Resultats de la cerca
Es mostren 701 resultats
bericiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis
, amb el cos oval, curt i comprimit, de colors vistosos.
És característic el gran nombre de radis que presenten a les aletes pelvianes Viuen a la zona abissal de l’Atlàntic i del Pacífic El gènere representatiu de l’ordre és Beryx , de color blanc argentat, amb les aletes i el dors de color violeta després de mort es torna completament vermell
bavosa roja
Bavosa roja
Frédéric Pointel (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Bavosa de color grisenc, blanquinós al ventre i amb taques verticals fosques.
Té un apèndix dèrmic ramificat entre els ulls Pot arribar als 30 cm de llargada
bavosa de cresta
Bavosa de cresta
Jon McIntyre iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa de color verd fosc, més clar als flancs i al ventre.
Presenta uns filaments damunt els ulls
bavosa blanca
Bavosa blanca
Julien Renoult iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa bicolor, de cos blanquinós i amb una franja longitudinal negra.
bacallà
Bacallà
Citron (CC-BY-SA-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, molt semblant al bacallà pròpiament dit, però de dimensions més petites (0,5 m o poc més), de mandíbula inferior més llarga que la superior i desproveïda de barbes.
És de formes esveltes i color bru verdós, amb el ventre blanc Els radis de les aletes són tous en té tres de dorsals i dues d’anals El seu règim alimentari és similar al del bacallà pròpiament dit Viu sobre fons rocosos, en aigües un xic més càlides que aquesta altra espècie, a l’Atlàntic oriental, des de les costes noruegues fins a les de la península Ibèrica, i també a la Mediterrània occidental La carn, saborosa, és consumida fresca i, a vegades, assecada i salada
verat volador
Verat volador
hullothere (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 40 cm de llargària, de cos allargat, aletes pectorals molt grosses i en forma de ventall, de manera que la punta ateny el peduncle caudal, i ventrals també grosses, però menys, i en posició abdominal, aleta caudal amb lòbul inferior més llarg que el superior, cap petit, amb ulls grossos, dors blau i ventre i costats argentats.
És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans
fresa
Herpetologia
Ictiologia
Conjunt d’ous posts per un peix o un amfibi en un període de temps determinat.
faixa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, d’uns 15-20 cm, amb el cos aixafat, el cap curt i els ulls grossos.
És d’un color argentat, amb les aletes vermelles Habita a molta profunditat a la Mediterrània i a l’Atlàntic