Resultats de la cerca

Capdavanter del cinema a Barcelona, del 1902 al 1907, on realitzà un gran nombre de films L’hereu de Can Pruna , 1905 Se da de comer en el Hotel Eléctrico , 1907 El hombre invisible després alternà la seva feina amb París com a truquista de la casa Pathé Voyage à Jupiter , 1907 en la línia de Méliès i de Zecca En 1904-05 havia collaborat com a operador en les “projeccions parlades” creades per Lluís Graner i dirigides per Adrià Gual El 1910 fundà la seva pròpia productora Passà després a Itàlia, on treballà del 1912 al 1919 i en 1924-25 com a tècnic i operador Cabiria , 1914 Maciste all’…

La normal en el cinema mut era de 16 fotogrames En el sonor és de 24, i en la televisió de 25 imatges per segon

Graduat a l'Escola de Cinematografia 1968, el seu primer llargmetratge,  En kärlekshistoria 'Una història d'amor', 1970, obtingué una acollida molt favorable i fou premiat, entre altres festivals, al de Berlín El fracàs del seu segon film,  Gilliat 1975, el decidí però a dedicar-se exclusivament a la publicitat durant més de vint anys, tret d'alguns curts i documentals Retornà a la creació cinematogràfica amb Sånger från andra våningen 'Cançons des del segon pis, 2000, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes,   Du levande 'Vosaltres, els vivents', 2007 i  En duva…

Vida Format al seu país, arribà a Barcelona el 1933 per treballar al costat del seu germà Adrien com a segon operador i ajudant de càmera als estudis Orphea Collaborà en un seguit de produccions, tres de les quals dirigides pel seu pare Arthur Porchet, fins a l’esclat de la guerra civil Amb la marxa del germà Adrien al front d’Aragó, assumí la direcció fotogràfica del segon llarg que rodà el seu pare, Hogueras en la noche 1936 Després feu els curts documentals Barcelona trabaja para el frente 1936, per al Comitè Central d’Abasts de Catalunya, i Cultos 1937, José…

És el resultat de l’acceleració de la velocitat de presa de vistes en proporció al grau d’alentiment que hom vol aconseguir, i de projectar-les a la cadència normal 24 imatges per segon L’efecte contrari és l'acceleració

Principal representant del cinema experimental a Hongria El seu primer llargmetratge, Amerikai anzix ‘Tors americà’, 1975 guanyà el gran premi del festival cinematogràfic de Mannheim, i el segon, de dues parts, Psyché 1980, obtingué èxit a Locarno El seu últim film fou Kutya éji dala ‘Cant nocturn del gos’, 1983

La seva comicitat, ingènua i patètica, dóna un caire de profund sentimentalisme a la seva obra El cinema sonor el relegà a un segon pla Són films seus His First Flame 1925, The Strong Man 1926, Long Pants 1927, Three's a Crowd 1927, The Chaser 1928, Heart Trouble 1928 i Zenobia 1939