Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
mabre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada, de forma esvelta, amb el cap allargat.
El dors és de color gris o marró clar, amb bandes transversals marrons més fosques els flancs i el ventre són argentats És una de les espècies més comunes als fons de sorra dels litorals atlàntics i mediterranis, on s’alimenta de petits crustacis i cucs Habita també a les llacunes litorals salabroses, gràcies a la seva resistència als canvis de salinitat i temperatura
aterínids
Ictiologia
Família de l’ordre dels perciformes que comprèn peixos de formes delicades i semitransparents, de petites dimensions (12-14 cm).
Tenen les dents febles i els ulls grossos Presenten dues aletes dorsals Als flancs tenen una franja platejada característica i les escates, grosses, són puntejades de negre Viuen en moles, a la zona costanera de les mars càlides o temperades i penetren a vegades a les llacunes salabroses i fins als rius una de les espècies Atherina rissoi viu sempre en aigües dolces Pertanyen a aquest grup el moixonet, el xanguet i el xasclet
llobarro

Llobarro
© Corel
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes
, de la família dels serrànids, que ateny uns 80-90 cm i és caracteritzat pel fet de tenir el cos allargat, dues aletes dorsals i radis espinosos a l’aleta dorsal, a l’anal i a les ventrals.
És un peix que habita tant vora les roques com als fons de sorra, i pot suportar perfectament l’aigua dolça o mig dolça no és gens estrany, doncs, que es trobi a la part baixa dels rius i llacunes litorals És una espècie molt cercada pels pescadors esportius, puix que la seva carn és excellent Modernament, juntament amb la baila, hom el considera integrant de la família dels morònids és un peix molt corrent a les costes dels Països Catalans
fartet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids, d’uns 5 cm de llargària, de cap aixafat, aletes dorsal i anal oposades i en forma de ventall i aletes pelvianes en posició abdominal i sense línia lateral.
El mascle és d’un color gris fosc, amb els costats solcats d’una dotzena de bandes argentades transversals, i la femella és d’un color gris groguenc amb taques negroses Habita a les aigües dolces, als rius, als maresmes i a les albuferes del litoral de la península Ibèrica i a Algèria, i constitueix un exemplar molt notable d’endemisme zoològic Als Països Catalans n'hi ha, sobretot, a l’Albufera i a les llacunes del delta del Llobregat
baila
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant a la llobina, de la qual es distingeix pel fet d’ésser de dimensions menors, per les escates també menors i perquè té el dors i els flancs clapats de negre, caràcter que no tenen les llobines adultes.
Tampoc no penetra tant com aquestes en els rius i les llacunes salades Té un hàbitat similar al de la llobina és freqüent a tot el litoral de la península Ibèrica, però és més abundant a l’Atlàntic que no pas a la Mediterrània Taxonòmicament, a hores d’ara, alguns autors s’estimen més considerar la baila o llobarro pigallat i la llobina o llobarro integrants de la família dels morònids , ja que encara que comparteixin amb la dels serrànids el preopercle dentat presenten trets característics propis com una coloració grisenca i dues aletes dorsals en comptes d’una de sola
catàdrom | catàdroma
Ictiologia
Dit dels peixos que dels rius o les llacunes litorals van a reproduir-se a la mar.
Per extensió, són considerats parcialment catàdromes aquelles espècies que, essent marines, van a fresar en aigües més profundes i allunyades de les costes, així com les espècies d’aigua dolça que es traslladen cap a la part baixa dels rius per fresar
barb
Barb comú
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos d’aigua dolça de l’ordre dels cipriniformes, de cos esvelt, amb un parell de barbes sensorials molt aparents a cada costat de la boca i amb l’aleta dorsal curta.
Durant l’època de reproducció els adults adquireixen uns colors vius Són molt abundants als rius i les llacunes viuen preferentment prop del fons Són comestibles, i són especialment apreciats els que viuen en aigües molt pures N'existeixen diverses espècies, algunes de les quals exòtiques, pròpies de la regió indomalaia El barb comú Bbarbus pot atènyer fins a mig metre de llargada i té el primer radi de l’aleta dorsal ossificat És freqüent als rius europeus El barb de muntanya o barb truiter o cua-roig Bmeridionalis no passa de 30 cm i no té cap radi ossificat…
anàdrom | anàdroma
Ictiologia
Dit dels peixos que des del mar es van a reproduir als rius o a les llacunes litorals.
Per extensió, són considerades parcialment anàdromes aquelles espècies que, essent marines, van a fresar en aigües menys profundes o costaneres, així com les espècies d’aigua dolça que es traslladen cap a la part superior dels rius per fresar
llíssera caluga

Llíssera caluga
nrjmelvint (CC BY-NC-ND)
Ictiologia
Peix teleosti, de la família dels mugílids, d’uns 60 cm de llargada, de color gris blavós, amb reflexs argentats als flancs i al ventre, més clars, i amb una banda longitudinal de taques fosques als flancs, que viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània a les zones litorals, sobretot en estuaris i llacunes, i també riu amunt.