Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Chantal Akerman
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica belga.
Influïda per Jean-Luc Godard inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975 Je, tu, il…
Joris Ivens
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic neerlandès, nascut George Henri Anton Ivens.
Influït per Dziga Vertov, recorregué amb la seva càmera documental la història de bona part del segle XX la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, The Spanish Earth 1937 la Xina anterior a Mao, The Four Hundred Million 1939 la Segona Guerra Mundial, Our Russian Front 1941 Indoxina, Indonesia Calling 1946 Itàlia, L’Italia non è un paese povero 1959 Cuba, Pueblo en armas 1961 Xile, Valparaíso 1963 el Vietnam, Loin du Vietnam 1966, film collectiu amb Agnès Varda, Claude Lelouch i d’altres, Le peuple et ses fusils 1969 la Xina Popular, La pharmacie N° 3 Shanghai 1980, i la Unió Soviètica, Pesn o…
Charlotte Rampling
© Nicolas Genin
Cinematografia
Actriu anglesa.
Filla d’un campió olímpic de mig fons i alt comandament de l’OTAN, s’educà en escoles exclusives a França i Anglaterra Mentre feia de model fou contractada per Richard Lester per a actuar a The Knack 1965, inici de la seva carrera cinematogràfica, en la qual ha interpretat sovint personalitats torturades Aconseguí un gran ressò amb les actuacions a La caduta degli dei 1969, de Luchino Visconti, i, sobretot, a Portiere di notte 1974, de Liliana Cavani, on interpretava una supervivent d’un camp de concentració nazi que coincideix amb el seu antic guardià Posteriorment ha actuat,…
cinema britànic
Cinematografia
Cinema fet al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, bé que l’aportació anglesa hi és gairebé exclusiva.
Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…