Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
vairó
Ictiologia
Peix teleosti de la família dels caràngids d’uns 40 cm de longitud, de dors blau i flancs argentats i amb el cos poc esvelt, l’aleta dorsal amb els primers radis lliures, el peduncle caudal estret, la cua amb els lòbuls arrodonits i els costats solcats per cinc amples bandes transversals de color blau fosc.
És pelàgic, de l’alta mar, i hom l’anomena també peix pilot , pel seu costum de seguir els vaixells i els grans taurons S'alimenta de les deixalles dels vaixells, dels peus de cabra adherits a llurs bucs i de les restes dels taurons Formen grans bancs És cosmopolita, però no gaire comú a les aigües dels Països Catalans
tord massot
Alessandro Duci (CC0)
Ictiologia
Peix d’uns 45 cm de llargada, d’un color, generalment uniforme, verd d’oliva o terrós i oliva, sense bandes ni taques blanques, de cos alt i comprimit.
Totes les aletes, llevat de les pectorals, que són transparents, són vorejades d’un blau molt intens que en èpoques de zel pot ésser un violeta molt intens El ventre és clar o argentat lluent Solitari, viu ocult entre les roques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, i és especialment abundant a l’Adriàtica i a les costes dels Països Catalans
sabre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels triquiúrids, de cos estret i molt allargat (entre 50 cm i 2 m), pell nua, musell allargat i en punxa, amb la mandíbula superior més curta que la inferior i proveïdes ambdues de fortes dents.
L’aleta dorsal, molt llarga, s’estén des del cap fins a la cua, que és molt petita De color blanc argentat, habita sobre els fons arenosos de notable fondària Bé que la seva carn és molt apreciada, el seu valor comercial no és gaire notable, a causa de la poca abundor de l’espècie a les mars dels Països Catalans
rabosa morruda
Cisamarc (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tripterígids, d’uns 7 cm de llargada, amb dues aletes dorsals (la primera triangular i amb els primers radis més llargs que els altres i la segona petita), la caudal en forma de ventall i petita, l’anal llarga, les pectorals grosses i en posició ventral i les pelvianes filiformes i en posició jugular.
Presenta una coloració molt diferent en el mascle i en la femella, la qual cosa provoca un gran dimorfisme Territorial, el mascle escull un forat en un fons pedregós, on fa una mena de niu entapissat d’algues, i després efectua una dansa nupcial característica És comú als fons rocallosos, entre 10 cm i 1 m de fondària, de les mars dels Països Catalans
escurçana
Ictiologia
Peix condroïcti de l’ordre dels raïformes, de la família dels dasiàtids, que presenta el cos aixafat en sentit dorsiventral i en forma de disc romboïdal prolongat per una cua molt llarga i prima.
És de dimensions grans o mitjanes, i algunes espècies poden arribar als 2,5 m de llargada no tenen aletes dorsals, però presenten un agulló molt fort situat a la meitat superior del fuet caudal Aquest agulló és en connexió amb una glàndula verinosa El gènere comprèn unes quantes espècies pròpies dels fons arenosos costaners, algunes de les quals són comunes als Països Catalans
tamborer
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 11 cm de llargada, de color de fons bru groguenc, cendrós o verdós, amb una taca de color blau negrós a la base de l’aleta caudal i una altra al primer radi espinós de la dorsal.
Els mascles en lliurea nupcial presenten ratlles blaves als opercles, una taca negra a les pectorals, i la dorsal i l’anal vorejades de blau Les femelles presenten color de fons gris arenós o verdós sense dibuixos a l’opercle Habiten a les praderies de posidònies i zosteres, on els mascles construeixen nius per a la posta Comú a les costes dels Països Catalans, és anomenat també porquet
xoriguer
Javier Sancho - DA (CC BY-ND 2.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels dactilopteriformes, amb el dors i els costats coberts per uns ossos dèrmics, amb espines, que formen una mena de cuirassa.
Assoleix 40 cm de llargada, i té una cuirassa òssia al cap, acabada en dues punxes, i la boca arrodonida i petita Es desplaça mitjançant cops de cua i estenent les aletes pectorals, molt grosses, amples i en forma d’ala Habita al fons, bé que fa curtes volades fora de l’aigua N'hi ha a la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar Roja, i és bastant freqüent a les aigües dels Països Catalans
triàquids
Ictiologia
Família de selacis pleurotremats de l’ordre dels lamniformes o esqualiformes de musell no gaire llarg i membrana nictitant inferior amb un plec horitzontal.
Tenen les obertures branquials darrere les aletes pectorals, i la primera aleta dorsal és més curta que la segona i amb la base més endavant que l’origen de les ventrals Habiten a les mars càlides i temperades Inclou, entre d’altres, els gèneres Galeorhinus amb Ggaleus , el caçó, Mustelus amb Mmustelus , la mussola, i Masterias , la mussola gavatxa i Prionace amb Pglauca , la tintorera, comuns a les aigües dels Països Catalans
tetraodontiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis integrat per peixos de cos curt, cap gros amb els premaxil·lars i els maxil·lars soldats entre ells, boca i feses branquials petites, pell revestida de plaques òssies, escates rugoses i gruixudes o espines, aletes pectorals, quan n’hi ha, en posició toràcica i bufeta natatòria del tipus dels fisoclists.
Llur cos adopta sovint formes comprimides, polièdriques o més o menys globoses Generalment marins i costaners, viuen a les zones tropicals L’ordre inclou vuit famílies, amb unes 200 espècies, entre les quals destaquen la dels balístids, amb la ballesta , la dels tetraodòntids, amb el peix globus comú , la dels diodòntids, amb el peix eriçó , la dels mòlids, amb el bot , única espècie existent als Països Catalans, i la dels ostraciònids, amb el peix cofre
solraig
Brian Hinds (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids.
Pot assolir els 4 m de longitud, de rostre prolongat en un morro agut, amb dents llargues i triangulars, de color gris fosc o blau negrós al dors i blanc al ventre, que resta generalment en solitari a la superfície o prop d’aquesta i persegueix activament els vols d’escòmbrids i els bancs de calamars És molt voraç i perillós i és rar a les costes, incloses les dels Països Catalans