Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Els sense nom
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 102 min., dirigida per Jaume Balagueró i Bernat.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Joan Ginard Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona ARGUMENT The Nameless 1965 de Ramsey Campbell GUIÓ JBalagueró FOTOGRAFIA Xavi Giménez color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Matías Tikas MUNTATGE Luis de la Madrid MÚSICA Carles Casas SO Salva Mayolas INTERPRETACIÓ Emma Vilasarau Clàudia, Karra Elejalde Massera, Tristán Ulloa Quiroga, Pep Tosar Toni, Jordi Dauder el forense, Toni Sevilla Franco, Josep Maria Domènech Romero ESTRENA Madrid, 12111999, Barcelona, 19111999 PREMIS Sitges 1999 millor interpretació femenina, EVilasarau, millor fotografia…
Guillem J. Guillén i Garcia
Cinematografia
Enginyer industrial i científic.
Vida Versàtil en l’exercici de la seva professió, inventà diferents aparells i fundà, dirigí i collaborà en diverses publicacions científiques, i també escriví nombrosos estudis El 1907 publicà un ampli treball, Aplicaciones de las ondas hertziana "Revista Tecnológico-Industrial", tema en el qual fou un veritable expert i innovador El mateix any publicà Transmisión de dibujos y fotografías con la telegrafía sin hilos "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería" i inventà uns aparells per a transmetre dibuixos i fotografies emprant dues estacions de telegrafia sense fils,…
Aleksandr Nikolajevič Sokurov
Cinematografia
Director cinematogràfic rus.
Fill d’un militar veterà de la Segona Guerra Mundial, l’any 1974 es graduà en història a la Universitat de Gorkij Durant els sis anys d’estudiant s’inicià en televisió com a ajudant de producció d’una emissora local, i realitzà alguns telefilms i programes televisius L’any 1975 ingressà a l’escola de cinematografia VGIK de Moscou, d’on fou expulsat perquè les autoritats acadèmiques consideraren antisoviètiques i formalistes les seves produccions d’estudiant Tanmateix, pogué graduar-se com a extern l’any 1979 i, al mateix temps, conegué Andrej Tarkovskij , pel qual fou influït i l’encoratjà a…
Agustín Díaz Yanes
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
S'inicià com a ajudant de direcció amb PAlmodóvar Átame , 1990 i com a guionista amb José Luis Berlanga, Eduardo Campoy i altres directors La seva primera pellícula, Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, li valgué un ampli reconeixement premis Ondas 1995, Goya 1996 al millor director, especial del jurat de Sant Sebastià 1995, Sant Jordi 1996 a la millor primera pellícula, etc Posteriorment ha rodat Sin noticias de Dios 2001, Alatriste 2006 i Sólo quiero caminar 2008
José Antonio de la Loma y Hernández
Cinematografia
Director cinematogràfic i guionista, d’origen castellà.
Director del Teatro Español Universitario TEU, escriví el guió de la seva novella Sin la sonrisa de Dios 1954 Com a director s’inicià, el 1956, amb Las manos sucias posteriorment les seves pellícules se centraren generalment en l’acció Golpe de mano 1968, sobre la guerra civil de 1936-39, Razzia 1972, El último viaje 1973, Metralleta Stein 1974, Perros callejeros 1977, Jugando con la muerte 1982, Perras callejeras 1984, Yo, el Vaquilla 1985, Esquadró 1986, Oro fino 1987, Passió d’home 1988, L’afer Lolita 1991
Bruce Willis
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Obtingué la fama amb la sèrie televisiva Moonlighting 1985, per la qual guanyà un Emmy El seu primer èxit cinematogràfic fou amb la comèdia Blind Date 1987 de BEdwards, amb el qual tornà a coincidir a Sunset 1987 Principalment, és conegut per les seves interpretacions en papers d’acció i violència com la trilogia Die Hard , iniciada el 1987, The Last Boy Scout 1991 i Pulp Fiction 1994 Entre les seves aparicions posteriors destaquen 12 Monkeys 1995, The Fith Element 1997, The Jackal 1997, Mercury Rising 1998, Armageddon 1998, The Siege 1998, Breakfast of Champions 1999, The Sixth Sense 1999,…
Fanny Ardant
Cinematografia
Actriu teatral i cinematogràfica francesa.
FTruffaut, que fou el seu company, aconseguí eliminar la seva fredor i la dirigí a La femme d’à coté 1981 i Vivement le dimanche 1983 Treballà després amb directors com AResnais La vie est un roman , 1983, VSchlöndorff Un amour de Swann , 1984, EScola La famiglia , 1987 i Mvon Trotta Paura e amore , 1988 També ha intervingut a Afraid of the Dark 1990, de MPeploe, Ridicule 1996, de PLeconte, Elisabeth 1998, de SKapur, La Cena 1998, d’EScola, Augustin, roi du Kung-fu 1999, d’AFontaine, La Débandade 1999, de GBerri, Le Fils du Français 1999, de GLauzier, Le Libertin 2000, de…
José Germán Huici Pérez
Cinematografia
Guionista.
Vida Fill del crític de cinema Germán Huici Rodrigo i pare del crític d’art Fernando Huici, es traslladà a Barcelona el 1946 Collaborà a la revista "Cinema" 1924-29 i a partir del 1951 desenvolupà una important trajectòria com a guionista, especialment en films dirigits per Juli Coll, molts de tarannà policíac Distrito Quinto 1957 Un vaso de whisky 1958 Los cuervos 1961 La cuarta ventana 1961 Los muertos no perdonan 1963 Comando de asesinos Fin de semana con la muerte 1966 i El mejor del mundo 1968 Prèviament, tots dos havien escrit Rostro al mar 1950, Carlos Serrano de Osma i…
Arturo Ripstein
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic mexicà.
Fill del productor Alfredo Ripstein fill, de nen visqué directament els rodatges del seu pare i es féu amic de Luis Buñuel, que exercí una gran influència en el seu estil El 1966 dirigí la seva primera pellícula, Tiempo de morir , un western escrit per Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes Considerat un dels noms més rellevants del cinema independent mexicà, no es consolidà com a autor fins els anys setanta Les seves pellícules es caracteritzen per la reinterpretació del melodrama i per una atmosfera sovint claustrofòbica i opressiva Algunes de les seves pellícules són El castillo de la…
Josep Ulloa i Blancas
Cinematografia
Director.
Vida S’inicià com a actor teatral el 1954, i ja installat a Barcelona, el 1958 s’introduí al cinema com a meritori i secretari de rodatge Exercí d’ajudant de direcció en nombroses produccions com ara La alternativa 1962, José María Nunes, en què també feu de coguionista Llegar a más 1963, Jesús Fernández Santos Un rincón para querernos 1964 i El primer cuartel 1966, tots dos d’Ignasi F Iquino Tiempos de Chicago 1968, Julio Diamante La diligencia de los condenados 1970 i Una bala marcada 1971, tots dos de Joan Bosch Fou coguionista de Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina