Resultats de la cerca

Format al British Film Institute de Londres i a la televisió suïssa, fou un dels capdavanters del “nou cinema” suís El seus films, com ara L’invitation 1973,  Pas si méchant que ça 1974, La dentellière 1977, premiat a Canes,  La provinciale 1980 i La mort de Mario Ricci 1982 reflecteixen una minuciosa observació de la realitat social del seu país Posteriorment rodà Orfeo 1985, adaptació de l’òpera de Claudio Monteverdi, la faula Si le soleil ne revenait pas 1987, L’ombre 1992, on retorna a la crítica social del seu país, Le dernier été 1997, una història d’…

El 1955 creà la firma productora ECA Edicions Cinematogràfiques Argemí que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí , que fou guardonat en diverses ocasions

Documentalista reconegut durant els anys trenta, s’exilià després a Mèxic, on desenvolupà una obra realista i social, amb films com Torero 1956, Pedro Páramo 1966, Secreto Eterno 1969 i Homenaje a Luis Felipe 1975

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ ASau FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Jaume Pahissa SO Rossend Riquer INTERPRETACIÓ Fèlix de Pomés Juan, Enriqueta Soler Marta, Pilar Torres la tanguista, Anna Maria Campoy Pilarín, Román González Crispeta Antoñito, Modest Cid un manifestant, José Sanchiz el senyoret, Alfredo Hornos l’amo de la casa, Ernest Campoy el gerent, Francisco Beltri un policia, Anna Castell l’àvia, Josep Carreras l’encarregat, Miquel Duran el pidolaire ESTRENA…

Es formà a Xile i, de retorn a Bolívia, impulsà el cinema del seu país amb films polítics sobre la realitat social Ulkamau 1966, El coraje del pueblo 1971 i Fuera de aquí 1977 Posteriorment visqué alguns anys a l’exili i el 1989 dirigí La nación clandestina

Iniciador del moviment free cinema amb Mamma Don't Allow 1956, realitzà un cinema inspirat en la realitat social Look Back in Anger 1959, A Taste of Honey 1962, Tom Jones 1963, The Charge of the Light Brigade 1967, etc Posteriorment s’installà als EUA, on filmà The Hotel New Hampshire 1984 i Blue Sky 1991

Prolífic i independent, realitzà una filmografia brillant de la qual hom pot destacar Shinku Chitai ‘Zona buida’, 1952 i Taiko no nai Machi ‘Carrer sense sol’, 1953, de tema social i sindical Altres films seus són Akai mizu ‘L’aigua roja’, 1963, Nippon Dorobo Monogatari ‘Història d’un lladre japonès’, 1965 i Kaidan botan doro ‘Faula de pioners i llanternes’, 1968

Debutà el 1930 amb Chanbara fufu ‘Un amor íntim’ Lligat a una temàtica social intimista, té una visió idíllica de la humanitat, visió sovint sentimental Ha dirigit, a més, Menshi ‘L’arròs’, 1952, O-kaasan ‘La mare’, 1952, Ani imoto ‘Germà i germana’, 1953, Fu fu ‘La parella’, 1953, Ukigumo ‘El núvol’, 1955, Aki tachinu ‘Ja ha començat la tardor’, 1961 i Midareru ‘Brossam’, 1964

S'inicià com a actor, primer a l’escena i més tard al cinema, en diversos films de Charlie Chaplin i de la Triangle Cap al 1920 realitzà films per a Mack Sennet El 1928 The Singing fool obrí la seva participació en la comèdia musical 42th Street 1933, Wonder Bar 1934 Cultivà també el cinema dit social a Marked Women 1937 i d’altres films