Resultats de la cerca

S’incorporà de jove al món empresarial administrant alguns cinemes de l’Hospitalet de Llobregat, conjuntament amb el seu soci Josep Balañà i Espinós, amb qui compartí el negoci fins a la mort d’aquest També s’associà amb Pere Balañà i Espinós en l’explotació de diversos locals barcelonins A partir de la dècada del 1960, amplià el circuit de sales amb la incorporació d’altres situades a Badalona i més tard a Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú, ja en companyia de Francesc Mas, el seu collaborador des d’aquell moment Més endavant, i malgrat la crisi del…

Després d’estudiar art dramàtic, es dedicà a la producció televisiva, terreny en el qual obtingué diversos guardons de prestigi A partir de 1963 dirigí els llargmetratges The Stripper , The Best Man 1964, The War Lord 1965 i, especialment, Planet of the Apes 1967, Patton 1969, Nicholas and Alexandra 1971 o Papillón 1973, premiats amb alguns Oscar Després realitzà Islands in the Stream 1977, The Boys from Brazil 1978, Sphynx 1980, Yes, Giorgio 1982, Lionheart 1987 i Welcome Home 1989 Entre el 1987 i 1989 presidí la Directors Guild of America

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades…

Després d’haver fet diversos pavellons d’exposició, a la Villa Noailles 1923, a Hyères refermà el seu propi llenguatge estructural Per a l’exposició d’arts decoratives de París del 1925 construí el pavelló de transports El 1930 fou fundada l’Union des Artistes Modernes, que presidí Mallet-Stevens i que el 1934 publicà el seu primer manifest L’UAM, combatuda amb violència, contribuí a donar a conèixer els millors artistes contemporanis Les seves obres —entre les quals la Rue Malle-Stevens, a París— accentuen el cubisme exterior Féu també decoracions per a les pellícules de Marcel…

Vida El 1906 s’estrenà com a director comercial de l’Empresa Diorama, situada al mateix lloc que el cinema, a la plaça del Bonsuccés de Barcelona Amb Narcís Bordàs, Josep Aussió i Domènec Batlló la convertí en productora 1906, amb el distintiu de Films Barcelona Fou responsable directe del fet que Joan Maria Codina intervingués en la realització de Maria Rosa 1908, amb Fructuós Gelabert A partir de 1907 i amb la mort de Bordàs, se situà al capdavant de la casa Tancada l’etapa de Films Barcelona pràcticament el 1911, es dedicà de ple a la distribució substituint en bona mesura la venda de…

Professor, des del 1951, de l’escola de cinematografia de Budapest El seu art es desplegà amb Ház a sziklák alatt ‘Casa al peu de les roques’, 1958 i Megszállottak ‘Els obsessionats’, 1961 Entre els directors de cinema hongaresos de la postguerra fou el primer a adoptar el llenguatge fílmic modern amb Elveszett paradicsom ‘El paradís perdut’, 1962, Az utolsó előtti ember ‘El penúltim home’, 1963, Olelkezo tekintetek ‘Una altra manera’, 1982, etc El seu film Szerelem ‘Amor’, 1971, rodat a base de contes de Tibor Déry, representa una fita en la història del cinema hongarès i guanyà el Gran…

Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra  1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular  Cançó de taverna  d’Apelles Mestres  La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos  1931, amb música de Ramon Ferrés,  L’àliga roja  1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví llibrets de…

Creà la companyia de teatre Strión Ha participat en pellícules com A Walk in the Clouds 1995, d’A Arau  Boca a boca 1995, de M Gómez Pereira  La camarera del Titanic 1997 i Volavérunt  1999, Concha de Plata a la millor actriu al Festival de Sant Sebastià, de JJ Bigas Luna  Yerma 1998, de P Távora  Hombres felices 2001, de R Santiago  El maquinista  2004, de B Anderson premi Barcelona a la millor actriu  La puta y la ballena 2004, de L Puenzo  Animals ferits 2006, de V Pons  Bosque de sombras 2006, de K Serra  Parlami d’amore 2008, de S Muccino  The Frost 2009, de F Audi  Gli sfiorati 2011, de…

Començà estudis de dret, però aviat es dedicà a la crítica cinematogràfica, que exercí en publicacions periòdiques En 1957-61 estudià cinema a l’Escuela Oficial de Cinematografia Després del fracàs econòmic dels seus dos primers films — Brandy, el sheriff de Losatumba 1963 i Crimen de doble filo 1964, feu de professor i productor cinematogràfic El seu retorn a la direcció Hay que matar a B , 1973 no tingué l’acolliment que el film mereixia, però sí, en canvi, Furtivos 1975, que fou premiada a Sant Sebastià, La sabina 1979 i Río abajo 1984 El 1987 recuperà la presència d’Imperio Argentina a…

Després d’interpretar papers juvenils a Rebel Without Cause 1955, de N Ray o Giant 1956, de G Stevens, realitzà Easy Rider 1969, el qual rebé un premi al Festival de Canes, símbol de l’inconformisme nord-americà dels seixanta Aquest mateix esperit presidí els seus següents films The Last Movie 1971 Out of the Blue 1980 Colors 1988 Backtrack 1989 The Hot Spot 1990 Chasers 1994 i Homeless 2000 En la seva irregular carrera com a actor, gairebé sempre interpretant personatges inadaptats, violents o torturats, destaquen Der Amerikanische Freund 1976, de Wim Wenders Apocalypse Now 1979…