Resultats de la cerca

Té un apèndix dèrmic ramificat entre els ulls Pot arribar als 30 cm de llargada

Habita en esculleres fins als 30-50 m de profunditat i és propi de l’Atlàntic oriental, de la mar Roja i de la Mediterrània, en la qual hom el pesca tot l’any, especialment els mesos calorosos, amb ham, nansa o xarxa

Assoleix 40 cm de llargada, i té una cuirassa òssia al cap, acabada en dues punxes, i la boca arrodonida i petita Es desplaça mitjançant cops de cua i estenent les aletes pectorals, molt grosses, amples i en forma d’ala Habita al fons, bé que fa curtes volades fora de l’aigua N'hi ha a la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar Roja, i és bastant freqüent a les aigües dels Països Catalans

La coloració del cos varia des de grisenca a roja, amb taques o bandes grogues o castanyes la pell és parcialment escatosa, la mandíbula inferior no presenta làmines dèrmiques, i hi ha tres fiblons sobre els ossos infraorbitaris una taca negra a la part posterior de l’aleta dorsal és distintiva de l’espècie Típicament bentònic, com els seus congèneres, el captinyós habita quasi tot tipus de fons, fins als 50 metres de profunditat es nodreix principalment de crustacis La seva distribució és atlàntica i mediterrània rep també els noms de rasclot, ullot i escórpora de fang

Els radis anteriors de les grans aletes pectorals són lliures i digitiformes, i tenen una finalitat sensorial o locomotora, que els permet de caminar pel fons cercant les preses S'alimenten de molluscs i peixos petits Habiten en fons de sorra de la regió costanera de la plataforma litoral Inclou cinc gèneres, amb set espècies, de colors més o menys roigs, amb vetes blaves a les aletes pectorals Al gènere Trigla pertany la lluerna rossa o viret Tlucerna i el garneu Tlyra , al gènere Trigloporus la lluerna comuna Tlastoviza , al gènere Eutrigla el cap d’ase Egurnardus , al gènere…

Es caracteritza pel fet de tenir el cap voluminós i protegit per una cuirassa òssia amb agullons als opercles, dues aletes dorsals, la cua recta i les pectorals molt grosses, en forma de ventall i amb tres radis anteriors Habita a la regió costanera de la plataforma continental, sobre fons arenosos i fangosos S'alimenta de molluscs i peixos petits La lluerna Trigloporus lastoviza és anomenada també paona La lluerna fosca Aspitrigla obscura ateny fins a uns 30 cm i és d’un color gris rogenc al dors i als flancs i blanquinós al ventre La lluerna roja o paona o rafet Aspitrigla…

La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes, brunes o…

Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…