Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Xavier Setó
Esport general
Cinematografia
Director de cinema.
El 1956 rodà Saeta rubia , pellícula protagonitzada pels jugadors del Real Madrid, Alfredo Di Stefano i Jacinto Quinconces
M. Night Shyamalan
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà d’origen indi.
Començà a desenvolupar la seva afició pel cinema quan li regalaren una càmera de súper-8 a vuit anys La seva primera pellícula, Praying with Anger 1992, estigué protagonitzada per ell mateix i incloïa elements autobiogràfics Més endavant dirigí Wide Awake 1998, i assolí un gran èxit amb el seu tercer film, The Sixth Sense 1999, una història de terror que el revelà com un dels grans valors del cinema fantàstic contemporani Dins aquest mateix gènere, dirigí també Unbreakable 2000, Signs 2002 i The Village 2004
Alejandro Amenábar
© Acadèmia del Cinema Europeu
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
Amb el seu primer llargmetratge, Tesis 1996, aconseguí quatre premis Goya Posteriorment ha dirigit Abre los ojos 1997, premiada amb un Goya, The Others 2001, pellícula protagonitzada per Nicole Kidman i produïda per Tom Cruise, i Mar adentro 2004, retrat del tetraplègic Ramón Sampedro i la seva opció pel suïcidi assistit, que guanyà 14 premis Goya i l’Oscar al millor film de parla no anglesa El 2009 estrenà Ágora , film històric que el 2010 guanyà set premis Goya Posteriorment ha dirigit Regression 2015 i Mientras dure la guerra 2019 i la sèrie de televisió La Fortuna 2021
Olivier Assayas
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Director de cinema francès.
Fill del director Jacques Remy, començà la seva trajectòria en la indústria treballant amb ell Ha exercit de crític a la revista Cahiers du Cinéma , des d’on ha escrit sobre els directors europeus i asiàtics que més ha admirat ha homenatjat el cinema asiàtic en pellícules de ficció com Irma Vep 1996, protagonitzada per l’actriu Maggie Cheung —amb qui estigué casat— o en documentals televisius com HHH A Portrait of Hou Hsiao-Hsien 1999 Debutà en la direcció amb Désordre 1986 posteriorment ha dirigit pellícules com Fin août, début septembre 1998, Les destinées sentimentales 2000,…
Jeffrey Jacob Abrams
Cinematografia
Director, productor i guionista nord-americà de cinema i televisió.
Començà en el món del cinema escrivint els guions de pellícules com Regarding Henry 1991, Forever Young 1992 i Armageddon 1998 El 1998 creà —com a guionista i productor executiu— la sèrie de televisió Felicity, iniciant una carrera en aquest mitjà que el portaria a responsabilitzar-se de diverses sèries de culte El 2001 creà la sèrie d’acció i espionatge Alias i, el 2004, Lost , que esdevindria una de les produccions televisives més influents del moment Amb Fringe 2008 repetí en el gènere fantàstic Altres sèries creades per Abrams han estat Undercovers 2010 i Alcatraz 2012 Com a director de…
Enric Josa i Terra
Cinematografia
Guionista.
Vida Crític cinematogràfic del diari falangista "Solidaridad Nacional", a partir del 1958 inicià una trajectòria com a guionista al costat d’Antonio Santillán en Cita imposible 1958 Los desamparados 1960 Trampa mortal 1962 i Senda torcida 1962 Després adaptà la versió de Maria Rosa 1964, Armand Moreno, protagonitzada per Núria Espert, i treballà regularment amb Germà Lorente a Donde tu estés 1963 Un día después de agosto 1966 Su nombre es Daphne 1966 Cover Girl 1967 i Sharon, vestida de rojo 1968 Autor de l’argument de Tuset Street 1968, Lluís Marquina, iniciat per Jordi Grau,…
L’orgia
Cinematografia
Pel·lícula del 1978; ficció de 103 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Prozesa Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Juanjo Puigcorbé, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini, Felipe G de Paco MUNTATGE Anastasi Rinos INTERPRETACIÓ Juanjo Puigcorbé Joan, Alícia Orozco Cristina, Francesc Albiol Pau, Ricard Borràs Torras, Mercè Molina Laura, Josep Maria Loperena el pare, Vicky Peña Helena, Lali Seogorb Neus, Joan Borràs, Carme Elias, Assumpta Serna, Sílvia Munt, Rosa Novell, Pep Fortuny ESTRENA Barcelona, 21051981, Madrid, 27111978 Sinopsi Uns alumnes de l’Institut del…
Alma torturada
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 70 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT I GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre i virats, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Emilia, Ricard Puga Villalba, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, octubre del 1916, Madrid, 20021917 Sinopsi Emilia, dona del potentat Villalba, està molt preocupada pel seu germà Augusto, empresonat com a sospitós de l’assassinat d’una meuca Aquest fuig de la presó i casualment es topa amb Emilia i s’abracen L’escena és observada de lluny pel seu marit, que creu que l’home és l’amant de la seva esposa El Dr Morales, amic…
Vicenç Aranda i Ezquerra
© Universitat de les Illes Balears
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida i obra La Guerra Civil l’obligà a interrompre els estudis i es guanyà la vida amb ocupacions diverses Després d’una breu estada a Veneçuela 1952-56, en retornar a Espanya li fou rebutjat l’ingrés a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid per no disposar d’estudis superiors, si bé debutà com a realitzador amb Brillante porvenir 1963-64, codirigida amb Romà Gubern La intervenció de la Censura en l’escena final de la pellícula decantà el realitzador vers un cinema més críptic i esotèric, que el portà a la seva adscripció a l’Escola de Barcelona, i que donà peu a Fata Morgana 1965-66,…
,
Marta Balletbò i Coll
Cinematografia
Directora.
Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat 1992 al millor…