Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
bavosa petita
Bavosa petita
Julien Renoult iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa que presenta un mimetisme marcat, però amb domini dels colors blanquinosos amb franges més fosques als flancs en forma de V.
Darrere l’ull té una taca ocellada blau marí La dorsal és molt alta i blava al capdamunt No ultrapassa els 7 cm de llargada
joell
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels aterínids (Atherina sp), de mida molt petita, confosos sovint amb el xanguet, entre els quals destaca el joell ver (A.boyeri), la cabeçuda i el moixonet
.
De mida molt petita, són confosos sovint amb el xanguet Hi destaca el joell ver o jaclet o xasclet Aboyeri , la cabeçuda i el moixonet
cabeçuda
Ictiologia
Joell de l’espècie Atherina hepsetus
, de cos transparent, ulls grossos i mida molt petita.
xerla
Ictiologia
Nom d’alguns peixos teleostis perciformes marins de la família dels pomadàsids.
De mida petita o mitjana i carn apreciada, com la xerla vera Parapristipoma humile , la xerla morruda Plectorhinchus mediterraneus , la xerla ratllada Parapristipoma octolineatum i la xerla roncadora Pomadasys incisus
albúlids
Ictiologia
Família de clupeïformes, integrada per peixos de cos en forma de fus, poc comprimit i, tot ell, tret del cap, recobert d’escates petites i argentades.
La boca és petita i subterminal Les aletes són disposades com en les sardines i poden tenir un radi posterior llarg a l’aleta dorsal Albula és el gènere més important
osmèrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que inclou molt poques espècies, de petites dimensions (10-15 cm) i que es troben a les aigües costaneres de l’Atlàntic.
La boca, grossa, s’obre fins més enllà dels ulls i presenta la mandíbula inferior més llarga que la superior Al dors, de color verd, hi tenen, a més de l’aleta dorsal, una petita aleta adiposa A la primavera van a fer la posta als estuaris dels rius
quelet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de color vermell castany, que arriba fins als 50 cm de llarg, d’hàbitat litoral.
Té una gran taca negra en l’origen de la línia lateral, la meitat dels radis de l’aleta dorsal espinosos i els altres tous, la vorera preopercular no espinosa i les aletes pectoral i caudal vermelloses El perfil frontal descriu una petita concavitat a l’alçada dels ulls
esquàlids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de presentar totes dues ales dorsals precedides d’una espina poc o molt desenvolupada.
De mida mitjana o relativament petita, habiten tant a les aigües litorals com a una gran profunditat, i en llur majoria són vivípars Inclou uns 20 gèneres, amb nombroses espècies, algunes de les quals, com l’agullat i el porc marí, són comunes a les costes dels Països Catalans
cepòlids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes que comprèn individus amb el cos allargat i comprimit lateralment.
L’aleta dorsal és llarga i s’uneix amb la caudal, que se solda amb l’anal La boca és petita i proveïda de dents La família comprèn poques espècies, distribuïdes a l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic A la Mediterrània viu una sola espècie, Cepola rubescens , coneguda amb els noms de pixota vermella , veta , flàmula , lligacama , etc
guineu
Guineu
Guido Schmitz (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de 30 cm de llargada, amb el cap deprimit, contorn triangular i amb la boca en posició ínfera.
Presenta l’epidermis desproveïda d’escates, i a l’opercle hi ha quatre agullons verinosos El mascle és de coloració molt viva i té el primer radi de l’aleta dorsal molt llarg Habita als fons sorrencs litorals, fins a 350 m És freqüent a la Mediterrània i no és comestible La guineu vermella C fasciatus és semblant, però més petita