sica, etc El seu repertori és molt extens I soliti ignoti, La dolce vita 1960, La notte 1961, Divorzio all’italiana 1962, Otto e mezzo 1962, Casanova 70 1965, premi al Festival de Sant Sebastià, Lo straniero 1967, Dramma della gelosia 1970, premi al Festival de Canes, Roma 1973, La grande bouffe 1973, Ciao maschio 1977, Una giornata particolare 1977, La città delle donne 1979, La…
Claudia Cardinale
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica italiana.
Considerada una llegenda del cinema italià, la seva interpretació és de gran ductilitat Debutà el 1958 amb I soliti ignoti 1958, de Mario Monicelli, al costat de Marcello Mastroianni i Vittorio Gassman Entre el quasi centenar de films que interpretà es destaquen Il bell’Antonio 1960 i La Viaccia 1961, de Mauro Bolognini, Rocco e i suoi fratelli 1960, Il gattopardo 1963 i Vaghe Stelle dell’Orsa 1965, de Luchino Visconti, La ragazza con la valigia 1961, de Valerio Zurlini, 8½ Otto e mezzo , 1963, de Federico Fellini, L’udienza 1971 de Marco Ferreri, Fitzcarraldo 1982 i el…
Henry Fonda
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Els seus inicis estan vinculats al teatre Després d’abandonar els estudis de periodisme, des del 1925 es dedicà a la interpretació i es feu un nom en escenaris locals Posteriorment passà a Nova York, on treballà regularment a Broadway fins el 1935, que actuà en el seu primer film, The Farmer Takes a Wife , de Victor Fleming a partir d’una obra teatral interpretada per ell l’any anterior, que obtingué una bona rebuda i assenyalà l’inici d’una carrera cinematogràfica caracteritzada per una gran sobrietat interpretativa, plena, però, d’emotivitat, que traslladà als seus personatges en una gran…
La lucha por la herencia
Cinematografia
Pel·lícula del 1913; ficció de 50 min., dirigida per Otto Mulhauser [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alhambra Films Barcelona, Cox & Cia Nova York ARGUMENT FGelabert, OMulhauser FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Godofredo Mateldi, María Vega, Joanna Pola, Gerard Peña, Joan Argelagués, Vicente Sapeda ESTRENA Barcelona, juny del 1914 Sinopsi Rafael Martillo, tutor de la nena Lucía Marcos, una òrfena rica, falsifica el certificat de defunció de la filla del jardiner fent creure a tothom que la noia morta és Lucía i així poder cobrar l’herència Collazo, amic de Martillo, s’emporta Lucía a Amèrica…
Cabot Films
Cinematografia
Productora.
Firma dedicada al rodatge de documentals fundada el 1911 per Andreu Cabot i Puig al barri d’Horta de Barcelona També disposava d’uns moderns laboratoris i d’una galeria de filmació Representà importants fàbriques estrangeres, comprà i vengué films d’estoc, màquines de fotos i de cinema, i filmà anuncis, noces, bateigs i actualitats El 1909, Cabot fundà, amb Narcís Cuyàs i Joan Verdaguer, Iris Films al carrer d’Aragó Després, el 1912 adquirí l’estudi i laboratori de Chomón i Fuster Els Cabot Films, de grans proporcions, foren els millors estudis del moment una planta d’obra per a magatzem i…
Federico Fellini
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Començà la carrera cinematogràfica el 1940, com a guionista Collaborà amb Rossellini a Roma, città aperta 1945 i Paisà 1946 El 1950 dirigí, amb Lattuada, Luci del varietà A partir d’aquell moment emprengué el camí artístic que l’ha convertit en un dels més personals, més contradictoris, més exuberants i més sincers realitzadors europeus, de primer dins els límits neorealistes Lo sceicco bianco, 1952 I vitelloni, 1953, premi del Festival de Venècia Un'agenzia matrimoniale, 1953, episodi d' Amore in città i més tard dins els límits propis Amb La strada 1954 se separà del neorealisme i inicià…


