Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis,…
bolet

Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…
peridi
Micologia
En certs fongs, coberta de l’aparell esporífer.
Són típics els peridis dels gasteromicets
vel
Micologia
Capa d’hifènquima que recobreix l’aparell esporífer dels fongs.
En les agaricals, cal distingir un vel general , que recobreix tot el basidiocarp, i un vel parcial , que s’estén entre el marge del capell i la cama
batallaire
Ictiologia
Peix d’aigua dolça, de l’ordre dels perciformes
, de la família dels anabàntids, d’uns 10 cm de llargada, de colors molt vistosos, sobretot els mascles quan porten la lliurea nupcial.
Aquests, a l’època de reproducció, fan violentes batalles entre ells i preparen els nius on les femelles aniran a fresar Els batallaires, com tots els anabàntids, són capaços de retenir oxigen a l’aparell branquial i, com a conseqüència d’això, poden viure en aigües poc oxigenades Habiten els rius de la regió indomalaia
ciprínids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces.
Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari
fongs

Bolets
© Xevi Varela
Micologia
Regne integrat per organismes eucariòtics heteròtrofs (sapròfits o paràsits).
La majoria dels fongs són pluricellulars, però els més primitius són unicellulars La reproducció és per mitjà d’espores, unes d’asexuals i unes altres de sexuals L’aparell esporífer dels macromicets constitueix l’anomenat bolet Els fongs comprenen tres grans classes la dels ficomicets , la dels ascomicets i la dels basidiomicets El grup dels mixomicets és inclòs de vegades dins els fongs i de vegades dins els protozous
tuberals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides integrat per fongs hipogeus d’ascocarps tuberosos i generalment voluminosos.
L’aparell esporífer presenta externament un còrtex berrugós o llis i internament una trama d’hifes estèrils al voltant de la qual hi ha les hifes ascògenes, i també una xarxa de cambres irregularment sinuoses, que sovint comuniquen amb l’exterior Els ascs contenen d’1 a 8 ascòspores grosses i ornamentades El miceli forma micorrizes amb arrels d’arbres El principal gènere de l’ordre és la tòfona
periteci
Micologia
Aparell esporífer propi dels pirenomicets i dels pirenolíquens, esfèric o en forma d’ampolla.
Ordinàriament els peritecis presenten apicalment un ostíol, a través del qual surten les espores, i normalment són més o menys enfonsats dins el tallus
túnids
Ictiologia
Família de teleostis de l’ordre dels perciformes de cos fusiforme amb l’aleta caudal en forma de mitja lluna, peduncle caudal estret i carenat en forma de quilla, musell molt agut i la part anterior del tronc protegida per grans plaques.
Tenen un metabolisme molt alt, car l’aparell circulatori dèrmic i muscular dels costats és molt desenvolupat, la qual cosa es manifesta pel color roig dels teixits musculars Això els permet una certa homeotèrmia La seva bufeta natatòria és grossa i tancada Habiten les mars de tot el món, en zones pelàgiques d’alta mar, i només s’apropen a les costes en grans bancs per fresar Grans depredadors, persegueixen bancs d’altres peixos Inclou unes 15 espècies, algunes de les quals, com el bonítol Sarda sarda , la tonyina Thunnus thynnus , la bacora Thunnus alalunga i la melva Auxis thazard , són…