Resultats de la cerca

Germana de l’actor Maximilian Schell Alguns dels seus films més importants són Die letzte Brücke 1954, ‘L’últim pont’, premi d’interpretació a Canes, Gervaise 1955, premi d’interpretació a Venècia, Le notti bianche 1957, The Brothers Karamazov 1957, Cimarron 1960, Ich bin auch nur eine Frau ‘Només soc una dona’, 1962, Le diable par la queue 1968, The Odessa File 1974, Cross of Iron 1976, etc

Treballà al seu país a les ordres de Sjöberg a Hets 1944, de Bergman a Musik i mörker 1947 i de GMolander a Nu börjar livet ‘Ara comença la vida’, 1947, entre d’altres, i també per al cinema nord-americà i anglès Com a directora cal destacar-ne els films Alskande par ‘Parelles amoroses’, 1964, Nattlek ‘Jocs de nit’, 1966, Doktor Glass 1967, Flickorna ‘Les noies’ 1968, Visions of Eight 1973, documental sobre els Jocs Olímpics de Munic, Love 1982, Amorosa 1986, etc

Principal animador del grup Les amis du cinéma , creat el 1962 a Perpinyà, dirigí “Cinemathèque” 1964, “Confrontation” 1965, “Les Cahiers de la Cinemathèque” 1971 i l’Institut de Recherche et d’Animation sur l’histoire du cinéma 1981 Publicà El romancero gitano al servicio de la revolución i La guerre d’Espagne vue par le cinéma , sobre la Guerra Civil Espanyola, Histoire de la France au Cinéma , i monografies sobre JA Bardem, L Torre Nilsson, A Dovženko, Buster Keaton, G Kozincev, Josef von Sternberg i Carlos Saura

Filla de pare grec refugiat i mare francesa, la seva activitat en el camp de la fotografia la menà al cinema 1954 De la seva interessant filmografia, iniciada dins del corrent de la Nouvelle Vague , cal destacar La Pointe Courte 1955, Cléo de 5 à 7  1962, Le bonheur 1965, premi especial del jurat del Festival de Berlín, Les créatures 1966, Lions Love 1969, Daguerréotypes 1975, L’une chante, l’autre pas 1976, Documenteur 1981,  Sans toit ni loi 1985, Lleó d’Or del Festival de Venècia, el díptic Jane B par Agnès V 1987 i Kung-fu Master 1987 amb Jane Birkin , Jacquot de Nantes 1991, una evocació…

Principal inspirador del moviment neorealista Autor de Roma città aperta 1945, Paisà 1947 i Germania anno zero 1948 Després es passà cap a un tipus de films més idealistes, anàlisi sobre la soledat i la incomunicació Stromboli, terra di Dio 1950, Europa 51 1951 i Viaggio in Italia 1953 en són representants Separat de la seva dona i actriu dels seus films, Ingrid Bergman, tornà novament cap al moviment neorealista Il generale Della Rovere 1959, Era notte a Roma 1960 i Vanina Vanini 1961 Finalment, Rossellini decidí de treballar en la televisió, on aconseguí obres importants Atti degli Apostoli…

Formulà una sèrie de teories que culminaren amb la de la caméra-stylo , que trobà la seva aplicació en l’excepcional curtmetratge Le rideau cramoisi 1953 És autor, també, entre d’altres, dels films Une vie 1958, L’éducation sentimentale 1962, Le Puits et Pendule 1963, Flammes sur l’Adriatique 1967 i Sartre par lui-même 1972 Posteriorment dirigí produccions televisives Louis XI , 1978 Une fille d’Ève , 1990 Conreà també l’escriptura, i publicà, entre d’altres, les novelles  Le serpent jaune 1977,  Quand la chouette s’envole 1979,  Le permissionnaire 1982, L’autre versant de la…

Cursà estudis de pintura i escultura i, gràcies al curtmetratge  The Alphabet 1968, accedí a l’American Film Institute Els seus films exploren un món malaltís i subterrani, tan angoixant i absurd com suggeridor Eraserhead 1976, el seu primer èxit, se situà en els circuits comercials malgrat l’estètica surrealista del film i l’ambigüitat del relat, i amb The Elephant Man 1980 es consolidà com un dels directors més originals Després del fracàs comercial de la superproducció de ciència-ficció  Dune 1984, retornà al seu món inconnex i oníric amb  Blue Velvet 1986, considerat el seu millor film,…

Actuà a Obsesión 1974 de F Lara Polop, La muchacha de las bragas de oro 1979 de V Aranda, Mater amatísima 1980 de JA Salgot, Río abajo 1984 de JL Borau, Padre nuestro 1985 de F Regueiro i La hora bruja 1985, de J de Armiñán El 1990 inicià la seva collaboració amb P Almodóvar a Átame , que continuà amb Tacones lejanos 1991 i Kika 1993 També actuà a Amantes 1991, Libertarias 1995 i Tirant lo Blanc 2005, de Vicente Aranda Entre las piernas 1999, de MGómez Pereira Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, Sin noticias de Dios 2001 i Alatriste 2005, d’ADíaz Yanes El séptimo día 2004,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JEsteva, JJordà FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Joan Lluís Oliver, Ramon Quadreny MÚSICA Marco Rossi i Adam Group, Eddy, Os Duques SO Miquel Sangenís INTERPRETACIÓ Serena Vergano Ella, Carmen Romero, Romy , Enrique Irazoqui Ell, Hannie van Zantwyk, Luis Ciges, Jaume Picas, JJordà, Susan Holmqvist i la veu de Julián Mateos ESTRENA Barcelona, 10111967, Madrid, 01101968 PREMIS Pesaro 1967 Pentagrama d’or a la música original, MRossi Sinopsi La cinta mostra l’inici d’un rodatge…

Vida Passà els seus primers anys a Rimbau Cotlliure i estudià a la Facultat de Lletres de la Universitat de Montpeller Fou professor de castellà, història i filosofia a Narbona i Perpinyà, i també director d’un seminari pluridisciplinari sobre el cinema espanyol a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de Montpeller Al principi de la dècada del 1960, començà a collaborar a la revista "Positif", coordinant el monogràfic Cinéma espagnol núm 32, 1960, i el 1962 fundà a Perpinyà el cineclub Les Amis du Cinéma, en homenatge a Jean Vigo Fruit d’aquella activitat i de la dèria que tenia per la…