Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
espina
Ictiologia
Os de peix, prim i punxegut, com els radis durs de les aletes o l’apòfisi de les vèrtebres.
polipteriformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels actinopterigis, que en comprèn els dos únics gèneres actuals.
Es tracta d’animals de repartició africana, d’aigua dolça, que presenten aletes pectorals lobulades i aleta caudal heterocerca i en els quals l’aleta dorsal és substituïda per una sèrie d’elements aïllats, sostingut cadascun per una espina anterior
quissona
Ictiologia
Peix selaci de la sèrie dels pleurotremats, ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que pot atènyer fins a 70 cm de longitud.
Molt semblant a l'agullat, es caracteritza pel fet de tenir l’espina de la segona dorsal tan llarga com la mateixa aleta Té les dents petites i afilades És vivípar Cosmopolita i pelàgic, és molt rar a les costes dels Països Catalans És conegut també amb el nom d' agullat xato
siluriformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que habiten gairebé exclusivament a les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, són fisòstoms i posseeixen aparell de Weber o cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la vesícula natatòria amb el laberint auditiu La cua és homocerca, el primer radi de l’aleta dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules verinoses, i sovint tenen una segona aleta dorsal adiposa Tenen la pell nua o amb plaques òssies, però sense escates, i fins a 5 parells de barbes de longitud variable Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les brànquies o parets del…
quimèrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels quimeriformes, de musell obtús, cònic i tou, i amb la segona aleta dorsal proveïda d’una espina rugosa verinosa.
esquàlids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de presentar totes dues ales dorsals precedides d’una espina poc o molt desenvolupada.
De mida mitjana o relativament petita, habiten tant a les aigües litorals com a una gran profunditat, i en llur majoria són vivípars Inclou uns 20 gèneres, amb nombroses espècies, algunes de les quals, com l’agullat i el porc marí, són comunes a les costes dels Països Catalans
sorell de penya
Sorell de penya
jome jome (cc by-nc-nd)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, molt semblant a la palomida, de fins a 40 cm de llargada, de cos fusiforme amb línia lateral sense escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos lliures, precedits d’una espina fixa dirigida cap endavant.
Té el dors gris blavós i els flancs i el ventre argentats Depredador, pelàgic i bon nedador, és bastant comú a la Mediterrània
trompeter
Trompeter
© fototeca.cat
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels signatiformes, de la família dels macroramfòsids, d’uns 15 cm de longitud, de cos cuirassat amb grosses plaques òssies, de musell perllongat amb un bec molt llarg i tubiforme, i amb la primera aleta dorsal acabada en una espina llarga i dentada.
Habita en els fons arenosos i fangosos de la plataforma continental, prop del litoral, on cerca petites preses És comú a les aigües dels Països Catalans
tauró de Port Jackson
Ictiologia
Selaci de la sèrie dels pleurotremats, de l’ordre dels heterodontiformes, de la família dels heterodòntids, de mida mitjana, cos subcilíndric, cap alt i voluminós, boca subterminal, amb una espina davant cadascuna de les dues aletes dorsals, cinc parells de fenedures branquials, dentició heterodòntia i una sola aleta anal.
Són ovípars i s’alimenten de molluscs i crustacis Habiten al Pacífic i a l’Índic
porc marí
Porc marí
Fausto Tinti, Universitat de Bolonya (CC BY-NC-SA-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 2 m de llargada i és d’aspecte inflat, bé que el cos sigui de secció triangular, té la boca petita, els ulls i els espiracles grossos, cadascuna de les dues aletes dorsals proveïda d’una espina i la pell és aspra i negrenca.
Habita damunt els fons sorrencs, a profunditats superiors als 500 m