Resultats de la cerca

Fou desconegut internacionalment fins que, el 1963, un cicle retrospectiu dels seus films al festival de Berlín donà a conèixer la seva gran qualitat de cineasta Alguns films seus són Tokyo no Gassho ‘El cor de Tokyo’, 1931, Hitori Musuku ‘El fill únic’, 1936, Banshun ‘Estiu tardà’, 1949, Akibyori ‘L’última tardor’, 1961 i Suma no aji ‘Tarda de tardor’, 1962

Dirigí alguns films bèllics Destination Tokyo 1943, Task Force 1949, etc i alguns westerns innovadors, com ara Broken Arrow 1950, 310 to Yuma 1957 i Cowboy 1958

Realitzador d’efectes violents, combinà el realisme més descarnat amb un cert aire poètic El 1963 fou premiat a Canes per Harakiri Altres films seus són Magokoro ‘Sinceritat’, 1953, Ningen no joken ‘La condició humana’, 1959-61, de tres episodis, Kwaidan 1964, de quatre episodis, Nipon no seishun ‘Un japonès acabat’, 1968, Kaseki ‘Fòssil’, 1976, Moeru aki ‘Llum de tardor’, 1979, Tokyo saiban ‘El procés de Tòquio’, 1983, Shokutaku no nai ie ‘Taula buida’, 1985

Excellent guionista durant els anys quaranta — A Guy Named Joe 1943, 30 Seconds Over Tokyo 1944, etc—, sofrí les conseqüències del maccarthisme El 1957 li fou concedit un Oscar per The Brave One , que presentà amb pseudònim, i cap als anys seixanta reaparegué públicament amb els guions de Spartacus 1960, Exodus 1961 i Lonely Are the Brave 1962, entre d’altres Posteriorment realitzà Johnny Got his Gun 1971, basat en la seva pròpia novella escrita el 1939

Graduat en dret per la Universitat de Kyoto 1954, en acabar els estudis treballà en una productora, i al cap de pocs anys n’esdevingué director El 1964 fundà una productora pròpia, Shozoka Debutà el 1959 amb el llargmetratge Ai to kibō no machi ‘Ciutat d’amor i esperança’ Aviat se situà com un principals exponents dels joves realitzadors japonesos que reaccionaren a l’humanisme i al tradicionalisme de la generació anterior, al mateix temps que qüestionaven certs valors de l’esquerra més oficial El seu cinema, molt crític amb la societat japonesa, explora els aspectes més foscos de la condició…

Treballant com a ascensorista en un night club , tingué l’oportunitat de substituir un humorista que es posà malalt, i d’aquesta manera inicià la seva carrera en el món de l’espectacle Juntament amb un amic formà el tàndem còmic The Two Beat, que arribà a fer-se molt famós a la televisió del seu país d’aquesta època prové el nom que encara fa servir com a actor, Beat Takeshi Més endavant començà a treballar en el cinema, sota les ordres d’altres directors, en pellícules com Merry Christmas, Mr Lawrence 1983, de NOshima Johnny Mnemonic 1995, de RLongo Tokyo Eyes 1998 o Batoru…

Vida Ha viscut des de petit a Vilanova i la Geltrú, on pujà per primer cop dalt d’un escenari a onze anys El 1985 abandonà l’escola i es formà durant sis mesos amb l’actor vilanoví Toni Albà D’aquestes classes sorgí Brams, o la kumedia dels herrors , que es representà fins el 1990 Després de passar per les escoles de teatre El Timbal i El Teatre del Tret, estudià durant dos anys a l’institut del teatre Jacques Lecoq de París A través d’un càsting conegué l’eclèctic director francès Manuel Poirier que el contractà per a un petit paper en La petite amie d’Antonio 1991 A partir de…

Vida i obra Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona 1983 amb una tesina sobre el cinema de la dècada de 1970, escriví guions de còmic per a l’Editorial Bruguera 1979 i articles cinematogràfics per a Sal común i Fotogramas 1980-84 Ajudant de muntatge a Nunca en horas de clase 1978, José Antonio de la Loma i guionista de Morbus, o bon profit  1982, Ignasi P Ferré, fou directora creativa de les agències de publicitat JWT 1985 i Target 1988-90 El 1990 fundà, amb Lluís Miñarro i Juan Peláez, la productora Eddie Saeta, per a la qual realitzà nombrosos espots…

Cinema nord-americà Premis cinematogràfics 2013 El cinema sempre ha estat un bon termòmetre per a analitzar l’estat d’ànim de la societat i la política nord-americanes En aquest sentit va ser significatiu que l’edició del 2013 de la cerimònia dels Oscar enfrontés dues pellícules inspirades en la política exterior dels Estats Units a l’Orient Mitjà I no va ser menys significatiu que l’Acadèmia preferís guardonar una visió més heroica, positiva i patriòtica – Argo , de Ben Affleck, inspirada en el rescat dels ostatges nord-americans a l’Iran el 1980– que una de més fosca, desencisada i…

La Biennal d’Art de Venècia va incloure un pavelló sencer dedicat a la cultura i l’art catalans © IRL / Pietro Battisti La cultura catalana encadena tres anys de projecció internacional més que notable en diferents àmbits si el 2007 la literatura va ser la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt i el 2008 la cultura catalana en general va ser-ho al Festival de Guanajuato, enguany va ser la primera ocasió en què l'art del país va disposar d'un pavelló propi a la prestigiosa Biennal de Venècia Catalunya va mostrar a la biennal --un dels esdeveniments internacionals més importants d'…