Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
peix destral
Peix destral
Museum of Comparative Zoology, Harvard University (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels esternoptíquids, que no sol arribar als cinc centímetres de longitud total.
Té el cap i la part anterior del cos alts, molt comprimits lateralment i amb el caire inferior tan fi com el tall d’una fulla de destral, i la part posterior del cos és baixa i prima, comparable a un mànec de destral És proveït, a les parts laterals i inferiors anteriors del seu cos, de fileres de fotòfors La seva pell, extraordinàriament delicada, té una viva brillantor argentina als costats i a les zones inferiors i és blava a la resta Habita a les mars de la zona temperada i càlida, a bastant fondària, bé que, a causa de corrents verticals, hom el troba sovint en aigües…
nototènia
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels nototènids, que presenten el cos allargat i comprimit posteriorment i tenen el cap força deprimit.
Habiten a les mars antàrtiques
balístids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels plectògnats, marins, de silueta ovalada i de natació lenta, que es deixen arrossegar sovint pels corrents.
Són propis de les mars càlides, tropicals o temperades Aquest grup comprèn les ballestes
gripau
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels làbrids, que ateny de 5-8 cm, de color rosat amb l’opercle dentat.
Habita enmig de les roques del litoral És comú a les mars dels Països Catalans
trotllo
Ictiologia
Nom donat a diferents peixos teleostis de l’ordre dels perciformes i de la família dels centrolòfids, de cos allargat i comprimit però amb el peduncle caudal ben diferenciat.
A les mars dels Països Catalans només es troben dues espècies el trotllo negre Centrolophus niger i el trotllo ovalat Schedophilus ovalis
notacantiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis que són anguil·liformes i amb la cintura escapular connectada amb les primeres vèrtebres.
Comprèn la família dels notacàntids, els principals gèneres de la qual són Notacanthus i Polyacanthonotus Habiten a profunditats abissals de gairebé totes les mars
pomacèntrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, que tenen el cos curt, alt i comprimit, amb el cap curt i la boca petita.
Habiten a les aigües costaneres de les mars càlides i, en nombre menor, de les temperades L’únic representant a la Mediterrània és la castanyoleta
nototènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes que tenen el cos allargat, amb una boca bastant grossa, de la qual surt una bàrbula.
Les escates són ctenoides i les aletes pelvianes són separades Es nodreixen de peixos, crustacis o molluscs i es troben a les mars fredes de l’hemisferi austral
escatós
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids, amb el cos de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses.
Ateny els 15 cm de longitud i viu a profunditats diverses sobre fons sorrencs És comú a les mars dels Països Catalans, on hom el confon fàcilment amb la lluerna
uranoscòpids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes de dimensions mitjanes, amb el cap gros i cúbic, la boca tallada obliquament i oberta, per tant, cap amunt, els ulls totalment dorsals, amb dues aletes dorsals pelvianes en posició jugular i la caudal no escotada, l’opercle proveït de fortes i agudes espines, que comuniquen amb glàndules verinoses capaces de produir doloroses ferides —àdhuc la mort a l’home—, i òrgans elèctrics darrere els ulls, que poden emetre descàrregues de fins a 50 volts.
Inclou pocs gèneres, amb 25 espècies, entre les quals destaquen Astrocopus i Uranoscopus , de les mars tropicals o temperades i de vida bentònica L’espècie Uscaber , la rata, és comuna a aigües marines dels Països Catalans