Resultats de la cerca

La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes, brunes o rogenques és de…

Es caracteritza pel fet de tenir el cap voluminós i protegit per una cuirassa òssia amb agullons als opercles, dues aletes dorsals, la cua recta i les pectorals molt grosses, en forma de ventall i amb tres radis anteriors Habita a la regió costanera de la plataforma continental, sobre fons arenosos i fangosos S'alimenta de molluscs i peixos petits La lluerna Trigloporus lastoviza és anomenada també paona La lluerna fosca Aspitrigla obscura ateny fins a uns 30 cm i és d’un color gris rogenc al dors i als flancs i blanquinós al ventre La lluerna roja o paona o rafet Aspitrigla…

Ateny els 15 cm de longitud i viu a profunditats diverses sobre fons sorrencs És comú a les mars dels Països Catalans, on hom el confon fàcilment amb la lluerna

Inclou dues espècies de taurons S stellaris , que ateny fins a 1 m de llargària i té les taques grosses, i S canicula , més curt que l’anterior i amb les taques més petites Són comuns a les costes dels Països Catalans La carn, tot i que és comestible, no és gaire apreciada

Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de…

Té dues aletes dorsals, la segona i l’anal molt llargues, que acaben juntes a la base de la caudal, que és espatulada amb marges rodons les pectorals són petites De color gris rosat a la part dorsal i blanc argentat a la cara ventral, ateny els 70 cm de llargada Habita sobre fons fangosos de 200 a 1 000 m de profunditat, on s’alimenta de peixos i crustacis És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic temperat

Ateny 2 m de llargada Les aletes pectorals i pelvianes són molt desenvolupades, com ales Tot ell és de color grisenc, amb taques clares o fosques i la pell molt aspra És vivípar aplacentat Viu en els fons de sorra o fang i es nodreix de molluscs, crustacis i petits peixos plans És cosmopolita Bé que comestible, la seva carn no és de gaire qualitat Cal destacar-ne l’ àngel comú o escat S squatina , de coloració arenosa, l’ àngel aculeat S aculeata , amb els ulls envoltats de gruixuts tubercles espinosos, i l’ àngel ocellat o escatet S oculata , de coloració bruna amb ocels…

El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als…

D’aspecte molt semblant al sard, té la boca més aguda i protràctil i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre Habita a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs, a poca profunditat, i és d’hàbits herbívors És freqüent a la Mediterrània

Presenta el cap subcònic amb la boca ínfera, les aletes pectorals grosses i dues de dorsals, la primera de les quals és porveïda d’un agulló verinòs l’aleta caudal té forma de flagell És unisexual i ovípar Habita fins a 2000 m de profunditat i s’alimenta d’invertebrats bentònics No és comestible