Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
aranya
Aranya de cap negre (a sota)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels traquínids, de cos allargat i comprimit, que presenten, a la primera aleta dorsal, de 4 a 7 radis espinosos proveïts de glàndules verinoses; també tenen alguns fiblons verinosos en els opercles.
Són de colors platejats, i en els flancs tenen ratlles oblíqües de colors brums Els ulls són laterals i de posició molt alta La boca és obliqua Habiten les aigües poc profundes enterrades a la sorra, amb els ulls al descobert, vigilant les preses Les aranyes són freqüents a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic i a la mar del Nord El gènere comprèn quatre espècies, que es denominen conjuntament amb el nom d’aranya L’ aranya blanca T draco d’uns 30 cm, amb el cos més allargat que les altres espècies l’ aranya fragata T lineatus , que s’assembla a l’anterior, però té una sèrie de…
bis

Bis
NOAA/NMFS/SEFSC (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels escòmbrids semblant al verat, però més petit (ateny uns 35 cm de llargada) i d’ulls més grossos.
Té el dors de color blau negrós amb franges i taques verdes i negres als flancs És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic
moixonet
Ictiologia
Joell de l’espècie Atherina mochon, de cos molt prim i ulls grossos.
Fa uns 12 cm, és molt semblant al xanguet, però amb la línia lateral argentada sense punts negres Forma bancs vora la superfície, estables durant tot l’any Són planctònics i comuns als Països Catalans, on hom els pesca abundosament
canari

Canari
albert kok (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 15 cm de llargada, de colors vistosos, amb unes franges transversals de color blavós.
A la base de les aletes pectorals i a l’inici de la cua, hi destaquen sengles taques negres Acostuma a viure solitari, entre prats d’algues, a les costes de la Mediterrània i de l’Atlàntic costes portugueses i de l’Àfrica Occidental
morruda
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada.
D’aspecte molt semblant al sard, té la boca més aguda i protràctil i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre Habita a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs, a poca profunditat, i és d’hàbits herbívors És freqüent a la Mediterrània
caputxó
Ictiologia
Peix selaci, marí i bentònic, del subordre dels batoïdeus, que pot fer de llargada fins a 1,5 m.
Té el rostre llarg i punxegut, amb el perfil anterior dels cos escotat presenta denticles dèrmics grossos a la part dorsal de la cua i petits per tot el cos, el color del qual és gris pissarra al dors, i blanquinós o grisenc, amb taques negres, al ventre Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes, dels 100 als 300 m Aquesta rajada és comuna a l’Atlàntic, al canal de la Mànega i a la Mediterrànea És conegut també amb els noms de càvec i corretja
xuclà
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de cos esvelt, d’uns 45 cm de longitud, amb l’alçada del cos igual a la longitud del cap i amb preopercle no dentat.
Presenta un dimorfisme sexual molt notable els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal El mascle excava nius sobre fons arenosos Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i molluscs, les closques dels quals trenquen amb les dents…
truita

Truita comuna
Ictiologia
Nom donat a diversos peixos de la família dels salmònids que pertanyen al gènere Salmo, i en especial a les espècies S.trutta, la truita comuna, i S.gairdnerii, la truita irisada.
La truita comuna té uns 60-85 cm de llargada, segons les varietats, cos allargat, boca terminal amb dents ben desenvolupades i aleta dorsal en posició mitjana La seva coloració és molt variable, segons les varietats els exemplars mediterranis pertanyents a la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig Viuen a les aigües dolces, fresques i oxigenades de gairebé tot Europa, però la varietat fario és generalment sedentària, mentre que les dels rius de l’Atlàntic i la mar del Nord emigren de la mar als rius per a fresar La varietat fario és comuna als cursos alts…
treslliures
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant al serrà, però molt més petit (només fins a 13 cm de llargària), amb aletes ventrals negres, costats amb cinc bandes transversals negres i una taca també negra sobre els primers radis tous de l’aleta dorsal.
Habita sovint als fons rocallosos i sorrencs, i també sobre les praderies de fanerògames, en profunditats superiors a 10 m Hermafrodita, és comú a les aigües dels Països Catalans, on hom el pesca
soldat

Soldat
FAO (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels solèids, bàsicament igual al llenguado, però més petit, d’uns 20 cm de longitud, i de color gris groguenc amb taques negres orlades de blanc.
De carn molt apreciada, és freqüent a les costes dels Països Catalans