Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septimània Films Manuel Valls, Barcelona, Gerard Gormezano, PC Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I MUNTATGE GGormezano FOTOGRAFIA Xavier Gil color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Balter Gallart, Carolina Vivó decoració MÚSICA Robert Schumann, Georg Philipp Telemann, Alessandro Marcello SO Ricard Casals, Manuel Almiñana directe INTERPRETACIÓ Simon Cassel John Armstrong, Mara Truscana Ariel Kane, Ona Planas Anna Salort, El Increíble Orlando el governador Anstruther, Anthony Pilley l’oficial Smith, Ñaco Nadal el criat Joan ESTRENA Barcelona, 04031988 PREMIS Ciutat de…

Pioner de la jove cinematografia algeriana i director dels noticiaris oficials, ha dirigit Le vent des Aurès 1965, Hassan Terro 1967, Décembre 1972 i Chronique des années de braise 1975, que obtingué la Palma d’Or al festival de Canes

Un dels autors de dibuixos animats més importants del Japó, conegut com el Walt Disney japonès Començà la seva carrera a la dècada de 1960 collaborant en algunes de les sèries de televisió de dibuixos animats més populars del Japó, com Heidi , Marco o Mazinger Z , les quals, exportades arreu del món, han esdevingut èxits del cinema d’animació El 1984 establí el seu propi estudi, Ghibli  El 1978 realitzà Mirai Shounen Konan ‘Conan, el noi del futur’, la seva primera sèrie televisiva d’animació, i l’any següent estrenà el seu primer llargmetratge, Terebi to Kariosutoro no Shiro ‘El castell de…

Fou propiciat per la delegació local d’Òmnium Cultural, presidida per Joaquim Badia Molt aviat s’hi incorporà un destacat grup de joves, com ara Cesc Serrat, Joan Lluch, Pepa Font, Elisa Bassiner, Conxita Vidal, Mercè Artigues, Pep Borràs, Jaume Girona i Dolors Badia, que tingué cura de les tasques d’animació per tal d’aconseguir la participació dels menors La primera temporada 1972-73 organitzà 29 espectacles, 14 dels quals foren de caràcter cinematogràfic i s’aconseguí la xifra aproximada d’11 000 assistents A partir del 1977 i després de consolidar-se en l’àmbit local, s’estengué per…

Fou conegut sobretot com a director de films d’aventures i policíacs, bé que també feu incursions en altres gèneres De la seva producció hom pot esmentar Au coeur de la vie 1961, La rivière du hibou 1962, que obtingué la Palma d’Or de Canes i el 1964 un Oscar al millor curtmetratge, Les grandes gueules 1965, Les aventuriers 1966, Tante Zita 1967, Boulevard du rhum 1971, Le secret 1973, Le vieux fusil 1975, guanyador d’un César el 1976, Coup de foudre 1977, Pile ou face 1980, Au nom de tous les miens 1982, L’empreinte des géants 1984, Zone rouge 1986 i  De guerre lasse 1987 El 1989 rodà la…

El 1995 debutà amb El perquè de tot plegat , de Ventura Pons, i des d’aleshores ha tingut una trajectòria cinematogràfica en la qual ha freqüentat el cinema d’autor Ha intervingut en pellícules com Las horas del día 2003, A la ciutat 2003, Inconscientes 2004, 53 dies d’hivern 2006, Yo 2007, El silenci abans de Bach 2007, Les dues vides d’Andrés Rabadán 2008, premi Gaudí al millor actor 2010, Herois 2010,  La mosquitera 2010, El bosc 2011,  Insensibles 2012,  Wakolda 2013,  Truman  2015,  Chiamatemi Francesco - Il Papa della gente 2015, Twice Upon a Time in the West 2015,  Mal de pierres 2016…

Vida Industrial dels rams tèxtil i la restauració, tingué una notable presència en l’àmbit amateur terrassenc a partir del 1955 Filma Font La seva obra, en què predomina el protagonisme de la dona, es caracteritza per una clara tendència cap al melodrama, en què destaca com a narrador expert Aconseguí diversos guardons de primer rengle als concursos del CEC i un primer premi al millor argument a la copa internacional de Cinema Amateur de Carcassona França per La taza de café Manías 1955 Altres films 1956 Amargo revivir CM 1957 Luces de sangre CM Ella CM 1958 El mundo al revés CM 1961 Barro CM…

Nasqué amb la intenció d’unificar diverses iniciatives d’entitats i grups locals per tal d’oferir espectacles als escolars i amb la intenció d’organitzar sessions de música, teatre i cinema Es creà a partir de l’experiència de Rialles, i es constituí un consell assessor integrat per Joan Casals, Pau Monterde i Antoni Verdaguer Inicià una acció combinada amb l’organització d’espectacles i l’actuació pedagògica a les escoles El 1981 estrenà un curt realitzat per Jan Baca, Toni Garriga i Antoni Verdaguer per donar a conèixer les seves activitats a les escoles i les associacions de pares L’any…

Vida Després d’estudiar arquitectura a Barcelona i Pamplona, es matriculà en Cinematografia en l’School of Visual Arts de la Universitat de Nova York 1980-82 Com a fotògraf, exposà els seus treballs a Barcelona i Eivissa A més, gravà en vídeo concerts, illuminà obres teatrals i durant dues temporades enregistrà en vídeo el programa operístic del Gran Teatre del Liceu El 1985 debutà com a director de fotografia amb el llarg Qui t’estima, Babel Ignasi P Farré A partir de llavors combinà el cinema amb la illuminació en vídeo de sèries de televisió Temps de silenci , Tomates y pimientos i la…

Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’…