Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
palaia
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels citàrids, d’uns 50 cm de llarg, que té escates cicloidals, la cresta intraocular dividida i amb diverses prominències òssies, la línia lateral ben desenvolupada en ambdues bandes i poc arquejada.
És comestible i molt apreciada habita a les costes Atlàntiques europees i a la Mediterrània
grívia
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels làbrids, que ateny fins a 60 cm de longitud, de cos allargat i color molt variable, correntment de fons verd amb un reticle vermell o de fons blanc amb el reticle també vermell.
És molt comú a les costes del nord de la península Ibèrica i a les costes atlàntiques d’Europa
plana
Plana
JC Schou (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, de 40 cm, que és molt semblant a la palaia però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies tot al llarg de les aletes dorsal i anal i de la línia lateral.
Habita als fons marins fins a 25 m de profunditat, a les desembocadures dels rius i en aigües salines de tota la Mediterrània i de les costes atlàntiques europees
raor
raor
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels làbrids, d’uns 20 cm de longitud i amb el perfil cefàlic gairebé vertical.
Els adults són de color verd o gris, amb les galtes i l’opercle amb franges blaves S'alimenten de molluscs i de crustacis del fons Habiten a la Mediterrània i a les costes atlàntiques africanes, als fons de sorra i fang, fins a una profunditat de 35 m
anfós
Ictiologia
Peix de la família dels serrànids, de cos voluminós, que pot atènyer un metre de llargada, de colors foscs amb taques clares.
Té les aletes espinoses, bastant grosses i tres punxes als opercles Viu entre roques, des de 20 m fins a 120 m de profunditat És propi de la Mediterrània i de les costes atlàntiques oriental Madeira, les Açores, les Canàries i la costa africana fins a la República de Sud-àfrica, inclosa el sector costaner de l'Índic i occidentals, des de les Guaianes fins al Brasil La seva carn és molt apreciada Hom l’anomena també nero
cardaire
Ictiologia
Peix selaci marí i bentònic del subordre dels batoïdeus, que pot fer fins a 1,5 m de llargada.
El rostre és llarg i punxegut, i el cos, aplanat en forma de disc romboidal la cua del mascle presenta una sèrie dorsal de fiblons, i dues de laterals en ambdós sexes hi ha petites formacions espinoses esteses per tota la cara dorsal, que és bruna, tirant a marró o grisenca, mentre que la ventral és blanca, rosada o grisenca, amb un ribet violat a les aletes Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes És comú a la Mediterrània, al canal de la Mànega i a les costes atlàntiques africanes És conegut també amb els noms d' escrita blanca i rajada blanca
tetraodòntids
Peix globus
© Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels tetraodontiformes, amb dues plaques soldades en substitució de les dents i les escates transformades en espinetes, sobretot a la cara ventral, o bé sense.
Té el cos en forma de fus curt i ample, que es pot inflar com un globus i surar sobre l’aigua arrossegat pels vents o corrents per això és anomenat també peix globus Viuen a les mars tropicals i temperades, principalment en esculls corallins i a les zones costaneres Són freqüents a les costes atlàntiques i des de fa alguns anys també es troben a la Mediterrània, on accedeixen a través del canal de Suez i de l'estret de Gibraltar Entre les espècies que sovintegen a la Mediterrània hi ha Lagocephalus lagocephalus i Sphoeroides pachygaster , espècies verinoses que no són aptes…
bacora
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, semblant a la tonyina, però més petit (ateny un metre de llargada).
Té el cos fusiforme, de color blau fosc al dors i blanc al ventre les aletes pectorals, característiques, són llargues, estretes i falciformes Espècie pelàgica i migradora, els seus desplaçaments no són tan importants com els de la tonyina S'alimenta d’altres peixos, de cefalòpodes i de crustacis Viu preferentment a les mars càlides es troba al Pacífic i a l’Atlàntic, i és més rara a la Mediterrània La seva carn, molt apreciada, sovint és confosa amb la del bonítol i venuda com a tal, sobretot en conserva, fins al punt que és la base d’una indústria important Hom en pesca molta a les costes…
corball
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic, propi dels fons de sorra i fang, que ateny els 70 cm de llargada i presenta dues dorsals, la primera, curta, i la segona, llarga, i una barba gruixuda i curta com una berruga.
La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes, brunes o rogenques és de…
pixota
Pixota
Etrusko25 (CC BY-SA 4.0)
Ictiologia
Peix anguiforme de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràpids, de 20 cm, que no té aletes ventrals ni caudal i viu paràsit a l’interior de les holotúries a les costes atlàntiques, des de les illes Canàries a les Britàniques, i a la Mediterrània.