Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
caràngids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes , que agrupa gèneres gairebé sempre pelàgics i migradors, que solen anar en moles, propis de les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
Són bons nedadors, de cos generalment comprimit, anàleg al dels escòmbrids, recobert d’escates cicloides la línia lateral, normal o ribetejada d’escudets ossis, presenta una corba mitjana pronunciada l’aleta caudal és escotada la dorsal, doble, amb la primera espinosa, davant la qual sol haver-hi radis espinosos lliures, així com davant l’aleta anal Viuen a gairebé totes les mars llur carn és saborosa Caràngids més importants de les costes dels Països Catalans Nom científic Nom vulgar Lichia amia palomida Lichia glauca sorell de penya, palomida xica Lichia vadigo lletja Naucrates…
lluerna
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids
.
Es caracteritza pel fet de tenir el cap voluminós i protegit per una cuirassa òssia amb agullons als opercles, dues aletes dorsals, la cua recta i les pectorals molt grosses, en forma de ventall i amb tres radis anteriors Habita a la regió costanera de la plataforma continental, sobre fons arenosos i fangosos S'alimenta de molluscs i peixos petits La lluerna Trigloporus lastoviza és anomenada també paona La lluerna fosca Aspitrigla obscura ateny fins a uns 30 cm i és d’un color gris rogenc al dors i als flancs i blanquinós al ventre La lluerna roja o paona o rafet Aspitrigla cuculus…
acipensèrids
acipensèrid (Acipenser ruthenus)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Família de peixos osteïctis condrostis integrada per peixos que presenten crani subspatulat i recobert d’ossos de membrana d’origen dèrmic, cinc rengles d’escudets ossis al llarg del cos i boca tubulosa, mancada de dents, protràctil, ventral i guarnida de barbes sensorials.
S'alimenten a base de petits organismes del fang del fons aquàtic, operació afavorida per l’estructura especial de la boca Peixos migratoris de l’hemisferi boreal, sobretot de l’Europa oriental i d’Àsia neixen en els grans rius, on els adults penetren cada primavera per desovar Mentre són joves viuen a la zona litoral i retornen més tard a la mar, on es converteixen en adults Aquesta família comprèn diversos gèneres d’esturions
sorell de penya
Sorell de penya
jome jome (cc by-nc-nd)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, molt semblant a la palomida, de fins a 40 cm de llargada, de cos fusiforme amb línia lateral sense escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos lliures, precedits d’una espina fixa dirigida cap endavant.
Té el dors gris blavós i els flancs i el ventre argentats Depredador, pelàgic i bon nedador, és bastant comú a la Mediterrània
sorell
Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental