Resultats de la cerca

Iniciada per la Federació Catalana de Cineclubs sota la direcció de J Romaguera, recull els treballs guardonats i seleccionats dels quatre concursos sobre Història de la Catalunya Cinematogràfica Continuada per la Societat Catalana de Comunicació filial de l’Institut d’Estudis Catalans sota la mateixa direcció, aplega les actes de les Jornades sobre Recerques Cinematogràfiques dedicades principalment a estudiar el cinema català

Vida Estudià a l’Escola d’Aquitectes Tècnics de Barcelona, que abandonà el 1970 per dedicar-se al cinema El 1972 cofundà el Cineclub Informe 35, i dos anys després la distribuïdora de cinema independent Central del Curt i la seva productora, la Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975, amb la qual realitzà diverses comeses, des d’organitzatives de producció fins a creatives de guió, fotografia i muntatge Pel seu compte rodà quatre documentals de muntatge en 16 mm Carn crua 1975, sobre la violència i la repressió Asclepius 1976, sobre la ciutat de Barcelona i el seu entorn degradat…

L’any 1974 filmà el documental Barça, 75 años de historia del Fútbol Club Barcelona , un ambiciós projecte de quatre anys i 106 minuts de durada que tingué algun problema amb la censura franquista

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “…

El 1935 debutà com a cantant de cabaret i quatre anys després inicià una brillant carrera teatral Del 1941 al 1975 interpretà en el cinema papers ben diversos Alguns films en què ha sobresortit són Les diabòliques 1954, de HGClouzot, La tête contre les murs 1959 de GFranju i L’armée des ombres 1969 de JPMelville, entre altres

Riera i J Sagré En certa manera fou la continuadora de "Summa España Films Divulgación" 1951 trimestral quatre quaderns dirigida pels mateixos Riera i Sagré Hi collaboraren, entre altres, J Palau, M Pérez de Somacarrera, L Cot i M Abizanda Ben documentada, informà sobre el cinema d’arreu, però prestà força atenció al cinema de l’Estat espanyol En sortiren 502 números

Realitzador d’efectes violents, combinà el realisme més descarnat amb un cert aire poètic El 1963 fou premiat a Canes per Harakiri Altres films seus són Magokoro ‘Sinceritat’, 1953, Ningen no joken ‘La condició humana’, 1959-61, de tres episodis, Kwaidan 1964, de quatre episodis, Nipon no seishun ‘Un japonès acabat’, 1968, Kaseki ‘Fòssil’, 1976, Moeru aki ‘Llum de tardor’, 1979, Tokyo saiban ‘El procés de Tòquio’, 1983, Shokutaku no nai ie ‘Taula buida’, 1985

Graduat a Cambridge, el 1987 s’inicià com a director teatral en el Chichester Festival Theatre El 1990 ingressà a la Royal Shakespeare Company Fou nomenat director artístic del Donmar Warehouse de Londres 1992 Portà al teatre pellícules com Cabaret , amb la qual obtingué quatre premis Tony, The Glass Menagerie , Glengarry Glen Rose i The Front Page , entre d’altres El 1999 dirigí el seu primer film, American Beauty , que rebé cinc Oscar, entre els quals un al millor film i un a la millor direcció

És una peça de forma quadrada limitada per arcs de circumferència A cadascun dels quatre cantons hi ha uns treps tallats en direcció al centre però sense arribar-hi Les cares de la creu recolzen sobre un cilindre que és interromput en una part del seu perímetre al bell mig d’aquesta interrupció hi ha un piu que encaixa amb un dels treps de la creu a cada volta del cilindre La creu de Malta transforma un moviment giratori en un moviment d’avanç

La formen quatre categories d’acadèmics numeraris, associats, membres d’honor i premis Gaudí d’Honor Entre les seves activitats hi ha la concessió dels premis Gaudí , els quals, creats el 2008 i atorgats el 2009, substituïren els Premis Barcelona instituïts el 2002 pel Collegi de Directors de Cinema de Catalunya  Joel Joan i Juvé en fou nomenat primer president, càrrec en el qual fou rellevat l’abril del 2013 per Isona Passola , reelegida el 2017 El juny del 2021 la directora  Judith Colell  fou elegida nova presidenta de l’Acadèmia