Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
sorell de penya

Sorell de penya
jome jome (cc by-nc-nd)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, molt semblant a la palomida, de fins a 40 cm de llargada, de cos fusiforme amb línia lateral sense escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos lliures, precedits d’una espina fixa dirigida cap endavant.
Té el dors gris blavós i els flancs i el ventre argentats Depredador, pelàgic i bon nedador, és bastant comú a la Mediterrània
mabre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada, de forma esvelta, amb el cap allargat.
El dors és de color gris o marró clar, amb bandes transversals marrons més fosques els flancs i el ventre són argentats És una de les espècies més comunes als fons de sorra dels litorals atlàntics i mediterranis, on s’alimenta de petits crustacis i cucs Habita també a les llacunes litorals salabroses, gràcies a la seva resistència als canvis de salinitat i temperatura
orada

orada
© C.I.C.-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 60 cm de llargada, de cos alt i comprimit.
Té el dors gris clar i els flancs argentats, amb bandes longitudinals grogues i grises poc aparents Hi són característiques una banda daurada entre els ulls i una gran taca fosca sobre l’opercle El peduncle caudal és llarg i estret Nedador excellent, sovinteja les costes rocalloses i s’alimenta de molluscs i crustacis, les closques dels quals aconsegueix de trencar gràcies a les seves poderoses molars És molt comuna a la Mediterrània i a les costes europees i nord-africanes de l’Atlàntic La seva carn és molt apreciada i hom el captura amb tremalls, palangres, etc
salmó

Salmó remuntant el riu
© Verity Johnson / Dreamstime.com
Ictiologia
Peix de la família dels salmònids que pertany als gèneres Salmo, Oncorhynchus (americà), Coregonus (llacs centreeuropeus), etc.
L’espècie més coneguda és el salmó europeu Salmo salar , de cos allargat, d’1 m de longitud mitjana i de 15 kg de pes El seu color experimenta nombroses variacions durant el seu desenvolupament, el dors es torna finalment blavós, l’abdomen i els flancs, argentats, i les aletes, una mica més fosques Abandonen les aigües marines en què habiten sobretot a l’Atlàntic nord i en l’època de reproducció remunten els rius europeus i americans i hi fan la posta, segons les edats, en diverses èpoques de l’any Els alevins romanen d’un a sis anys, generalment dos, a les aigües dolces…
llamprea
Ictiologia
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon
.
Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de dents…
espàrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, amb moltes espècies, que tenen el cos alt i comprimit, amb escates ctenoides i flancs generalment argentats.
La boca és lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció L’aleta dorsal té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior les pectorals són llargues i punxegudes i el peduncle caudal és robust Sovint té bandes transversals fosques Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies, i els ous són planctònics En general són habitants de la zona litoral, molt bons nedadors i es troben prop del fons Hi ha formes herbívores, carnívores i omnívores Tenen una gran importància comercial a totes les mars temperades i càlides…
pèrcids
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes, que tenen dues aletes dorsals, l’anterior de les quals té 9 radis espinosos, els flancs argentats i la bufeta natatòria no comunicada amb el budell.
Habiten a les aigües dolces i salades de l’hemisferi nord
seitó

Seitons frescos per vendre
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes
, de la família dels engràulids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el dors verd blavós i els flancs argentats, el musell prominent, amb petites dents, i sense línia lateral.
Formen vols importants, a poca distància de la costa, especialment a la primavera i a l’estiu, durant la fresa, que és quan hom els pesca en grans quantitats amb arts d’arrossegament i d’encerclament i amb xàvega Ponen els ous, que floten, a les aigües baixes Els nounats creixen ràpidament i es mantenen en moles compactes que pugen a la superfície Llur fragilitat fa que hom només pugui menjar-ne de frescs als llocs de captura o propers En canvi, hom els pot consumir salats anxova arreu del món Habita a l’Atlàntic, fins a les costes noruegues i la Bàltica, a la Mediterrània i a la mar Negra És…
gardí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes de la família dels ciprínids, amb el cos que ateny 25-35 cm; és allargat i comprimit, cobert d’escates cicloides i d’un color gris blavós amb reflexos daurats a la part superior i argentats a la inferior.
Habita en rius i llacs i és propi d’Europa i de l’Àsia occidental
bagra
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de petites dimensions (no acostuma a ultrapassar els 20 cm de llargada) amb el cos esvelt, dors marró verdós, flancs argentats i ventre blanc, bastant semblant al barb, però mancat de radis espinosos a les aletes i les barbes.
Els seus costums són semblants als de la resta dels cipriniformes És un peix abundantíssim als rius de la península Ibèrica, a les parts septentrional i meridional de la qual se'n troben dues subespècies diferents És comestible