Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
agullat
Ictiologia
Petit tauró (menys d’1 m de llarg) del subordre dels esquals, de color cendrós amb taques blanques, mancat d’aleta anal, i amb una forta pua a l’aleta dorsal; vivípar aplacentat.
Viu a la zona costanera i s’alimenta de peixos i crustacis És cosmopolita, viu en moles i fa migracions estacionals És comestible, però la carn és de baixa categoria De la pell, hom obté un cuir molt sòlid
agullat negre
Ictiologia
Petit tauró, de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels esquàlids, que rarament supera els 40 cm de llargària, de cos allargat i musell ample, poc esvelt, de color fosc i amb la regió ventral quasi negra.
quissona
Ictiologia
Peix selaci de la sèrie dels pleurotremats, ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que pot atènyer fins a 70 cm de longitud.
Molt semblant a l'agullat, es caracteritza pel fet de tenir l’espina de la segona dorsal tan llarga com la mateixa aleta Té les dents petites i afilades És vivípar Cosmopolita i pelàgic, és molt rar a les costes dels Països Catalans És conegut també amb el nom d' agullat xato
esqualiformes
Ictiologia
Ordre de peixos condrictis selacis caracteritzats per la manca d’aleta anal.
Inclou quatre famílies, entre les quals es destaquen la dels esquàlids, a la qual pertany l'agullat, i la dels esquatínids, a la qual pertany l'àngel
esquàlids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de presentar totes dues ales dorsals precedides d’una espina poc o molt desenvolupada.
De mida mitjana o relativament petita, habiten tant a les aigües litorals com a una gran profunditat, i en llur majoria són vivípars Inclou uns 20 gèneres, amb nombroses espècies, algunes de les quals, com l’agullat i el porc marí, són comunes a les costes dels Països Catalans
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…
gutxo
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes de la família dels esquàlids, que ateny 1,2 m, pesa uns 12 kg i és semblant a l’agullat.
Té la pell negrosa, coberta amb denticles dèrmics en forma de disc Habita a les costes dels Països Catalans
gutxo brut
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, semblant a l’agullat, que es distingeix per l’aleta pectoral, que es prolonga cap enrere amb un llarg filament.
peixos
Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…