Resultats de la cerca

Caracteritzat per una gran sobrietat interpretativa, encarnà especialment papers d’home dur i cínic, el típic “dolent” de les pellícules De la seva filmografia destaquen Kiss of Death 1947, que li valgué un Globus d’Or el 1948, de H Hathaway Yellow Sky 1949, de WA Wellman Panic in the Streets 1950, d’Elia Kazan The Alamo 1960, de J Wayne Judgment at Nuremberg 1961, de S Kramer Cheyenne Autumn 1964, de J Ford The Moonshine War 1970, de R Quine When the Legends Die 1972, de S Millar Bear Island 1979, de D Sharp Hanky Panky 1982, de S Poitier Against All Odds 1984, de T Hackford i…

Procedent del teatre, es formà amb KStanislavskij, i el 1918 formà companyia pròpia Emigrat als EUA el 1923, hi dirigí sobretot musicals, entre els quals Porgy and Bess , de GGershwin S'incorporà a l’àmbit cinematògrafic quan aparegué el cinema sonor, i hi dugué a terme una tasca important, plena d’eficàcia i de sensibilitat, iniciada amb Applause 1929, City Streets 1931, Dr Jekyll and Mr Hyde 1932, Queen Christina 1933, Becky Sharp 1935, primer film en color, premiat a Venècia, The Mark of Zorro 1940 i Silk Stockings 1957 Tanmateix, es mantingué sempre actiu com a autor teatral, especialment…

Durant la Segona Guerra Mundial serví a la Royal Air Force Posteriorment inicià la carrera d’actor, interpretant papers secundaris La seva trajectòria tingué un punt d’inflexió quan Terence Fisher el féu protagonitzar les noves versions de  Frankenstein   The Curse of Frankenstein, 1957 i  Dracula  1958 i, posteriorment, The Mummy 1959, interpretacions que, gràcies al seu físic una gran alçada i faccions escardalenques i inquietants el convertirien en un clàssic del gènere de terror A banda de diverses seqüeles de Dràcula, protagonitzà o coprotagonitzà The Hound of the Baskervilles 1959, The…

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…